Nom: joanalfred
Si algú pensa que la crisi ha vingut d,un día per a l,altre està molt equivocat, la crisi s,ha conrejat en un grapat d,anys, i el pitjor de tot és que sembla ser crònica. Desprès de llegir un nombre indeterminat d,articles a sobre de la fallida econòmica que som patint, desprès d,haver donat en altres la meva novella opinió vull remarcar una situació que m,ha passat per alt, una situació que crec çes l,inici negatiu i al temps influent no sol per a una recuperació ràpida sinò per a una recuperaciò en si.
Hem viscut uns més que altres dintre d,un nivell superior al que realment era, s,ha especulat de continu sobre un quelquom inacabable. De l,agricultura, ramaderia i pesca l,hom ha omplit la seva despensa, dels minerals assolir una indústria que ens ha dut cap un nivell de vida superior i dels boscos, de les selves em aprofitat gairebe tot per omplir la farmaciola sempre mirant millorar la salut, o siga de la natura, d,alló que ens envolta, millor dit ens envoltaba de seguit hem tret tot el necessàri per a viure i fer.ho cada vegada millor, però també fins 100 anys enrere la natura regenerava tot el que li agafavem, avuí les tornes han canviat, l,hom ja no pren el que necessita, l,hom expòlia tot el que trobo al seu pas, la codicia, la supèrbia li ceguen els cincs sentits i l,exemple més aclaparador del que dic el tenim en les xìfres esgarrifadores seguents:
Entre l,any 1900 i el 2000 han mort al voltant de 2200.000.000 milions de persones de fam. Sobretot al tercer món, mentrestant en els paisos occidentals es cremaven any enrere any milions de tones de menjar, sobretot cereals.
La sobreexplotació de la pesca ha fet desapareixer del mar moltes espècies, i ficar en perill d,extinció altres.
L,extracció salvatge de minerals arreu del món està a punt d,acabar amb molts d,ells, alguns com el petroli imprenscidibles per al desenvolupament del futur indústrial.
En definitiva aquest expoli està tocant a la fi i llavors arrastra amb la seva minva el capital que expeculava, minva que fa retirar part del capital en circulació arrastrant a la roina a milions de petites empreses, roina que deixa en l,atur a milions de treballadors. Eixa fita de caducitat comença i s,agranda quan milions de ha de conreu es deixen com a terrenys baldius, quan milions d,aquests camperols que s,han quedat sens feina immigren cap altres llocs, a Europa en general i a Espanya en particular estan molt ben assabentats del tema, les pateres, les mils de pateres donen fe del que anomene i els punt adalt senyalats.
Amb un panorama com aquest i davant de polítics, administracions tan poc creibles, administracions i polítics cada vegada més allunyats de la realitat social mundial i venuts al capital, és molt difícil sortir de la crisi. Si els governants recoláren i recolcen als principals protagonistes, recoláren i recolcen les multinacionals del ram, aquells, aquelles que especulaven amb la riquessa dels demès, aquells que sense cap dubte ho tornaran a fer, tornaran a especular. Llavors que esperem, quins resultats podem esperar a curt i llarg determini, un altra crisi igual o a pitjor és l,únic que podem esperar per al futur, o siga que mai tornarà a ser com abans i menys si acabem amb els recursos naturals que ens envolten.joanalfred.
|
