28
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
14:52h
Aquest dijous, l'ajuntament de Ripoll ha fet una recepció oficial a les dues famílies d'acollida que a principis d'aquest mes de juliol van obrir les portes de casa seva a la Fatmaaziza Sidahmed i l'Aicha Sidi, les dues nenes sahrauis que s'estaran tot l'estiu al municipi -fins a finals d'agost i principis de setembre-. Aquesta iniciativa sorgeix del projecte Vacances en Pau i aquí al Ripollès se n'ha ocupat de teixir-ho l'associació Cooperació-Osona Sàhara (COOOS), de la comarca veïna.
Per entendre com s'ha pogut dur a terme l'acollida d'aquestes dues nenes sahrauis a la comarca, cal explicar abans quina ha estat la funció d'aquesta jove ONG. COOOS és una associació que es va posar en marxa tot just fa un any i mig. El seu naixement es produeix gràcies a què algunes persones d'Osona havien conegut els camps de refugiats del Sàhara i la seva problemàtica. I és que la realitat sahrauí és molt complexa. Per resumir-ho, aquest territori està dividit en tres indrets: els camps de refugiats, els territoris alliberats després de la guerra i la part ocupada del Marroc (s'ha de recordar que el Sàhara Occidental va ser colònia espanyola fins l'any 1976).
Un dels membres de COOOS, Joan Torres, ha explicat que fins ara s'havien centrat en la comarca d'Osona, però recentment el seu ventall de projectes s'ha ampliat a les comarques adjacents del Ripollès i Berguedà. Bàsicament, l'objectiu de COOOS per ajudar els nens saharauis se centra en tres pilars fonamentals. En primer lloc, la sensibilització ''que considerem que és la més important'', ja que creuen que el silenci mediàtic sobre el conflicte sahrauí és molt recurrent als mitjans de comunicació. La segona vessant a destacar és la part sanitària, que envia material mèdic a la zona per ajudar els refugiats com per exemple una clínica portàtil de dentista. Finalment, l'altre eix principal és la part educativa. De fet, a partir de l'any vinent s'enviaran joves d'Osona, concretament de Vic i Manlleu, de formació professional perquè facin les pràctiques allà amb la idea de crear un planter de cooperants de la comarca d'Osona i, per extensió, de la Catalunya Central.
25 nens acollits aquest any
COOOS és una associació petita i el primer any només van poder trobar sis famílies d'acollida (la majoria d'Osona). Una xifra gens menyspreable que es van proposar duplicar per enguany. Amb el programa gaire bé tancat van aconseguir deu famílies d'acollida. Mentre estaven preparant la documentació per acollir aquests deu infants, els va arribar un missatge del Frente Policiario -el govern del Sàhara- dient que hi havia fins a un total de 45 nens que s'havien quedat als camps de refugiats amb bitllets d'avió perquè no tenien famílies d'acollida.
Com que COOOS no té una gran infraestructura van decidir fer-se càrrec d'almenys dos nens i intentar col·locar-los en famílies d'acollida. En aquella reunió va sorgir la idea d'enviar un missatge de WhatsApp explicant aquesta situació. La demanda es va fer viral i el missatge es va escampar per tot Catalunya. ''Vam començar a rebre trucades de Tarragona, Lleida i d'altres llocs d'una manera constant fins les 12 de la nit'', ha assegurat Torres. Al final, s'han aconseguit 25 famílies d'acollida ''que és extraordinari'' i ja estan treballant per ampliar-ho de cara l'any vinent. Aquí va ser on va sortir gent del Ripollès i, per aquest motiu, s'han desplaçat fins la nostra comarca.
El cas del Ripollès
Torres ha volgut agrair el suport de les administracions locals i la seva implicació. Concretament, l'aportació de l'ajuntament de Ripoll, que els ha ajudat a cobrir una sèrie de despeses com la inscripció als Casals d'Estiu. Un fet que ha permès a les famílies d'acollida tenir molt poques despeses. Tot i així, també ha reconegut que el Govern de Catalunya ''encara té feina per fer i tots hem de fer més autocrítica''.
Tornant al cas concret de la Fatmaaziza i l'Aicha, les dues nenes s'han quedat amb famílies d'acollida de Ripoll. Els nens que venen a Catalunya tenen entre 9 i 12 anys, però en el cas de COOOS intenten que s'acostin més als nou anys per tal que puguin repetir en properes ocasions. Com que es tracta d'infants petits que, al principi els hi costa integrar-se i sortir de la seva casa, es busca que quan arribin a Catalunya puguin fer moltes activitats. I de fet, de manera espontània moltes vegades les famílies s'organitzen per quedar i, per exemple, fer un cinema a la fresca o un àpat en un lloc a l'aire lliure. També s'intenta que puguin socialitzar en casals d'estiu -les dues nenes venien d'una acampada a Vallfogona- perquè estiguin amb altres nens. Fins i tot, aquests nens han pogut gaudir d'una audició privada del grup Txarango durant un assaig previ al concert que van fer a la festa major de Sant Julià de Vilatorta de fa una setmana.
Un projecte complert
Tot aquest projecte de Vacances en Pau està dissenyat per acollir nens i també té una sèrie d'objectius secundaris, però igual d'importants. Aprofitant l'acollida se'ls hi realitza un reconeixement mèdic de qualitat. També la seva estada a Catalunya els hi permet ser ambaixadors de la causa sahrauí i, de retruc, se'ls treu dels camps de refugiats, on les temperatures oscil·len entre els 40 i 45 graus. Tot un infern a la terra. D'altra banda, les famílies d'acollida poden formar part dels viatges que s'organitzen dos cops a l'any -al pont de la Puríssima i per Setmana Santa- per anar als camps de refugiats i ser acollits per la família saharaui del nen amb qui han estat. ''Quan es tanca el cicle, que no sempre es pot donar, és extraordinari perquè viuen una realitat de la què havien sentit parlar'', puntualitza Torres. Per conèixer una mica més la realitat del Sàhara, a la pàgina web de COOOS hi ha un vídeo editat amb l'ajuda de l'ajuntament de Vic en què s'explica el conflicte sahrauí.
El millor de tot és que, a diferència del què es pugui pensar, aquests nens tenen moltes ganes a l'hora de tornar amb les seves famílies. ''La mentalitat del primer món és que una vegada tenim una sèrie d'objectes materials, sembla que costarà molt de desprendre-se'ns i, tot i ser una idea normal, és equivocada'', apunta Torres. Els nens tornen amb molta felicitat perquè el poble saharaui ''té unes virtuts a nivell humà extraordinàries'' i la més important de totes és la família. De fet, allà les famílies estan molt estructurades i tenen uns lligams molt sòlids. En concret, els nens i els avis són les persones més estimades i cuidades.
El paper de l'Ajuntament
En l'acte de recepció hi eren presents el regidor de Benestar i Família, Miquel Rovira, i la regidora de Convivència, Dolors Vilalta. Rovira ha explicat que aquesta experiència és molt ''positiva'' i que la implicació del consistori s'ha fet palesa amb la col·laboració amb COOOS perquè els nens gaudissin d'un Casal d'Estiu i també a través del Consorci de Benestar Social. Des del consistori se'ls hi ha fet un regal de dos xais de la raça ripollesa de peluix fets pels avis del Club Casals dels Avis de Ripoll. Rovira ha insistit que col·laboraran activament amb aquesta associació per poder promocionar i tirar endavant aquest tipus d'acollida. ''Catalunya és un poble d'acollida i ha de col·laborar sempre al màxim'', ha finalitzat el regidor.
Per entendre com s'ha pogut dur a terme l'acollida d'aquestes dues nenes sahrauis a la comarca, cal explicar abans quina ha estat la funció d'aquesta jove ONG. COOOS és una associació que es va posar en marxa tot just fa un any i mig. El seu naixement es produeix gràcies a què algunes persones d'Osona havien conegut els camps de refugiats del Sàhara i la seva problemàtica. I és que la realitat sahrauí és molt complexa. Per resumir-ho, aquest territori està dividit en tres indrets: els camps de refugiats, els territoris alliberats després de la guerra i la part ocupada del Marroc (s'ha de recordar que el Sàhara Occidental va ser colònia espanyola fins l'any 1976).
Un dels membres de COOOS, Joan Torres, ha explicat que fins ara s'havien centrat en la comarca d'Osona, però recentment el seu ventall de projectes s'ha ampliat a les comarques adjacents del Ripollès i Berguedà. Bàsicament, l'objectiu de COOOS per ajudar els nens saharauis se centra en tres pilars fonamentals. En primer lloc, la sensibilització ''que considerem que és la més important'', ja que creuen que el silenci mediàtic sobre el conflicte sahrauí és molt recurrent als mitjans de comunicació. La segona vessant a destacar és la part sanitària, que envia material mèdic a la zona per ajudar els refugiats com per exemple una clínica portàtil de dentista. Finalment, l'altre eix principal és la part educativa. De fet, a partir de l'any vinent s'enviaran joves d'Osona, concretament de Vic i Manlleu, de formació professional perquè facin les pràctiques allà amb la idea de crear un planter de cooperants de la comarca d'Osona i, per extensió, de la Catalunya Central.
Infants amb la bandera del Sàhara a l'Ajuntament de Vic Foto: Albert Alemany
25 nens acollits aquest any
COOOS és una associació petita i el primer any només van poder trobar sis famílies d'acollida (la majoria d'Osona). Una xifra gens menyspreable que es van proposar duplicar per enguany. Amb el programa gaire bé tancat van aconseguir deu famílies d'acollida. Mentre estaven preparant la documentació per acollir aquests deu infants, els va arribar un missatge del Frente Policiario -el govern del Sàhara- dient que hi havia fins a un total de 45 nens que s'havien quedat als camps de refugiats amb bitllets d'avió perquè no tenien famílies d'acollida.
Com que COOOS no té una gran infraestructura van decidir fer-se càrrec d'almenys dos nens i intentar col·locar-los en famílies d'acollida. En aquella reunió va sorgir la idea d'enviar un missatge de WhatsApp explicant aquesta situació. La demanda es va fer viral i el missatge es va escampar per tot Catalunya. ''Vam començar a rebre trucades de Tarragona, Lleida i d'altres llocs d'una manera constant fins les 12 de la nit'', ha assegurat Torres. Al final, s'han aconseguit 25 famílies d'acollida ''que és extraordinari'' i ja estan treballant per ampliar-ho de cara l'any vinent. Aquí va ser on va sortir gent del Ripollès i, per aquest motiu, s'han desplaçat fins la nostra comarca.
El cas del Ripollès
Torres ha volgut agrair el suport de les administracions locals i la seva implicació. Concretament, l'aportació de l'ajuntament de Ripoll, que els ha ajudat a cobrir una sèrie de despeses com la inscripció als Casals d'Estiu. Un fet que ha permès a les famílies d'acollida tenir molt poques despeses. Tot i així, també ha reconegut que el Govern de Catalunya ''encara té feina per fer i tots hem de fer més autocrítica''.
Tornant al cas concret de la Fatmaaziza i l'Aicha, les dues nenes s'han quedat amb famílies d'acollida de Ripoll. Els nens que venen a Catalunya tenen entre 9 i 12 anys, però en el cas de COOOS intenten que s'acostin més als nou anys per tal que puguin repetir en properes ocasions. Com que es tracta d'infants petits que, al principi els hi costa integrar-se i sortir de la seva casa, es busca que quan arribin a Catalunya puguin fer moltes activitats. I de fet, de manera espontània moltes vegades les famílies s'organitzen per quedar i, per exemple, fer un cinema a la fresca o un àpat en un lloc a l'aire lliure. També s'intenta que puguin socialitzar en casals d'estiu -les dues nenes venien d'una acampada a Vallfogona- perquè estiguin amb altres nens. Fins i tot, aquests nens han pogut gaudir d'una audició privada del grup Txarango durant un assaig previ al concert que van fer a la festa major de Sant Julià de Vilatorta de fa una setmana.
Tots els infants amb els gegants de Vic, l'alcaldessa de Vic i el delegat del Sàhara a Catalunya. Foto: Albert Alemany
Tot aquest projecte de Vacances en Pau està dissenyat per acollir nens i també té una sèrie d'objectius secundaris, però igual d'importants. Aprofitant l'acollida se'ls hi realitza un reconeixement mèdic de qualitat. També la seva estada a Catalunya els hi permet ser ambaixadors de la causa sahrauí i, de retruc, se'ls treu dels camps de refugiats, on les temperatures oscil·len entre els 40 i 45 graus. Tot un infern a la terra. D'altra banda, les famílies d'acollida poden formar part dels viatges que s'organitzen dos cops a l'any -al pont de la Puríssima i per Setmana Santa- per anar als camps de refugiats i ser acollits per la família saharaui del nen amb qui han estat. ''Quan es tanca el cicle, que no sempre es pot donar, és extraordinari perquè viuen una realitat de la què havien sentit parlar'', puntualitza Torres. Per conèixer una mica més la realitat del Sàhara, a la pàgina web de COOOS hi ha un vídeo editat amb l'ajuda de l'ajuntament de Vic en què s'explica el conflicte sahrauí.
El millor de tot és que, a diferència del què es pugui pensar, aquests nens tenen moltes ganes a l'hora de tornar amb les seves famílies. ''La mentalitat del primer món és que una vegada tenim una sèrie d'objectes materials, sembla que costarà molt de desprendre-se'ns i, tot i ser una idea normal, és equivocada'', apunta Torres. Els nens tornen amb molta felicitat perquè el poble saharaui ''té unes virtuts a nivell humà extraordinàries'' i la més important de totes és la família. De fet, allà les famílies estan molt estructurades i tenen uns lligams molt sòlids. En concret, els nens i els avis són les persones més estimades i cuidades.
El paper de l'Ajuntament
En l'acte de recepció hi eren presents el regidor de Benestar i Família, Miquel Rovira, i la regidora de Convivència, Dolors Vilalta. Rovira ha explicat que aquesta experiència és molt ''positiva'' i que la implicació del consistori s'ha fet palesa amb la col·laboració amb COOOS perquè els nens gaudissin d'un Casal d'Estiu i també a través del Consorci de Benestar Social. Des del consistori se'ls hi ha fet un regal de dos xais de la raça ripollesa de peluix fets pels avis del Club Casals dels Avis de Ripoll. Rovira ha insistit que col·laboraran activament amb aquesta associació per poder promocionar i tirar endavant aquest tipus d'acollida. ''Catalunya és un poble d'acollida i ha de col·laborar sempre al màxim'', ha finalitzat el regidor.