TEMA: Català, llengua única
| Català, llengua única | 06/09/2011 - 02:48:30 | |
| Nom: Marteta
Assumpció Cantalozella
És hora que siguem conscients i que ho escampem arreu. La llengua catalana és l'única llengua pròpia de Catalunya. Es va originar al llarg de dos mil·lennis per consolidar-se com a sistema independent fa més de mil anys dins la Romània lingüística. Just en aquestes terres que tots nosaltres trepitgem i que sentim nostres. No se n'hi va originar cap altra. Per tant, és l' única llengua pròpia de Catalunya. Si exceptuem l'occità, llengua pròpia de la Vall d'Aran.
A Catalunya, en aquests moments, s'hi parlen una munió de llengües diferents. De totes elles, només la catalana és la pròpia del territori. Ja sé que alguns de vostès em saltaran a la jugular de seguida: “Les terres, els llocs, no tenen llengua”. És cert, les terres no tenen llengües, però les llengües humanes han sorgit dels pobles establerts en llocs concrets –algunes en comunitats nòmades–. Si volguéssim ser més precisos, diríem: la llengua catalana és l'única pròpia dels catalans. És clar que és fàcil d'imaginar el batibull que s'originaria entorn d'aquesta afirmació. Tot i així, és l'únic enunciat vàlid.
En un moment de la nostra història recent, un eminent polític va formular la màxima següent: “És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya”. La màxima contenia un parany consistent a captar com a catalanes les noves comunitats residents a Catalunya. Ara, desproveït de la intenció pristina, l'enunciat llisca suau cap a la vulneració del dret de pertinença. Amb quin permís considerem català aquella persona japonesa que viu i treballa a Catalunya per casuístiques vàries? És català aquell madrileny que viu i treballa a Catalunya perquè la seva empresa l'ha traslladat aquí per motius de feina? I el metge nord-americà que s'hi ha establert per una temporada més o menys llarga? És català Tom Sharpe? Uff! Pensar i escriure aquesta mena de preguntes, que haurien de ser retòriques, fatiga.
En el món actual, el trànsit de llengües d'un costat a l'altre del planeta és un fet incontrovertible. Dins d'aquest context s'hauran de replantejar les situacions lingüístiques i la pertinença a una determinada cultura. Potser algun dia hi haurà una sola llengua universal. Mentrestant, hem d'analitzar el fet lingüístic com a fet social dins la conjuntura d'aquest segle nou.
L'actual situació de la majoria de països ofereix un fet de comunitats migratòries –per pobresa o per altes funcions administratives– de llengües i cultures en contacte. Per això, a Catalunya, s'ha matisat l'antiga màxima: “És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho”. Tan clar. Tan complex. Quin és el fet bàsic de pertinença a un país, un poble, una cultura? L'estudi és encara pendent.
Tanmateix, dir que els alemanys que viuen a les Illes són mallorquins és una gran bajanada, oi? Només et pots sentir amb una pertinença concreta a un poble si n'assumeixes la cultura, les formes actuals de vida, els projectes comuns, la llengua. Si quan arribes a Catalunya només et relaciones amb les persones de la teva cultura i llengua d'origen, ets català pel sol fet de viure aquí? Mirin, ja he dit que fatiguen molt aquestes preguntes, i segurament els fatiguen a vostès. La resposta és clara: no.
Que algú no vol participar en un projecte comú i elaborat conjuntament amb els originaris més antics o més nous de Catalunya? Que hi ha persones que no estan interessades a fer aquest pas? Escoltin, no passa absolutament res. Però no es deixin entabanar. Senzillament, vostès no són catalans. I, amics per sempre, ei!!
| |
| Re: Català, llengua única | 06/09/2011 - 12:17:17 | |
| Nom: pasbort
QUE ES AIXO!!!!
Ja es hora que nosaltres ens comportem com ells.- ells tenen o tenien uns enemics que es deia ETA, pero quan agafaven a algú el posaven a la presó, per assassins....assassins.....defensant lo seu? ASSASSINS defensant els SEUS? haveu vist algún "animal salvatge que NO ho fatja?, i acàs nosaltres no tenim uns ASSASSINS que ens estan matant el CATALA? que ens estant ASSASSINANT el CATALA? i qué es això de que a damunt aquests ASSASSINS CRIMINALS GENOCIDIS tenen la barra d´exigir-nos que els AJUDEM A MATAR-NOS? (SÍ a quin extrem tant i tant DEGRADAT estem que molts son capaços de TIRAR-S´HI barranc avall.....) com podem viure i conviure junt amb els NOSTRES DEPREDADORS? digues, com, com potser VIURE I CONVIURE junt amb els TIRANS INVASORS OPRESORS NEGRERS si per ROBAR-NOS son capaços de les més baixes .............PER QUE! PERQUE!!! PERQUE ELS EM SOPORTAT FINS ARA? EREM CUCS? arrivavem siquiera a ser cucs? - SEÑORES DEPREDADORES LOS CATALANES DICEN -----FINS AQUI EM ARRIBAT!!!!!!.
| |
| Re: Català, llengua única | 06/09/2011 - 19:21:01 | |
| Nom: NO, NO Y NO
Empiezas diciendo algo que no es verdad: el catalán no se originó en el territorio llamado hoy Cataluña, sino en el de la actual Francia. Los hablantes de esa lengua (que, contra lo que te pueda parecer tampoco se originaron en Cataluña) fueron enviado por Carlomagno y ocuparon la actual Cataluña a principios del siglo IX. Por eso muchos, ahciendo mención de su origen y para que quede claro que no son aborígenes de Cataluña, los llaman carolingios que es una denominación más propia porque en Cataluña siempre ha habido otros pobladores no carolingios en cierto modo más catalanes que estos.
Ya sé que a muchos catalanes les duele que esa sea la verdad y se inventan lo que haga falta para que la realidad parezca otra. Pero hay que aceptar la verda por encima de todo porque lo demás es engañarse.
| |
| Re: Català, llengua única | 06/09/2011 - 20:15:58 | |
| Nom: Indiget
El vil.linguisme es una falacia i una trampa saducea per ANIQUILAR DE MANERA INDOLORA LA NOSTRA LLENGUA. cAl que el catala sigui a Catalunya com l' islandes a Islandia, i com a llengua auxiliar l'angles. O espanyol o catala, no hi ha volta de full. Per tant, a Catalunya en Catala, espanyol, no, gracies.
| |
| Cada hispanopralant val 400000 catalanoparlants | 06/09/2011 - 20:53:57 | |
| Nom: anonim
Els 125.953 alumnes valencians o tres famílies del Principat
06.09.2011
Vicent Partal-Vilaweb
El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema.
Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys.
Parlem de la mateixa llengua. De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat de defensar els drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes haurien de pesar clarament molt més que no tres, quatre o cinc. Però no és el cas. Escandalosament no és el cas.
I no és el cas perquè, al tribunal, no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al tribunal, únicament li importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma espanyol per damunt del català i de fer recular dècades de normalització en favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que es desprèn de tota l'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò: la constitució.
(Per cert, tot sembla indicar que avui una persona que ha tingut un paper clau en el potent moviment de defensa de la llengua a les escoles valencianes pot fer el salt a la política, i esdevenir un dels candidats principals de Compromís a les corts espanyoles. Seria un bon senyal dels temps que corren.)
| |
| son 40.000 | 06/09/2011 - 20:55:06 | |
| Nom: anonim
Volia dir 40.000
| |
| Re: Català, llengua única | 07/09/2011 - 00:10:31 | |
| Nom: Yo mismo
Puede que incluso lleves razón. Quizá la única solución para acabar con el problema de las lenguas sea imponer una: eso es lo que se hizo en España durante mucho tiempo, por ejemplo. Pero entonces no vale con presumir de cosmopolita y de moderno y de openminded. Así que las cosas claras quizá sea lo mejor: empezad ya a admitir que lo que pretendéis es desarraigar el castellano de Cataluña y punto pelota. Esto al menos sería coherente. Salut.
| |
| Re: Català, llengua única | 07/09/2011 - 09:11:13 | |
| Nom: m33
No, no y no.
Ves-te'n a la escola i apren una miqueta d'alguna cosa.
Si et penses que escoltan intereconomia, es-radio i la cope tens cultureta, vas aviat.
| |
| Re: Català, llengua única | 07/09/2011 - 10:51:41 | |
| Nom: Àlex
Amics, estic cansat de seguir el provincianisme espanyol afirmant que la inmerssió lingüística és fantàstica, en assegurar exactament el mateix domini del català i espanyol a Catalunya. Amb un domini de l'espanyol exactament igual que un alumne de Valladolid o de Còrdoba per eixemple.
Perquè no diem la realitat: pertànyer a Espanya a Catalunya li suposa un greu expoli fiscal a la vegada que obliga a una inmerssió lingüística feta a mida del provincianisme espanyol, a fi efecte els espanyols no s'enfadin, obliga als alumnes de Catalunya, a uns grans esforços a fi efecte d'asolir un espanyol absolutament perfecte amb un anglès molt deficient.
La demagogia dirà que a aquest català no li agrada espanya i l'espanyol.
Llavors com és que països com Holanda, Dinamarca, Suècia, Noruega, etc amb les rendes per càpita majors d'Europa i un atur actualment menor al 7% tenen l'anglès com a segona llengua? a aquests països l'espanyol ni els agrada ni els hi deixa d'agradar, no se'l troben.
| |
| Re: Català, llengua única | 07/09/2011 - 20:10:21 | |
| Nom: Cadotdovida
El president de la Generalitat, Artur Mas, no acatarà les sentències que avalen que el castellà també té rang de llengua vehicular a les escoles de Catalunya. Seguirà imposant el català com a únic idioma a l'escola. No importa: els fills dels polítics catalans escapen a la imposició que decreten seus padres.Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, porta els seus fills a l'escola privada Aula de Barcelona (Avinguda Mare de Déu de Lorda, 34), una escola d'elit en el qual el plurilingüisme és una de les seves prioritats. Artur Mas, que també va estudiar en aquest centre, ha optat per oferir als seus fills el que no està disposat a oferir a la resta d'alumnes catalans, basant-se en la immersió (imposició) lingüística del català en l'ensenyament. Malgrat les reiterades sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que, mitjançant sentència, donen la raó als pares que reclamen en ús del castellà com a llengua vehicular a l'escola. Segons recull la pàgina 'web' de l'escola Aula, a la qual acudeixen els fills de Mas, en la seva secció 'Eixos Pedagògics', "els alumnes aconsegueixen una correcta capacitat d'expressió oral i escrita en català, castellà, anglès i francès. Dels tres als set anys, els alumnes s'hauran introduït progressivament en l'aprenentatge i l'ús de les quatre llengües ". A més, la pàgina oficial afegeix que "el projecte inclou l'ús de les quatre llengües com vehiculars per cursar diferents matèries" i especifica que "l'objectiu no és únicament que s'expressin oralment i per escrit en aquestes quatre llengües, sinó que dominin el seu ús en l'àmbit acadèmic i intel.lectual ". No obstant això, l'ensenyament públic català té proscrit el castellà, i s'usa escassament en les dues hores setmanals de Llengua Espanyola (després que el govern de Zapatero es baixés els pantalons cedint fins i tot en l'exigència que fos tres les hores d'espanyol) . Aquestes classes, altres, es donen amb explicacions en català-ja que aquesta és l'única llengua reconeguda com a vehicular-, i amb menor rellevància que una llengua estrangera. Tot això en nom de marcar i enfortir les diferències d'aquesta comunitat autònoma amb la resta d'Espanya i malgrat que la llengua espanyola és parlada pel cent per cent de la població. Per això, els successius inquilins de la Generalitat han optat per eliminar-com a eina en escoles i universitats. No obstant això, molts polítics catalans si veuen el plurilingüisme vehicular com una cosa positiva per a la seva pròpia família: José Montillas porta les seves filles al Col.legi Alemany, Joan Laporta prefereix per als seus hereus el Liceu Francès, i Artur Mas, l'Escola Aula. La pròpia dona de Montilla ha reconegut que les seves filles només reben una hora de català a l'escola. El plurilingüisme és una de elements diferenciadors de l'escola Aula, fundada el 1968 per Pere Ribera i Ferran. Tant és així, que entre les prioritats d'aquest centre, aquest aspecte ocupa el primer lloc en l'apartat de desenvolupament internacional. Al costat del coneixement de diferents llengües, l'escola Aula destaca també la "convicció europea" i la "obertura al món". La "cultura de l'esforç", el "sentit crític", la "ètica del respecte" o els "èxits acadèmics" són alguns dels elements que tampoc falten a l'escola Aula, que inclou ensenyament infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat, és a dir, posseeix una oferta educativa que va dels 3 als 18 anys. L'oportunitat d'estudiar a l'Escola Aula la tenen tots els que es puguin permetre pagar al voltant de 600 euros al mes, transport i menjador inclosos. Només els millors continuen. Són molt exigents, ja que una de les seves premisses és la "voluntat d'innovació" un objectiu, que s'aconsegueix amb "l'excel • lència que demana als seus alumnes". Aula ha estat durant els 40 últims anys la millor escola de Barcelona. De fet, només cal fer una ullada a la secció de notícies de la seva pàgina 'web', on es recullen alguns dels mèrits dels que aquest escola pot presumir: "Una alumna de l'escola guanya el tercer premi en l'àrea de Humanitats del XVI premi 'Sant Viator' de recerca "," Una alumna de l'escola ha obtingut la medalla a la XXII Olimpíada Internacional d'Informàtica ". Artur Mas, igual que el seu predecessor José Montilla, ha optat perquè els seus fills no tinguin el català com a única llengua vehicular. L'actual president ha assegurat que mantindrà la imposició lingüística i ni tan sols el Tribunal Suprem li va a parar.
| |
|
|