27
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
7:47h
La polèmica per la tala del pollancre al passeig de la Font-Viva de Ripoll oberta per la CUP no fa ni una setmana ha tornat a la palestra. Els "cupaires" han fet públic a través del seu perfil de Facebook l'informe de la Fundació MAP en què es va recomanar la tala de l'arbre per motius de ''seguretat'', però també la seva reposició per un de nou. La formació de l'esquerra independentista ha qüestionat la decisió basant-se amb el redactat d'aquest informe en què s'hi pot llegir que el pollancre té ''un cert valor'', és estable, no presenta cap inclinació perillosa i té una ''bona vitalitat''. La CUP considera que abans d'optar per la mesura irreversible de la tala, s'haurien hagut de prendre mesures de protecció i conservació. ''Seguint aquest criteri s'haurien d'eliminar bona part dels arbres del nucli urbà'', assegura en el comunicat. A més, els "cupaires" assenyalen que la tala del pollancre ''respon més a un interès polític o personal que a una necessitat real''.
Directament, la formació liderada per Santi Llagostera al consistori apunta que la recomanació de talar l'arbre no s'ajusta al diagnòstic de l'informe sobre el seu estat de salut. I què hi diu en el famós informe redactat el passat 16 de març? En primer lloc, a l'escrit s'hi especifica que alguns veïns de la zona havien mostrat la seva preocupació per l'estabilitat de les branques, ja que en alguns episodis de ventades n'havien caigut algunes. Com ressalta la CUP, l'arbre era ''estable'' i no presentava inclinacions perilloses en cap direcció; tot i així, les obres realitzades fa uns anys per construir la passarel·la peatonal per accedir a l'aparcament de Can Guetes van afectar ''considerablement'' al seu sistema radicular. Aquest fet va canviar les seves condicions originals, ja que les arrels del pollancre van començar a aixecar el paviment de la vorera -l'escocell que es va deixar en acabar els treballs va ser insuficient pel correcte desenvolupament radicular de l'arbre-.
L'avaluació visual del pollancre, segons recull l'informe, és positiva però reconeix que l'arbre tenia la capçada molt oberta, un fet gens propi de la seva espècie. Precisament, aquesta anomalia provoca que les branques principals tinguin molt braç de palanca i, aquesta posició ''impròpia'' de l'espècie, augmenta la possibilitat de què es trenquin branques com ja va succeir. A més, el pollancre també tenia una sèrie de branques mortes. L'informe també diu que el pollancre és un arbre de creixement molt ràpid i amb la fusta molt tova i, a més, té un mecanisme de tancament de ferides molt ràpid que amaga defectes interiors, com ara cavitats -a la base del tronc ja n'hi havia de fetes per insectes minadors- i podridures. És per aquest motiu que un reconeixement visual podria no haver detectat tots els possibles problemes de l'arbre.
La conclusió principal que es descriu en l'informe és que el pollancre s'havia de talar per garantir la ''seguretat'' dels vianants i dels béns immobles més propers. També recomanava que no es fes una esporga per rebaixar la capçada perquè no solucionaria el problema i només seria un pedaç a curt termini que podria ocasionar problemes més ''greus'' a llarg termini. Tot i així, si l'equip de govern optava per talar-lo, com així ha acabat fent, també recomana que s'ha de reposar per un arbre nou d'una altra espècie que tingui una fusta més resistent i segura.
Directament, la formació liderada per Santi Llagostera al consistori apunta que la recomanació de talar l'arbre no s'ajusta al diagnòstic de l'informe sobre el seu estat de salut. I què hi diu en el famós informe redactat el passat 16 de març? En primer lloc, a l'escrit s'hi especifica que alguns veïns de la zona havien mostrat la seva preocupació per l'estabilitat de les branques, ja que en alguns episodis de ventades n'havien caigut algunes. Com ressalta la CUP, l'arbre era ''estable'' i no presentava inclinacions perilloses en cap direcció; tot i així, les obres realitzades fa uns anys per construir la passarel·la peatonal per accedir a l'aparcament de Can Guetes van afectar ''considerablement'' al seu sistema radicular. Aquest fet va canviar les seves condicions originals, ja que les arrels del pollancre van començar a aixecar el paviment de la vorera -l'escocell que es va deixar en acabar els treballs va ser insuficient pel correcte desenvolupament radicular de l'arbre-.
L'avaluació visual del pollancre, segons recull l'informe, és positiva però reconeix que l'arbre tenia la capçada molt oberta, un fet gens propi de la seva espècie. Precisament, aquesta anomalia provoca que les branques principals tinguin molt braç de palanca i, aquesta posició ''impròpia'' de l'espècie, augmenta la possibilitat de què es trenquin branques com ja va succeir. A més, el pollancre també tenia una sèrie de branques mortes. L'informe també diu que el pollancre és un arbre de creixement molt ràpid i amb la fusta molt tova i, a més, té un mecanisme de tancament de ferides molt ràpid que amaga defectes interiors, com ara cavitats -a la base del tronc ja n'hi havia de fetes per insectes minadors- i podridures. És per aquest motiu que un reconeixement visual podria no haver detectat tots els possibles problemes de l'arbre.
La conclusió principal que es descriu en l'informe és que el pollancre s'havia de talar per garantir la ''seguretat'' dels vianants i dels béns immobles més propers. També recomanava que no es fes una esporga per rebaixar la capçada perquè no solucionaria el problema i només seria un pedaç a curt termini que podria ocasionar problemes més ''greus'' a llarg termini. Tot i així, si l'equip de govern optava per talar-lo, com així ha acabat fent, també recomana que s'ha de reposar per un arbre nou d'una altra espècie que tingui una fusta més resistent i segura.