La collada de Toses té més de 200 revolts. Foto: Adrià Costa

Fa vint-i-cinc anys es va inaugurar el túnel del Cadí. Aquest dissabte se'n va celebrar un acte commemoratiu encapçalat pel president Montilla. La posada en funcionament de la infraestructura va situar la Cerdanya com la comarca de neu més a l'abast de l'àrea metropolitana de Barcelona i un boom urbanístic de gran magnitud. L'aposta política per la connexió Berguedà-Cerdanya va suposar descartar de facto la del Ripollès, i el tant anomenat túnel de Toses va quedar en un calaix.
 
Els primers passos per tirar endavant aquesta infraestructura van ser el 1969 amb la constitució de l'empresa Promoción y Desarrollo de Gerona SA (PRODYGESA) formada per la Diputació, Caixa Girona i la Caixa i 55 ajuntaments entre altres. El 1975 el Govern espanyol li va entregar la concessió de la gestió durant 35 anys d'un túnel amb peatge que encara no ha vist la llum. En canvi si que va tirar endavant el túnel del Cadí, promogut per la societat INCASA i amb la Generalitat com a principal accionista.

Llums i ombres d'un projecte imminent
Més de quatre dècades després de la constitució de PRODYGESA tot sembla indicar que el nou eix Ribes de Freser-Puigcerdà (N-260) serà una realitat en pocs anys. El Ministeri espanyol de Foment ja ha adjudicat els projectes constructius d'una obra dividida en tres trams -variant de Ribes, vessant ripollesa (en la qual s'inclou el túnel de Toses) i vessant cerdana-.

Els pressupostos generals de l'Estat (PGE) només inclouen pel 2010 un global de 210.000 euros però l'alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat, no s'ha cansat de repetir que el “projecte no perilla”. Malgrat que el compromís de Foment és que l'any vinent hi hagi màquines treballant el més probable és que s'endarrereixi fins al 2011. Els treballs duraran un mínim de dos anys.

Alguns dels primers projectes van arribar a dissenyar un túnel de 10 km i un cost global de 132 milions d'euros. L'actual estudi informatiu només contempla un túnel d'1,8 km -a banda del de la variant de Ribes- i un pressupost de 78 milions d'euros. Més enllà de la qüestió pressupostària la reducció ha permès disminuir les exigències de seguretat dels trams subterranis. Amb un túnel d'aquesta llargada potser caldrà deixar de parlar del túnel de Toses i parlar simplement de la carretera de Toses.

En tot cas el nou traçat evitarà la temuda i sinuosa collada, de 44 km de longitud i més de 200 revolts. Tot i així, a diferència dels primers projectes, la cota del túnel continuarà sent molt alta i la reducció dels efectes de les nevades serà limitada. La velocitat de disseny de la via és de 60 km/h.

Els impactes de la infraestructura
Malgrat la reducció d'alguns dels paràmetres del projecte des d'alguns sectors es percep com una taula de salvació per remuntar els efectes d'una crisi econòmica global que s'ha sumat a la crisi prèvia del tèxtil. “La nova carretera i la millora de les comunicacions tindrà una clara repercussió positiva al PIB del Ripollès, especialment en el turisme i els serveis” afirma Marc Prat.

Per altra banda cal tenir en compte l'arribada dels quatre carrils de la C-17 a Ripoll a l'estiu de 2011. “Hem d'actuar ràpid sinó volem que Ribes o la collada es converteixen en colls d'ampolla” apunta Prat. “Cal tenir en compte que la carretera de Toses no serà cap via ràpida” matisa Santi Llagostera, president de l'Associació Arç. “Han reduït les expectatives inicials i serà una infraestructura similar a l'actual tram Ripoll-Ribes” afegeix.


Els més crítics alerten de l'impacte ambiental a la vall del Rigard. Foto: Adrià Costa

La presència de camions que puguin col·lapsar la nova carretera preocupa al president del Consorci Ripollès Desenvolupament, Ramon Turrats. “És una infraestructura positiva pel Ripollès però cal fer-la bé” adverteix. “Potser es podria restringir la presència de vehicles pesats tal i com s'ha fet a Bracons” proposa. Una alternativa que difícilment agradaria al transportista manlleuenc Miquel Vila. Vila passa per la collada de Toses per carregar gra (blat, pèsols, soja...) al sud de l'Estat francès  per les empreses de pinso. Considera “fantàstic” poder estalviar una hora de camí o els 48 euros de peatge del camí alternatiu per l'autopista.

Els més crítics amb la infraestructura censuren el seu impacte ambiental. “El traçat actual és una autèntica porqueria” afirma clarament el regidor republicà de Planoles i expresident de la plataforma Salvem la Vall del Rigard, Roger Peñarroya. Per Santi Llagostera aquesta i qualsevol obra en una zona muntanyosa suposa un triple impacte acústic, lumínic i paisatgístic. “Caldria fer túnels a davant de cada nucli urbà i rebutjar l'obra fins que hi hagi prou pressupost com perquè estigui en compte” afirma rotundament.