Nom: Thor
Publicat en el blog Extrem Sud del País Valencià: d'Elx a Guardamar dilluns 18 de gener del 2010
http://extremsud.blogspot.com/2010/01/noruec-bokmal-i-noruec-nynorsk-els.html
Noruec Bokmål i Noruec Nynorsk: els noruecs a l'Estat Espanyol
Joan-Carles Martí i Casanova
Controversy:
Main article: Norwegian language struggle
From the outset, Nynorsk has been met with resistance. With the advent and growth of the mass media, the exposure to the standard languages has increased, and Bokmak dominant position has come to define what is commonly regarded as “normal”. This may explain why negative attitudes toward Nynorsk are common, as it is seen with many minority languages. This is especially prominent in school, which is the place most Bokmal using Norwegians first and most extensively need to relate to the language. Some of the agitators against Nynorsk have been quite outspoken about their views. For instance, during the 2005 election, the Norwegian Young Conservatives made an advert that included a scene where a copy of the Nynorsk dictionary was burned. After strong reactions to this book burning they chose not to show it.
Mapa preferència lingüística municipal: 2007
Traducció: Controvèrsia: Article principal: lluita de llengua noruega
Des de l’eixida, el nynorsk va ser rebut amb resistència. Amb l’arribada i el creixement dels mitjans de comunicació, l’exposició a les llengües estàndards ha augmentat i la posició dominant del bokmål ha vingut a definir el que es considera habitualment com a “normal”. Això pot explicar perquè les actituds negatives devers el nynorsk són usuals com es pot comprovar en moltes llengües minoritàries. Això és especialment predominant a l’escola, el lloc on gairebé tots els noruecs que empren el bokmål necessiten en primer lloc i de manera més extensa relacionar-se amb la llengua. Alguns dels agitadors contra el nynorsk han arribat molt lluny, en les seves declaracions, per fer palès el seu punt de vista. A tall d’exemple, durant les eleccions del 2005 els Joves Conservadors Noruecs van fer un anunci amb una escena en què es cremava un diccionari de nynorsk. Després d'unes fortes reaccions a aquesta crema d'un llibre es van estimar més llevar-ho.
Havia pensat fer un article però el resum de Wikipedia en anglès demostra que, de vegades, podem trobar una síntesi excel•lent amb aquesta nova eina que s'ha de mirar de prop. No en sabia res però m’estalvia haver de redactar una cosa que ja és redactada. N'estic plenament d'acord amb el redactor noruec i tan sols aportaré la casuística comprovada per mi mateix. És el resultat d'haver entrevistat set persones del 15 al 17 de gener de 2010 a Oslo mateix.
* En primer lloc, és un tema del qual no els agrada molt parlar als noruecs. Van ser tots molt amables però, a la immensa majoria, no els agradava i alguns se sentien bastant incòmodes i procuraven que s'acabés aviat la conversa alhora que s'estranyaven de la meva insistència. Els explicava que era lingüista i això els tranquil·litzava. Els incòmodes eren tots parlants de bokmål o parlants de nynorsk que se n’havien passat al bokmål en passar a viure a la zona d’Oslo on havien ascendit socialment.
* Hi ha, almenys, cinc escoles noruegues al Regne d’Espanya amb almenys un miler d'alumnes. A les Cànaries hi ha uns 300 alumnes, a les dues de l’Alfàs del Pi (La Marina Baixa) superen els 350 alumnes, a Rojals (Baix Segura) -a 5 km de Guardamar- hi ha 112 alumnes. Són xifres altes perquè parlem d'un Estat que no arriba als cinc milions. Hi ha almenys una altra escola a Fuengirola a Andalusia.
* Aprenen tots en bokmål amb independència del seu estàndard d’origen. Sembla que es donen converses en nynorsk al pati entre alguns alumnes d'aquest origen. Tot indica, però, que les converses al pati són en bokmål. S'hauria de fer un treball de camp que potser ja estiga fet des de Noruega.
* A les escoles noruegues espanyoles introdueixen el nynorsk en 8è (als 14 anys) i no acostuma a ser mai més d’una hora per setmana. La resposta va ser vaga i no concloent però la llei obliga a introduir el nynorsk en algun moment i així es diu o així es fa.
* Els noruecs entrevistats residents al País Valencià comparaven el nynorsk al valencià. Això és molt interessant perquè consideraven el valencià una forma menor d'espanyol o un dialecte regional. No acostumaven a saber que el valencià i el català és una mateixa llengua. Tenien una opinió més alta del català que no del valencià.
* El castellà l’aprenen quatre/cinc hores per setmana. Vaig parlar amb tres joves adolescents noruecs, els quals estudien a l'escola canària i que atenien l'estand juntament amb la professora d'espanyol, una canària nadiua casada amb noruec. Tenien uns quinze anys a tot estirar i passaven el dia ballant ritmes llatins i alguna cançó del pop chart més ensucrat noruec.
* No em va quedar clar quantes classes es fan en anglès però el nivell d'anglès parlat dels alumnes és alt i caldrà comprovar-ho. Veuen la televisió en anglès i canten cançons generacionals en anglès.
* La canària professora d'espanyol a l'Escola Noruega parla molt bé bokmål. Recorde que és casada amb un noruec. Em diu que els noruecs fan vida comunitària sobretot entre ells i que el nivell d'espanyol és molt baix fins i tot entre alumnes que hi són des de fa anys. S'ensenya l'espanyol com a llengua estrangera. Té alumnes que arriben a parlar-lo molt bé -segons la situació personal de cadascú- però no em sap dir en quin percentatge. Sembla que ha de ser anormalment baix malgrat les expectatives laborals que esperen tenir en un futur a les Canàries mateix.
* Pel que fa als tres adolescents noruecs escolaritzats a les Canàries el nivell de castellà era molt deficitari. El xic no el parlava gairebé gens. El xic em va assenyalar a una de les dues companyes perquè era la que més parlava malgrat tenir un nivell molt deficient de llengua. Els vaig parlar en castellà però vam passar a l'anglès. Una d’elles em va confirmar que portava dos anys a les Canàries i que els seus amics adolescents espanyols s’estimaven més parlar-li sempre en anglès. "They speak it very well, much better than my Spanish." "El parlen molt bé, molt millor que el meu espanyol." Cap d'ells volia tornar a viure a Noruega. Aquell dia feia -15º al carrer. Eren molt rossos i amb uns ulls blavíssims i una pell que necessitaria proteccíó solar màxima tota la vida.
* A Rojals (Baix Segura) tenen l’exempció del valencià per estar a cinc km de la frontera lingüística amb el català a Guardamar i ser el municipi de Rojals (Rojales) de predomini lingüístic del castellà. Rojals (Rojales) és el segon municipi de l'Estat Espanyol amb més estrangers censats: el 72% i tenen regidors a l'Ajuntament que no parlen castellà per la qual cosa hi ha interpretació simultània al plens i comissions municipals. El primer és Sant Fulgenci (San Fulgencio) amb el 76%. Tots dos municipis fiten amb Guardamar on els estrangers baixen al 39%. Tornem, però, als noruecs. Compren cases a l'interior perquè els noruecs s'estimen més comprar cases damunt la serra amb vistes al mar i amb una miqueta de bosc si és possible. Al fulletó promocional les platges són les de Guardamar, les quals tenen totes el nom en català. Se salven pels pèls i gràcies a la legislació valenciana que crea zones lingüístiques diferenciades: bilingüisme per als catalanoparlants però monolingüisme per als de les zones castellanoparlants on tan sols és "una opció".
*A l’Alfàs del Pi (Marina Baixa) em diuen que les 'escoles estrangeres' (inclosa la britànica, noruega i altres) donen una horeta de valencià: cançonetes, colors, aprendre a comptar... i poc més perquè qui m'informa tenia la dona de professora de valencià en una d'aquestes escoles (britànica) i sabia de quina cosa parlava. Llevat dels estrangers que viuen en zones molt rurals l'assimilació, d'haver-ne, es fa al castellà sense passar pel valencià. Els qui es van criar els anys 80 parlen més valencià que els que han arribat els darrers 10 anys amb una situació sociolingüística més desfavorable per al valencià.
* Tots els joves noruecs escolaritzats al País Valencià tenen un anglès d’alt nivell. L’estratigrafia sociolingüística és la següent: bokmål/anglès/espanyol/nynorsk/català. No s'oberva cap substitucíó lingüística del bokmål per l'anglès. La cosa és d’un interès impressionant i mereix una tesi doctoral. Parlem doncs de L1, L2, L3, L4 i L5 on la varietat poc prestigiosa del país es veu superada no tan sols per l'estàndard prestigiós del país. L'anglès, a més a més, supera la llengua espanyola. Les varietats poc prestigiades a casa fan el paper folkòric endogàmic en el cas del nynorsk i el valencià poc prestigiat a Espanya fa el paper folklòric exòtic: cançonetes, festes entranyables potser alguna recepta de cuina. El català arriba a desaparèixer en zona castellanoparlant fitera amb el català malgrat que la gran ciutat de serveis més pròxima siga Elx i que les platges i ciutat turística siga Guardamar: totes dues en zona catalanoparlant. Pensem, a tall d'exemple, que la ciutat d'Elx és retolada en català monolingüe en la seva major part.
* Un senyor executiu i de classe social alta em va confirmar que es passava al bokmål a Oslo i que tornava al nynorsk quan visitava la família al nord a uns 200 km. Hem de recordar que es tracta de varietats de la mateixa llengua: una danitzada i urbana i l'altra una llengua composicional dels dialectes de l'oest noruec poblat creada per diferenciar-se del danès: una llengua molt pròxima de per si.
* Una jove nynorsk –a set hores en cotxe d’Oslo i de visita a la fira per motius professionals- ha casat amb alacantí perquè va viure 7 anys a Torrevella. Parla sempre nynorsk a Oslo quan ve de visita però procura introduir mots més “bokmål" en la conversa. Es tracta, doncs, d'hibridisme dintre l'hibridisme. Parla un castellà d'alt nivell i sembla la més militant dels parlants de "nynorsk" entrevistats. Així i tot, adapta la seva norma casolana quan arriba a la gran ciutat.
*El seu home alacantí és llicenciat en dret però ha acceptat un treball de servei públic menor en mudar-se a aquesta zona allunyada al nordoest de Noruega. Ha aprés nynorsk i té dificultats quan ve a Oslo. Parla "nynorsk" amb accent estranger la qual cosa sembla sobtar els oslotins. Al poble és "l'espanyol" i se l'estimen molt perquè s'hi ha adaptat totalment després d'uns anys.
*El següent entrevistat es diu Morten i és parlant de nynorsk però tan sols conserva l’accent perquè viu a Oslo i canvia al nynorsk quan torna al poble. No sembla tenir cap trauma i té els papers ben interioritzats. És professor de llengües, parla anglès perfectament i organitza cursos de llengües europees per a noruecs: Gran Bretanya, França, Alemanya i Espanya.
*Un altre oslotí em va dir que el noruec era danès -així sense ambatges- però que s’havien inventat el nynorsk perquè alguns volien ‘tenir una llengua pròpia’ però que li semblava una estupidesa.
|
