Arenys de Munt i els límits de la democràcia espanyola
Oriol Clusells · President de la secció local d'Esquerra de Ripoll

En els darrers dies l’actualitat informativa ens ha portat a Arenys de Munt, un poble que ha decidit consultar la seva població sobre una temàtica concreta: el suport a la independència, d’una forma semblant al què van fer alguns ajuntaments en altres temàtiques, com per exemple el de Ripoll, en el debat sobre les Àrees Residencials Estratègiques (ARE). Normalitat democràtica absoluta, si no fos perquè la democràcia, a l’Estat espanyol, té uns límits.

Un d’aquests límits amb què ha topat Arenys de Munt en matèria de consultes populars es pot visualitzar clarament si fixem la vista en el conflicte estatutari dels darrers anys. Analitzem, en primer lloc, l’estatut del 30 de Setembre de 2005 en l’article 122: “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular”.

Aquest estatut, mutilat en el seu pas per Madrid, va retornar a Catalunya amb una “lleugera” modificació en aquest article, un afegitó al final de l’article que deia: “salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.”

I què disposa l’article 149.1.32 de la Constitució? “1. El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias: 32: Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum”

Només amb aquest exercici ràpid de lectura ens podem adonar de bona part del problema. Catalunya, a través del 90% del seu Parlament, que va donar suport a l’estatut del 30 de setembre, va deixar clar que volia extendre el sistema democràtic a Catalunya, millorant les seves competències per tenir més en compte l’opinió de la seva gent i lluitar contra la famosa “desafecció política”. Espanya hi va respondre, una vegada més, evitant el debat i treient la pols a la seva sagrada constitució.

Arenys de Munt ha reobert l’agenda sobre la voluntat catalana d’avançar cap una democràcia més participativa, en què la gent pugui dir la seva sobre qualsevol temàtica, també sobre la independència. L’estat, per enèssima vegada, s’enroca i ens ensenya la constitució.

Davant de tot això, queda clar que la constitució espanyola té un component diferent a les cartes magnes d’altres estats. Formalment garanteix uns drets i, a la pràctica, el seu ús principal és fixar les línies vermelles de la democràcia espanyola.