El «The New York Times» dedica un extens reportatge a analitzar la figura de l'imam de Ripoll

El prestigiós rotatiu nord-americà critica el veto de la policia espanyola als Mossos |També desglossa com Abdelbaki Es Satty com va aconseguir escapolir-se del control de la policia

Redacció
24 d'agost del 2017
Actualitzat a les 12:12h

Capçalera de la notícia publicada al rotatiu nord-americà


El diari The New York Times publica aquest dimecres un extens reportatge centrat en la figura de l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satti, el cervell dels darrers atemptats a Barcelona i Cambrils que duia una “doble vida” que li va permetre amagar les seves intencions reals. El rotatiu es pregunta com el personatge, amb relacions amb gihadistes durant més d'una dècada, és va poder escapolir del control policial.

The New York Times considera que una de les raons és la “manca de comunicació” entre els governs català i espanyol. També té en compte “l'habilitat d'un reclutador terrorista experimentat”, que sembla haver estat entrenat per mostrar un perfil baix així ningú va pensar en donar un cop d'ull al seu historial.

“Després dels atacs, les autoritats i els polítics catalans s'estan culpant uns als altres per no tenir una cooperació més estreta”, apunta el diari. “La seva relació ja era tensa a causa de l'esforç de Catalunya en intentar aconseguir la independència d'Espanya”, afegeix. 

El diari també es fa ressò de les queixes de les autoritats catalanes en el veto de l'Estat als Mossos d'Esquadra per accedir a organitzacions d'intel·ligència exteriors, com la CIA. "Abdelbaki Es Satti tenia contactes, des de feia 10 anys, amb els autors de l'atemptat a Madrid, establerts a Catalunya, i, més tard, amb membres de la mateixa xarxa terrorista quan estava a presó", assegura Fernando Reinares, director del Programa sobre Terrorisme Global de l'Instituto Elcano de Madrid.

Un altre problema és que la informació recollida a les operacions d'intel·ligència contra el terrorisme, si no acaben amb denúncies o condemnes, sistemàticament no arriben a les autoritats catalanes. Informes del comportament a presó, “reconegut com un important factor de radicalització”, tampoc estan compartits, insisteix el diari.

El reportatge està signat per tres periodistes, un a Ripoll i dos a Barcelona: Alisa J. Rubin, Patrick Kingsley i Palko Karasz.