És un tema d’interès pels habitants d’aquesta comarca ja que hi ha un nombre abundant d'espècies verinoses de serps als Pirineus.

A l'Estat espanyol hi han dues variants de serps verinoses: els escurçons i les colobres.

Colobres:

A l'Estat espanyol hi ha deu espècies de colobres, de les quals només tres són verinoses: serp Montpellier o bastarda (foto); serp coagulla i la colobra d'aigua.

• Aquestes serps porten ullals verinosos a la part posterior del maxil·lar superior.
• La mossegada sol tenir forma de ”u”.
• Els símptomes solen ser menys intensos que el de les picades d’escurçó.

Escurçó

La Vipera hocicuda habita a zones de muntanya de la serra de Guadarrama i de Gredos. La Vipera aspis (foto) i la Vipera europea o comú habita a la cornisa Cantàbrica i als Pirineus.



Viuen en ambients pedregosos, on puguin assolellar-se.

• Els escurçons se’ls diferencia per tenir el cap triangular i un dibuix en zig-zag al dors del cos, a més a més son petites, no solen arribar a 1 metre de llargada.
• Tenen dos ullals anteriors acanalats per on injecten el verí.
• La mossegada té forma de dues incisions paral·leles d’uns 6 mm.
• El verí és molt semblant en les tres espècies.
• La mortalitat en aquestes espècies és menor a l’1%, i en la majoria dels casos els símptomes es limiten a reaccions a nivell local en el punt de la picada.  La varietat en la intensitat dels símptomes dependrà de la quantitat de verí inoculat, de la patologia de base (malalties que ja tingui la persona) i de la roba que portava en el lloc de la mossegada.
• En els casos més severs poden donar-se reaccions anafilàctiques o xoc.

Actitud en cas de mossegada de serp verinosa

Primers auxilis

• Cal mantenir la calma
• Mantenir el pacient en repòs i impedir qualsevol moviment, ja que l’activitat muscular augmenta la difusió del verí i en conseqüència la seva acció tòxica.
• Cal que l’extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que la resta del cos, per dificultar la difusió sanguínia del verí.
• Netejar la ferida amb aigua i sabó i aplicar-hi un antisèptic. Si és possible s’hauria d’utilitzar un antisèptic que no deixi pigmentació per tal de poder detectar posteriors canvis en la coloració de la pell.
• Cobrir la ferida amb una gasa estèril, però sense aplicar-hi pomades ni cremes.
• Es pot aplicar fred local amb moderació. No posar mai el gel en contacte directa amb la pell.
• Pot ser útil l’administració d’algun analgèsic (paracetamol) per calmar el dolor.
• Cal traslladar el pacient immediatament a l’hospital.

Mesures que cal evitar

• No fer incisions al voltant de la ferida ja que es podria facilitar la penetració del verí i provocar risc d’infecció.
• No s’ha de succionar el verí amb la boca, perquè la presència de petites ferides, càries, etc. Pot fer que el verí s’absorbeixi (enverinament del salvador), i la quantitat de verí que s’obté amb aquesta tècnica no justifica el risc.
• Mai no s’ha de cremar la ferida
• No aplicar lleixiu, ni permanganat potàsic, ni fang, ni herbes a la ferida.
• No s’han d’aplicar torniquets. Els torniquets que comprimeixen massa agreugen la simptomatologia local, i poden arribar a produir isquèmia a l’extremitat. A més, quan el torniquet es desfà, el verí passa directament a la circulació sanguínia i provoca un xoc.
• No s’han de subministrar begudes alcohòliques

Dr. Jaume Pla
Metge del Servei d’Urgències
Hospital de Campdevànol