25
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
15:10h
El Tribunal de Comptes exigeix a l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, una fiança de 5,2 milions d'euros com a màxim responsable de l'organització del procés participatiu del 2014, quantitat que haurà de pagar en 15 dies. Segons ha avançat El Confidencial, la quantitat és resultat de sumar els 4,8 milions que va costar la consulta alternativa sobre el futur polític de Catalunya i els interessos, d'uns 400.000 euros.
L'organisme estatal també fixa una fiança de més de 3 milions per a l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, 2,1 milions per a l'exconseller de Presidència Frances Homs, i 839.000 euros per a l'exvicepresidenta Joana Ortega. En total, uns 6 milions que també hauran de fer efectius en els pròxims dies.
Mas estava citat juntament amb Ortega, Rigau, Homs i una desena d'alts càrrecs al Tribunal de Comptes per ser informats sobre la fiança per la jornada de participació del 9-N del 2014. Els encausats han delegat en els seus advocats la presència a l'organisme estatal. La comunicació del pagament de la fiança es va fer just un dia abans que el Parlament aprovés la llei del referèndum i es convoqués l'1-O. La fiança va ser ràpidament interpretada com una manera de "fer por" als actuals responsables governamentals per tal que no impulsessin el referèndum.
El delicte de malversació de fons públics va caure abans del judici al 9-N que es va celebrar a principis de febrer, però ha estat recuperat pel Tribunal de Comptes arran d'una demanda de Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans per la Constitució. Era l'únic delicte contra els encausats que comportava penes de presó, de manera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) només va condemnar Mas, Ortega i Rigau per desobediència i prevaricació. El Tribunal Suprem va fer el mateix amb Homs.
L'organisme estatal també fixa una fiança de més de 3 milions per a l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, 2,1 milions per a l'exconseller de Presidència Frances Homs, i 839.000 euros per a l'exvicepresidenta Joana Ortega. En total, uns 6 milions que també hauran de fer efectius en els pròxims dies.
Mas estava citat juntament amb Ortega, Rigau, Homs i una desena d'alts càrrecs al Tribunal de Comptes per ser informats sobre la fiança per la jornada de participació del 9-N del 2014. Els encausats han delegat en els seus advocats la presència a l'organisme estatal. La comunicació del pagament de la fiança es va fer just un dia abans que el Parlament aprovés la llei del referèndum i es convoqués l'1-O. La fiança va ser ràpidament interpretada com una manera de "fer por" als actuals responsables governamentals per tal que no impulsessin el referèndum.
El delicte de malversació de fons públics va caure abans del judici al 9-N que es va celebrar a principis de febrer, però ha estat recuperat pel Tribunal de Comptes arran d'una demanda de Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans per la Constitució. Era l'únic delicte contra els encausats que comportava penes de presó, de manera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) només va condemnar Mas, Ortega i Rigau per desobediència i prevaricació. El Tribunal Suprem va fer el mateix amb Homs.