13
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
16:37h
Com han fet nombrosos consistoris d'arreu del país en els darrers dies, l'Ajuntament de Campdevànol també ha declarat persona non grata al delegat del govern d'Espanya a Catalunya, Enric Millo (PP). En la moció, presentada per ERC i aprovada per unanimitat, també s'ha demanat la seva dimissió de manera immediata per la repressió i la violència policial que es va produir a diversos municipis de Catalunya durant la celebració del referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre. A més, també s'ha exigit que dimiteixen tots aquells càrrec polítics relacionats amb l'exercici de la violència de l'estat.
Així doncs, en aquesta moció s'ha condemnat de forma ''enèrgica i clara'' la violència ''injustificada'' dels cossos de seguretat de l'Estat espanyol contra una sèrie de ciutadans que únicament volien exercir el seu dret a vot i van acabar sent agredits. Unes càrregues policials que van provocar prop de 900 ferits, quatre dels quals van haver de ser ingressats en centres hospitalaris. El consistori campdevanolenc s'ha solidaritzat amb tots aquells municipis que van rebre més garrotades durant l'1-O i ha exigit al Ministeri de l'Interior el rescabalament pels danys materials i personals causats per la policia espanyola en una actuació ''desmesurada''.
A més, la moció també exigeix la retirada immediata dels efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ''enviats de manera expressa per impedir l'exercici democràtic de votar en un referèndum'' impedint les llibertats i els drets fonamentals dels ciutadans. El portaveu d'ERC i encarregat de defensar la moció, Toni Riera, ha condemnat de ''forma enèrgica'' aquests fets i espera que ''Catalunya no torni a ser agredida mai més d'aquesta manera''.
Rebuig de l'Ajuntament de Valldemossa dels ''actes violents'' de l'1-O
L'alcalde de Campdevànol, Joan Manso (PDeCAT), ha subscrit la moció de dalt abaix i ha dit que la ''brutalitat'' policial del fets ocorreguts l'1-O és més pròpia d'un estat d'excepció que no pas d'un estat de dret. ''Per sobre de tot hi ha la llibertat d'expressió i els drets democràtics'', ha apuntat. El batlle campdevanolenc també ha volgut traslladar a la resta de regidors que en la sessió plenària de l'Ajuntament de Valldemossa, la vila de Mallorca que està agermanada amb Campdevànol, es va fer una declaració institucional en què el consistori va manifestar el seu rebuig a ''les agressions i actes violents que s'han viscut aquests darrers dies a Catalunya''. El consistori mallorquí atribueix la violència policial a la ''incompetència dels dirigents polítics'' i ha apel·lat al seny perquè el govern català i l'espanyol s'asseguin per dialogar o acceptin una mediació de la Unió Europea per trobar una solució al conflicte.
El consistori de Valldemossa ha donat el seu suport a Campdevànol, als regidors de l'Ajuntament i, en especial, al seu alcalde. Aquest ens assegura que els càrrecs públics del municipi del Ripollès han estat encausats pel simple fet de ''complir el mandat dels seus electors''. ''El pes de la inoperància de les altes esferes polítiques no pot recaure en cap cas en els centenars de representants públics de petites poblacions com Campdevànol, que han estat imputats i citats a declarar'', deia el comunicat. Un escrit que no ha compartit el PP de Valldemossa, el qual assegura que no poden oferir el seu recolzament a persones que ''donin suport a una il·legalitat''. ''L'agermanament és amb el poble de Campdevànol i no amb els seus polítics'', resa el comunicat. El grup popular també diu que a ''ningú li agrada veure imatges de violència''; tot i que per sorpresa de tothom, el PP assegura que se'n va produir per ambdues bandes. ''Uns provoquen i els altres reaccionen'', ha subratllat.
Cost polític pels culpables
La resta de l'oposició també ha condemnat amb fermesa els fets que van succeir el passat 1-O. El portaveu de MES, Lluís López, ha apuntat que qualsevol tipus de repressió a la llibertat d'expressió ''amb una força desproporcionada ha de tenir un cost polític''. És per això que López ha demanat la dimissió dels càrrecs polítics implicats en permetre aquesta violència policial. Per la seva part, la regidora de la CUP, Mariona Baraldés, ha volgut recalcar que els diputats del PP, PSOE i Ciutadans del Congrés dels Diputats de Madrid són ''tan o més culpables que els què repartien pals l'1-O''. ERC de Sant Joan presentarà en el proper ple una moció idèntica a aquesta que també s'aprovarà per unanimitat.
Així doncs, en aquesta moció s'ha condemnat de forma ''enèrgica i clara'' la violència ''injustificada'' dels cossos de seguretat de l'Estat espanyol contra una sèrie de ciutadans que únicament volien exercir el seu dret a vot i van acabar sent agredits. Unes càrregues policials que van provocar prop de 900 ferits, quatre dels quals van haver de ser ingressats en centres hospitalaris. El consistori campdevanolenc s'ha solidaritzat amb tots aquells municipis que van rebre més garrotades durant l'1-O i ha exigit al Ministeri de l'Interior el rescabalament pels danys materials i personals causats per la policia espanyola en una actuació ''desmesurada''.
A més, la moció també exigeix la retirada immediata dels efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ''enviats de manera expressa per impedir l'exercici democràtic de votar en un referèndum'' impedint les llibertats i els drets fonamentals dels ciutadans. El portaveu d'ERC i encarregat de defensar la moció, Toni Riera, ha condemnat de ''forma enèrgica'' aquests fets i espera que ''Catalunya no torni a ser agredida mai més d'aquesta manera''.
El portaveu d'ERC, Toni Riera, ha estat l'encarregat de defensar la moció que condemnava la violència policial de l'1-O Foto: Isaac Muntadas
Rebuig de l'Ajuntament de Valldemossa dels ''actes violents'' de l'1-O
L'alcalde de Campdevànol, Joan Manso (PDeCAT), ha subscrit la moció de dalt abaix i ha dit que la ''brutalitat'' policial del fets ocorreguts l'1-O és més pròpia d'un estat d'excepció que no pas d'un estat de dret. ''Per sobre de tot hi ha la llibertat d'expressió i els drets democràtics'', ha apuntat. El batlle campdevanolenc també ha volgut traslladar a la resta de regidors que en la sessió plenària de l'Ajuntament de Valldemossa, la vila de Mallorca que està agermanada amb Campdevànol, es va fer una declaració institucional en què el consistori va manifestar el seu rebuig a ''les agressions i actes violents que s'han viscut aquests darrers dies a Catalunya''. El consistori mallorquí atribueix la violència policial a la ''incompetència dels dirigents polítics'' i ha apel·lat al seny perquè el govern català i l'espanyol s'asseguin per dialogar o acceptin una mediació de la Unió Europea per trobar una solució al conflicte.
L'alcalde de Campdevànol, Joan Manso (PDeCAT), ha traslladat al ple una declaració institucional de l'Ajuntament de Valldemossa en què rebutja ''les agressions i els actes violents'' Foto: Isaac Muntadas
El consistori de Valldemossa ha donat el seu suport a Campdevànol, als regidors de l'Ajuntament i, en especial, al seu alcalde. Aquest ens assegura que els càrrecs públics del municipi del Ripollès han estat encausats pel simple fet de ''complir el mandat dels seus electors''. ''El pes de la inoperància de les altes esferes polítiques no pot recaure en cap cas en els centenars de representants públics de petites poblacions com Campdevànol, que han estat imputats i citats a declarar'', deia el comunicat. Un escrit que no ha compartit el PP de Valldemossa, el qual assegura que no poden oferir el seu recolzament a persones que ''donin suport a una il·legalitat''. ''L'agermanament és amb el poble de Campdevànol i no amb els seus polítics'', resa el comunicat. El grup popular també diu que a ''ningú li agrada veure imatges de violència''; tot i que per sorpresa de tothom, el PP assegura que se'n va produir per ambdues bandes. ''Uns provoquen i els altres reaccionen'', ha subratllat.
Cost polític pels culpables
La resta de l'oposició també ha condemnat amb fermesa els fets que van succeir el passat 1-O. El portaveu de MES, Lluís López, ha apuntat que qualsevol tipus de repressió a la llibertat d'expressió ''amb una força desproporcionada ha de tenir un cost polític''. És per això que López ha demanat la dimissió dels càrrecs polítics implicats en permetre aquesta violència policial. Per la seva part, la regidora de la CUP, Mariona Baraldés, ha volgut recalcar que els diputats del PP, PSOE i Ciutadans del Congrés dels Diputats de Madrid són ''tan o més culpables que els què repartien pals l'1-O''. ERC de Sant Joan presentarà en el proper ple una moció idèntica a aquesta que també s'aprovarà per unanimitat.