Nom: joanalfred
Em costa una mica d'entendre certs posionaments morals en algunes capes de la societat castellonera, i em costa no pel valor que puguen aportar sinò per la forma, per la manera de desenvolupar-ho que tenen i la consciència que li fiquen a la tasca treballada.
No podem demanar un canvi radical en el comportament del teixit social local de la nit al matí, com tampoc no deguem esperar miracles i menys sentats a la porta de casa mirant com algú desenrotlla el fil i el nua a les llonganisses de la resta. El poble no pot evolucionar com pertoca sinò fan com en la novela de Lope de Vega, Fuenteovejuna. Tots a una. Seria massa simple esperar el contrari i al temps una mica lelo, no hi ha en el món cap poble o país evolucionat en totes les materies conegudes que no dega aquesta evolució al conjunt de persones que el compongueren en a través del pas generacional
Si analitzem amb cura el comportament de la societat alemanya o la suïssa al segle XX veurem de seguit que són el que són perquè aleshores es sacrificaren conjuntament per a sortir de qualsevol posicionament inicial negatiu que en el cas alemà per exemple fou arran del dolent final de les dues guerres mundials. Espanya ha tingut una tradició històrica que ha dut fins el darrer terç del segle passat a que 1/5 part de la població dominara a les altres 4/5 parts, be mitjançant la violència, be mitjançant la manca de nivell cultural (en la dècada dels 50 del segle XX, al poble de Castelló hi havien més de 150 persones que no sabien escriure ni llegir, més de 200 que no sabien contar, i gairebè 3/5 parts que no tenien cap llibre a casa). Això ho aprofitava/ho va aprofitar el poder per a plegar al poble vers els seus interessos immorals, i encara que huí el nivell cultural ha augmentat en un 100% de moment hi han remanents històrics en la ment de molts castelloners que compliquen el desenvolupament democràtic del poble, al menys dintre del nivell que podriem esperar per als temps que corren.
Personalment pense que tan imprenscindible és l'empressari com el treballador per a dur endavant la tasca de millora econòmica-social nacional, i que si haguera honestetad en les dues parts mirant-se l'esforç del capital en el primer i l'esforç físic/intelectual del segón les posicions personals i conjuntes del país aniriem sempre en davant de les previsions, però com la genètica dels primers ha sigut marcada tota una sèrie generacional (generació rere generació) per a fer el contrari del que he dit, l'equilibri esmentat sobre l'eix que conforma susdita honestetat en la repartida de ganàncies de les dues parts es trenca abans de començar la munió desitjada.
En la dècada dels 50 i 60 del segle passat s'aplegaren al poble molts empressaris amb mires d'instal.lar fàbriques diverses, sobretot derivades de la jogueteria i sen's sortiren aviats al veure la manca d'iniciativa dels terratinenets castelloners, terratinents que no es veien/o no volien veure's més enllà dels nassos, terratinents que foren el principal fre de que el nos poble continuara i continue estancat dintre la dinàmica de progrés necessària per a fer front els reptes diaris que ens du la vida, terratinents que miraren i molt per la seva butxaca i poc pel futur del poble. En 1968/69 ja va sortir des de l'Hermandad de Ganaderos i Labradores la idea d'acabar amb el minifundisme que era i per desgràcia ho continua siguent una tanca que no deixa veure un bon futur, pel camp castelloner, fent la parcel.lació del terme a fi d'evitar que els gastos es mengen les ganàncies. Pel que m'han contat i pel que he pogut averiguar en escrits de l'època la susdita parcel.lació fou un desatre per culpa de no tenir un plà adequat/correcte i per les envejes sortides entre els terratinents, en el present palpen el definitiu colp de gràcia que pateix el camp local per culpa les poques idees conjuntes que pugueren canviar aquest dolent camí on irremediablement va abocat. Servis-ca com exemple l'edat mitjana del camperol castelloner, servisca la data que a l'estiu i veus entre les persones que s'arrimen a pagar la regada dels seus camps l'edat circula entre els 75 i els 90 anys.
Aquestes dades les he donades més d'una vegada, en aquest cas sol vull explicar amb l'exemple del camp castelloner la manca d'iniciatives que han desfilat sempre per davant la ment de les forces vives del poble i el resultat que tenim arran d'eixe seminfotisme, d'eixe espirit reaccionàri que no poden amagar per molt que ho vullguen alguns veins el valor a la baixa d'allò que en el seu temps era or de llei per falta d'iniciatives. Com també servix l'exemple de la situació actual de la joventut local (18-30 anys), el 59% en l'atur, el 33% en contrats basura i treballs que no necessiten nivell cultural, el 3% en contrats indefinits però allunyats del nivell d'estudis realitzats, el 1,5% en contrats de feina estables i amb nivell adequat i el 0,5% continua estudiant. Quin futur li ve al poble mirant aquestes estadístiques tan deplorables, quina moral li queda per a continuar vagarejant, ens tindrà que tocar la loteria nadalenca altra vegada o quiàs foradar el subsol per a veure si ens surt petroli i així poder aguantar una mica més. Mal assumpte el que tenim al present i pitjor si cal el que tindran futures generacions de castelloners en particular I de valencians en general si continuem estancats, si continuem sense prendre iniciatives correctes i permanents, si continuem deixant per a demà pujar el nivell cultural del present..joanalfred.
|
-728x90.gif)
