L'activitat física com a medicament

Els beneficis de l’exercici físic com a teràpia tornen a ser notícia A partir del mes de gener d’enguany, el Departament de Salut ha establert en 18 comarques catalanes el Pla d’integració progressiva (PIP) per a la prescripció d’activitat física en l’atenció primària. En conseqüència, els metges de capçalera poden receptar exercici físic adaptat a la patologia com a remei i avaluar el seu progrés. Segons el Diccionari Mèdic: “medicament és l’administració d’un remei amb un objectiu determinat. Remei és qualsevol mitjà destinat a guarir o alleujar un estat patològic”. Per tant, és convenient que l’activitat física sigui tractada com un medicament.

Està demostrat que l’esport ben mesurat és beneficiós per prevenir i tractar patologies com ara malalties cardiovasculars, hipertensió arterial, hiperlipidèmia, obesitat, diabetis tipus II, malalties de l’aparell locomotor, malalties cròniques i altres desordres. De fet, una part de la població que en practica sense consell pateix danys de pronòstic lleu però que impedeixen una activitat regular.

Moltes lesions són provocades per una mancança d’informació o ser aquesta incorrecta. Els factors més destacats que s’han de valorar en la pràctica de l’esport són:

• Els estiraments. Són vitals per un bon estat físic i la base per a qualsevol altra activitat. És fonamental fer-los de manera més intensiva en els grups musculars implicats en l’exercici per tal d’evitar lesions musculotendinoses.
• La hidratació.  L’aigua que forma part del nostre cos es va renovant constantment. És molt important que es mantingui un equilibri entre allò que s'aporta i allò que s'elimina. Per això, l’increment de la pèrdua d’aigua en l’esportista s’ha de compensar amb una ingesta de líquid proporcional. A més, usar vestimenta no transpirable (amb la idea errònia de suar més per perdre pes) és fisiològicament incorrecte i pot arribar a ser molt perjudicial en condicions d’insolació màxima.
• La dieta. Contribueix com a font d’energia per fer esport. Ha de ser equilibrada, és a dir, contenir exclusivament els aliments que necessitem, ni més ni menys. Els tipus d’esport (aeròbic o anaeròbic) condiciona les proporcions d’hidrats de carboni, greixos i proteïnes que hem de consumir.

El ràpid ritme de vida actual, la pressió econòmica i la contaminació estan canviant la qualitat de vida. En una societat tan competitiva tots estem sotmesos a un munt de deures i responsabilitats als quals es sol respondre de dues maneres: resignant-te a la vida en repòs amb totes les seves conseqüències que això comporta o bé realitzant una activitat física programada, amb un horari establert.

Ara més que mai, la vida sedentària afecta al desenvolupament físic i psíquic. La sobrealimentació i la falta d’exercici són factors de risc que cal combatre. Activitats tan simples com pujar escales en lloc d’agafar l’ascensor, nedar en lloc de prendre el sol, caminar per anar a comprar, fer tasques domèstiques, anar en bicicleta amb finalitat recreativa durant 40 minuts 4 dies a la setmana, ens poden beneficiar.

Si es vol començar a practicar esport és aconsellable preguntar-se.  Quina edat tinc? Pateixo alguna malaltia? Quin esport puc fer? Per ajudar a respondre aquestes qüestions és recomanable l’assessorament d’un metge (metge de capçalera o, si és possible, un especialista en medicina de l’esport) que després d’un reconeixement ens orientarà cap a un exercici assessorat (gimnàstica correctiva, natació terapèutica,...) o bé cap a qualsevol altra activitat d’intensitat, durada i freqüència determinades, adaptades al nostre cas.

Penseu que fent esport augmentarà la vostra autoestima, prendreu menys píndoles i us trobareu molt millor.

Dr. Xavier Llistar
Traumatòleg Hospital de Campdevànol