Eudald Casals | Actualitzat el 25/08/2009 a les 16:44h

El ribetà Eudald Casals, autor del bloc Au Maria! i que es defineix, per aquest ordre, com a dissenyador gràfic, il·lustrador, artesà, actor i aspirant a pallasso; aborda amb ironia i el sarcasme un estiu marcat al Ripollès per l'escatologia, en definitiva, una merda d'agost.

 

Eudald Casals Furadada · Dissenyador gràfic, il·lustrador, artesà, actor i aspirant a pallasso

Autor del bloc Au maria!

L'estiu té les seves coses i, com tot, n'hi ha de bones i de dolentes. És clar que tot depèn des de la perspectiva des d'on ho miris. D'entrada podria dir que personalment he passat un bon agost, encara que no s'ha acabat i ves a saber si alguna cosa farà girar la truita. Com sempre he acabat tancant els balls, de festa en festa. Em faig gran (com tothom) però continuo desafiant la meva salut i portant la contrària als que any rere any em diuen: “arribarà una edat que... ja pararàs” i ja ho veieu, aquí seguim!

Engegar amb la festa de Pardines amb sopars amb amics i els balls interromputs a estones per la pluja no és cap novetat -ni cap inconvenient- i una vegada més ha sigut un plaer veure com es fa de dia des de Pardines. L'Aplec de Sardanes com sempre... ballar quatre sardanes nocturnes per acomiadar-lo, per no perdre la costum i perquè no sigui dit! Més esgotador va ser estar a l'organització del Mercadal del Comte Guifré. De tota manera no me'n queixaré perquè va ser un èxit i la cosa va anar molt bé quant a organització i percepció del públic en general. Qui vulgui fer el tafaner que miri el fart de fotos que ens ha publicat ElRipolles.info i se'n farà una
idea!

La llàstima és que els periòdics locals i els mitjans de comunicació no tan d'aquí fan ressò d'altres activitats més grolleres (i no dic que trobi divertida la iniciativa), i per sort menys multitudinàries com la “pixarada popular”, que no pas d'una cita que es vol convertir en un referent festiu, popular, econòmic i turístic dels estius ripollesos. Però segurament el setmanari autòcton tenia més feina en destacar l'assistència de personalitats jubilades en actes com l'aniversari dels gegants i la polèmica generada per l'absència de la foto del molt honorable Montilla, més que no pas de la festa i els seus actes programats. Com també aprofiten el cas de la “pixarada de Ripoll” per fer oposició dels qui intenten governar.

La Festa de Ribes mereix un apartat especial i un article que no escriuré. Molt bo el pregó de l'alcalde, perquè tot i que el programa deia que el pregó el feien els gegants, el pregó el va fer l'alcalde. Genial aquest to burlesc que està agafant en els seus discursos, capaç d'eclipsar els protagonistes de la festa, amb un estil “Buenafuente” que molts monologuistes ja els agradaria tenir.

La gràcia (a banda de l'extensió) rau en els tics d'imitació Duran i Lleida i que els acudits se'ls escolta i riu ell solet. De tota manera li vaig fer cas i vaig anar a tots i cadascun dels balls i com qui no vol, em vaig torrar, cada dia! S'ha de col·laborar, no? I més en temps de crisi, què coi!

La Festa del carrer Major tanca la de Ribes i inesperadament saltant-se la tradició i la norma protocol·lària que ancestralment governa la programació d'actes ens sorprenen amb un correfoc/cames ajudeu-me d'última hora. Encabat ens queixarem de les normatives europees que prohibeixen o volen eradicar certes manifestacions folklòriques! Però si som nosaltres mateixos qui ens carreguem la gent!!! Per sort la cosa va quedar amb un disgust, quatre cremats més o menys lleus i un “que no se'n parli gaire” i tots a ballar amb les cançons de l'Encarni!

I abans que s'acabi l'agost, i abans que hagin marxat tots els estiuejants, turistes, estudiants, residents de segona i de tercera, treballadors de temporada i sòmines de tota mena, unes imatge per al record (i sort que no ho podeu olorar des d'aquí) d'un paratge qualsevol de la vila de Ribes que ha estat així ben bé uns tres dies, amb els gats, els gossos i les rates fent de les seves i ajudant a escampar la merda. (No hi havia una protectora d'animals que se'n cuidava d'aquest bestiar? On són ara?).

És agost i les coses va a un altre ritme, ja ho sé... però també sé que hem de pagar una taxa per tal que s'emportin les escombraries de casa i ens hem d'empassar les falòrnies dels polítics sobre el turisme i el futur dels pobles de la comarca, etc. Paguem i aguantem, és clar! Mentrestant, ells, que es barallin per una foto del president, que multin pixaners de matinada i que facin discursos graciosos!

Ah, sí, me'n descuidava: he pixat al carrer més d'una vegada a tots i cadascuna dels balls de festa major de la vall... però això dels contenidors és per cagar-s'hi!