Veure visor i documents de l'informe.

Si definir què s'entén per sostenibilitat no és fàcil, encara ho és menys avaluar-ne el grau en un àmbit territorial. L'Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines s'encarrega des del 2006 d'aquesta qüestió i acaba de publicar un informe que recull els principals indicadors de comarques i municipis. Aquestes dades es poden visualitzar en un mapa interactiu.

Consums moderats i elevat pes de la construcció
En el cas del Ripollès l'informe identifica com a principals fortaleses uns consum baixos d'aigua per unitat de PIB, un consum baix de sòl per habitant -a cada Ripollès li corresponen 329 metres quadrats de superfície urbanitzada- i uns consums moderats d'energia i residus per unitat de PIB.

També destaquen en la banda positiva la superfície d'espais protegits (35,2%) i el valor més baix de la demarcació en infraestructures lineals per unitat de superfície (230 metres lineals per cada quilòmetre quadrat) fet que limita els efectes de la fragmentació. Així mateix és una de les dues úniques comarques amb un saldo positiu entre les emissions de diòxid de carboni i la capacitat d'absorció. Simplificant, el Ripollès no contribueix a l'escalfament global. Així mateix, un 82% de la seva producció elèctrica es realitza amb fonts renovables, un fet que s'explica per la importància de les centrals hidroelèctriques.

En l'altra banda de la balança destaquen indicadors referits a la construcció i a l'urbanisme. El més espectacular, és l'única comarca juntament amb la Cerdanya amb més cases que habitants. Concretament a cada Ripollès li tocarien 1,4 habitatges. Una dada virtual ja que és fruit de la importància de les segones residències. De fet, la població equivalent suposa un 12% més que l'empadronada. Malgrat que l'Observatori de Sostenibilitat considera com a element positiu la compacitat dels nuclis urbans -una mitjana de 26 habitatges per ha urbana- també alerten del potencial de creixement del sòl urbanitzable -amb dades del 2006- que suposava un 116% de l'existent.

Les deficiències en transport públic i la dispersió territorial dels llocs de feina suposen que el 81% dels treballadors -un 40,4% de la població- s'hi hagin de desplaçar amb cotxe. Així mateix, el Ripollès té un índex de motorització 43 vehicles per sobre de la mitjana catalana -es calcula amb el nombre de cotxes per cada 1.000 habitants-.



Entre les fortaleses però, hi ha una dada que sorprèn. I que indica o que 'no estem tant malament' -emulant un conegut dirigent futbolístic- o que els altres tenen un problema gros. En aquest sentit la recollida selectiva situa el Ripollès en la segona posició comarcal (33,15%) només per darrera del Gironès. Tot plegat després que hi hagi un cert consens respecte el fracàs de l'actual model i de la necessitat de cercar solucions.

Descarregar fitxes municipals del Ripollès (rar).