voleu dir que el subedelegat Francisco-Busquets no es diu Francisco-Franco

ripoll liberal.,com sempre.

I els mitjans tradicionals tan sols fent anuncis banals, quan entendran que això seguira fins al final. Ah! i del document nacional d'identitat dels Països Catalans també en podeu parlar quan ja serem molts.

Visca bella Catalunya!!!

Eatà molt ben fet co s'ha de ser no mes faltaria ho diu la llei ..............

En Rangel i els seus subvirreis rai, ni cas. És un zero a l'esquerra, és limita a vegetar al palauet del carrer Mallorca. Vol ser simpàtic al catalanisme i al comitè federal del PSOE, no vol perdre un lleuger vernís cultural català i tampoc el càrrec (sou). No pinta res i només donarà pals de cec contradictoris i vacil·lants.
En Joan Rangel (PSOE-PSC) nomenà l'Eduard Planells com a sots-delegat del govern espanyol a la província de Barcelona. En Planells desorganitzà tota l'admistració estatal a Barcelona, especialment el departament d'estrangeria que li agradava gestionar personalment fins al mínim detall. L'estiu del 2007 es va saber el perquè: fou imputat per irregularitats i arbitrarietats en la concessió de determinats permisos de residència amb implicacions de màfies de l'est d'Europa. Tot això desprès de portar la gestió dels permisos per a estrangers a un carreró sense sortida amb acumulacions gegantines de documentació que arribà a tramitar-se amb més d'un any de retard i amb el consegüent perjudici per als treballadors i per als empresaris. Inexplicablement la sentència encara no és pronunciada.
De seguida en Rangel (PSOE-PSC) es rentà les mans i declarà que ell no coneixia en Planells. Fa molta gràcia que per al càrrec més important nomenis algú que no coneixes però, com ens regim per l'omertà, ni la premsa ni els partits polítics retragueren res a Joan Rangel (PSOE-PSC) que avui encara gaudeix del càrrec de virrei. Penseu que quan en Corbacho (PSOE-PSC) era president de la diputació provincial de Barcelona ja es tragué de sobre en Rangel (PSOE-PSC) i per ço el posaren de virrei. El més divertit de tot és que en Planells fou salvat ipso facto pel Joan Clos (PSOE-PSC) -ministre d'Industria i abans batlle de Barcelona- que el premià amb un bon sou com a director administratiu de la "Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones".
Poc desprès el govern borbònic es desempallegà d'en Clos (PSOE-PSC) i el desterrà a Turquia per a què deixès de ficar la pota. Un altre brillant titular del ministeri d'Industria fou en Montilla (PSOE-PSC) que assolí que la televisió de Catalunya deixés de tenir garantida la emissió als Països Catalans. Sempre eren catalans els ministres d'Industria -també l'Anna Birulés (PP-PPC) i en Josep Piqué (PP-PPC)- perquè per a un govern castellà no hi ha res com que sigui un català qui decideixi esclafar les empreses i les iniciatives catalanes, establir a Madrid les seus socials i impedir el creixement de Catalunya i de la seva indústria. Poden dir: no som nosaltres, que el ministre era català.
Bé en Montilla (PSOE-PSC) abans de ministre d'Indústria també fou president de la sobrefinançada diputación de Barcelona (DIBA), el càrrec polític amb el sou més alt del regne (per sobre del President i del president del govern espanyol). Un càrrec que ara ocupa el marit de la Manuela de Madre (PSOE-PSC). Sabeu el conte del poble desgraciat? És un conte que cal llegir i contar per a què els nens quan creixin no cometin els errors que nosaltres estem cometent.
President, batlle de Barcelona, president de la DIBA, ministre espanyol d'Indústria, ministre espanyol de Defensa, virrei, subvirrei: càrrecs rotatius que els catapulten d'una trona a l'altra i els garanteixen un sou astronòmic amb càrrec als impostos que paguem: Serra (PSOE-PSC), Maragall (PSOE-PSC), Clos (PSOE-PSC), Hereu (PSOE-PSC), Montilla (PSOE-PSC) i la seva dona, De Madre (PSOE-PSC) i el seu marit, Chacón (PSOE-PSC), Corbacho (PSOE-PSC), Eduard Planells, Joan Rangel (PSOE-PSC),... Els catalans "tontos útiles". I ara també Puigcercós (ERC) i Saura (ICV-EUiA) donant-los suport a Catalunya i a Madrid. I en Millet (FAES) simpatitzant de l'altre partit nacionalista espanyol PP-PPC però a qui tothom relaciona amb la catalanitat per a desprestigiar-nos i poder seguir explicant acudits de catalans.
Sí, som els jueus de la península ibèrica, i als balcans ibèrics els castellans són els serbis nacionalistes incloents. Moltes gràcies senyors (i senyores). L'any proper hi ha eleccions i els catalans ens estem reagrupant. La Candidatura per a la Proclamació de la Independència és una de les dues cartes vertaderes que hi ha sobre la taula, l'altra és la sociovergència.