Entrevista

Josep Rull: «Amb el desdoblament del tren som optimistes. Les obres podrien començar a finals del 2017»

El conseller de Territori i Sostenibilitat, en una entrevista a NacióDigital, es mostra confiat que es compliran els terminis per duplicar les vies en dos trams del Vallès però admet que en el tercer, a Osona, "només hi ha bones intencions"

"No tenim por, som el Govern escollit per posar les urnes", assenyala sobre el referèndum

, Barcelona | 19/05/2017 a les 10:25h
Especial: El futur del tren al Ripollès
Arxivat a: Política, tren, urnes, Meritxell Borràs, Fiscalia, aeroport del Prat, infraestructures, referèndum, Josep Rull, procés català
Josep Rull | Adrià Costa
Al despatx hi té un coet de Tintín, una fotografia des del balcó de Terrassa durant una jornada castellera, retrats familiars i una nodrida llibreria: territori, política i fins a novel·les que potser han anat passat d'un despatx a un altre. Josep Rull (Terrassa, 1968) té una de les feines que sempre havia somiat: ser conseller de Territori i Sostenibilitat. Atén NacióDigital al vespre, abans de marxar a observar com renoven les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

De llarga trajectòria dins de Convergència -va liderar les joventuts, va ser secretari d'organització i, després de tot l'afer Oriol Pujol, va ascendir a coordinador general-, ara forma part del Govern que té el repte de posar les urnes. No falten veus dins del PDECat que el situen com a presidenciable, tot i que ell assegura que la prioritat és posar les urnes i aplicar el resultat que en surti. En l'entrevista aborda l'actualitat de les infraestructures, el referèndum i la situació al PDECat, entre altres.



- Comencem parlant del desdoblament parcial de l'R3 al Vallès Oriental. Comparteixen l'optimisme que els alcaldes de Granollers i Vic van manifestar en una entrevista a NacióDigital?

- A nosaltres ens prometen que compliran els terminis. Com en d’altres projectes veiem que aquí no hi ha base, en aquesta qüestió també som moderadament optimistes. Després d'un any i mig de retard, creiem que efectivament a finals del 2017 poden començar les obres. Venim de nivells tan baixos de compliment en general que alguns projectes concrets com aquest poden tirar endavant. El que no poden fer és incomplir-ho tot.

- En el cas del tercer tram de duplicació de vies, a Osona, no eren gaire optimistes. Vostès tampoc?

- Tampoc. Mentre al Vallès la tramitació administrativa està avançada en el cas d'Osona estrictament només hi ha bones intencions. I de bones intencions n’hem tingut tantes que ja no ens les creiem. El mateix ministre De la Serna, en un exercici inaudit en una trobada sobre el Corredor Mediterrani a Madrid, va dir que en general el problema no és de diners, sinó de tramitació administrativa. Això és molt greu.

- El Govern va convocar l'executiu espanyol i AENA per abordar la situació a l'aeroport del Prat. A què ho atribueix? Es creu Enric Millo quan diu que es donen un mes per solucionar la situació?

- Està clar que es van reunir [abans, a la delegació de l'executiu espanyol a Barcelona] com a reacció a la nostra convocatòria d’urgència. El fet que nosaltres convoquem el senyor Millo a una reunió d’urgència fa que reaccioni d’aquesta manera és evident que el convocarem més sovint. Perquè el que ens interessa és buscar solucions, i solucions reals i efectives. No només pel perjudici que suposa per als usuaris d’El Prat sinó també per la imatge que s’està projectant de l’aeroport i de Catalunya. Cada vegada que ens reunim amb una companyia per demanar-li que operi a l'aeroport de Barcelona, si ho fa en aquest context de cues, de cues llarguíssimes, les companyies opten per altres aeroports que donin millors serveis. En un mes, l'Estat està tirant per terra la feina d'anys per les institucions catalanes a través del comitè de rutes. Estic convençut que una situació com aquesta a Madrid seria implantejable, impossible, perquè hi ha una qüestió de consciència. Aquí sí que hi ha el tema polític i hi és molt present.

- Parlen de "boicot" i de "sabotatge" per part de l'Estat. Hi té a veure el procés sobiranista?

- És la suma de diversos factors. Hi ha una qüestió estructural, que és la idea de l'Espanya radial, també en aeroports. Hi ha un aeroport gran, un hub, el dels vols intercontinentals, i després aeroports subsidiaris, com el de Barcelona. Ara bé: està creixent molt. Els vols intercontinentals, durant el primer trimestre, han crescut un 10%, i a l'estiu tindrem 20 noves rutes intercontinentals.

- Es vol escanyar l'aeroport de Barcelona?

- Tots els elements apunten cap aquí. Estem demanant explicacions sobre aquest tema concret, perquè si no, no s'entén. Estaríem parlant d'uns nivells d'incompetència que són, simplement, incomprensibles.

- Rajoy, a finals de març, va presentar l'anomenada "pluja de milions" en infraestructures. En qüestions com Rodalies existeix algun tipus de contacte? S'ha avançat en alguna qüestió concreta?

- No. Hi ha hagut algun contacte puntual però no ens hem assegut de manera específica per parlar de Rodalies. De fet, diem que no ens calen nous plans ja que en tenim molts. Els hem pactat amb el govern espanyol i simplement els ha incomplert. En els pressupostos liquidats de l'any 2015, de cada 100 euros pressupostats a Catalunya, només se n'han executat 58. La suposada pluja de diners no ho és perquè, en termes de xifres absolutes i relatives i qualitatives, és una manca de respecte a la gent d'aquest país. La reacció de la majoria de la societat civil i de les empreses amb les quals hem parlat no es van creure el monòleg de Rajoy. Aquest país ja no està per besses, el que vol és la capacitat plena de decidir el seu futur.
 

Josep Rull Foto: Adrià Costa


- No sabem si és una bessa o no, però un dels elements prioritaris és el Corredor Mediterrani. El ministre de Foment parla de l'abril del 2018 per arrencar el tram tarragoní.

- Allò no és Corredor Mediterrani. El Corredor Mediterrani bàsic és connectar el país de nord a sud amb ample internacional. El que plantegen per al 2018 és un by-pass al tram de 40 quilòmetres de via única de Tarragona fins a Vandellòs. Es planteja via doble però amb ample ibèric, sense el tercer rail d'ample europeu. Quan els preguntem quan l'incorporaran, no ens ho diuen. El govern espanyol enganya.

- Hi ha algunes concessions d’autopistes de peatge que arriben a la seva fi. S'ha parlat d'un nou model basat en una vinyeta de 70 euros anuals. Com ho compatibilitzaran amb autopistes estatals com l'AP7?

- Primer, he de ser coherent: crec que podem guanyar el referèndum i que podem ser independents. Per tant, l’escenari u és que l'estat propi faciliti les coses. En qualsevol dels casos, estem plantejant un sistema amb una visió global de totes les autopistes i carreteres del país, independentment de la seva naturalesa i de la seva titularitat. No estem parlant d'un nou model de peatges, sinó d'un sistema de finançament de la xarxa viària de Catalunya. A Catalunya tenim un doble greuge. Paguem més peatges que a la resta de l'Estat, i a Catalunya hi ha comarques que paguen molts més peatges que d'altres comarques. A més, tenim el jou dels peatges a l'ombra que suposen 185 milions d'euros anuals, és a dir, 40 euros per persona, tingui o no tingui cotxe. En canvi, destinem 70 milions de manteniment ordinari, 49 milions bonificant peatges explícits, i només 32 milions per noves actuacions. La proposta de la vinyeta suposa que amb un únic pagament desapareixen els peatges. Al juny estarem en condicions de veure si hi ha prou consens.

"Al juny estarem en condicions de veure si hi ha prou consens per implantar el model de vinyeta i substituir l'actual sistema de peatges"

- Estaríem parlant que l'usuari pagarà 70 euros cada any i que hi haurà un adhesiu al cotxe conforme ha pagat?

- Aquest és el mecanisme. Hem comparat vinyetes a Europa, on [en funció del país] es paga des de 40 euros a 110 euros anuals per vehicle. A Catalunya hi ha molta gent que utilitza el cotxe per treballar i, malgrat fer desplaçaments curts, paga 80 euros mensuals. Quan expliquem aquest model interessa molt a comarques molt castigades pels peatges com el Bages, el Garraf o el Baix Penedès. Tot plegat es planteja com un element de cohesió i solidaritat territorial que, a més, ens permet incorporar el factor ambiental per bonificar els cotxes menys contaminants. Finalment, també volem que serveixi com a fons per invertir en camins locals per accedir a nuclis petits, que després de la crisi presenten un estat molt deficient.

- Anant a la Garrotxa, després de Bracons el conflicte es va traslladar a les Preses. Sembla que a nivell local hi ha consens, hi ha data per iniciar obres?

- Amb la variant de la Vall d'en Bas-les Preses hem aconseguit el consens territorial dels tres ajuntaments. A partir d’ara ens queda la variant d’Olot, que és un dels colls d’ampolla que tenim en aquests moments. El que passa al vial Sant Jordi és simplement inacceptable. Estem parlant d’un nivell de densitat, de vehicles pesants, que és altíssim. El repte és trobar el finançament i poder-ho licitar tot en bloc. Estem buscant sistemes de finançament diferit ja que és una inversió molt alta i ara no tenim la capacitat. A diferència d’altres àmbits, com per exemple els Tres Ponts de la C-14, la C-58, o la C-17, que ho farem amb recursos pressupostaris plurianuals, en aquest cas necessitem algun mecanisme de concessió o de peatge de l’ombra.

- Quan d’aquí a uns anys tornem a aquest despatx, el conseller que hi hagi no es queixarà de l’herència del peatge a l’ombra?

- Si som capaços de lliurar-li la vinyeta, no. Sense vinyeta és complicat. Els peatges a l’ombra, ben dimensionats, no són un mal sistema.

- En el cas de la C-17 entre Centelles i Ripoll s’ha calculat malament....

- Sí, es va calcular molt malament. Es va anar molt ràpid, a corre-cuita, i ho hem hagut de salvar nosaltres. Perquè es van fer més peatges a l’ombra dels que podíem aguantar, molt cars alguns d’ells, i alguns mal concebuts i mal dimensionats. El problema és quan fas tota l’obra amb pagament diferit: ara mateix, d'un pressupost de 1.570 milions, en destinem 450 a la línia 9 i 180 als peatges a l’ombra.

Josep Rull Foto: Adrià Costa


- Parlem de la línia 9: algun dia els barcelonins veuran com es reprenen les obres del tram central entre La Sagrera i la Zona Universitària?

- Estem treballant per aconseguir el finançament per acabar les obres. Explico que m’agradaria fer un llibre per deixar als propers titulars de Territori i Sostenibilitat per dir tot el que hem après de tot allò que s’ha fet molt malament. Tenim diverses línies obertes per tal de poder acabar aquest tram central. Com que n’haurem après, primer farem el túnel i després anirem posant en servei, de manera gradual, diverses estacions. I no ens esperarem a tenir-ho tot acabat per posar-ho en funcionament. Durant tres-quatre anys vam tenir enterrats 2.300 milions d’euros d’obra construïda perquè en faltaven 200.

- En quin mètode de finançament pensen?

- Hi ha poc marge: finançament a través dels recursos que puguin aixecar en virtut de fons d'inversió les mateixes empreses concessionàries o inversores, o buscant alguna línia de crèdit oficial, de crèdit públic. No només en plantegem una, sinó que mirem d’estudiar un ventall i en tenim activades un parell o tres.

- El Govern dona ple suport a la connexió del tramvia per la Diagonal? Li sembla una bona idea?

- El Govern el que fa és vetllar perquè es compleixi el pla director d'infraestructures que diu que s’ha de connectar les dues línies de tramvia, qui ha de decidir per on és l'Ajuntament de Barcelona. Ara hi ha un debat tècnic que creiem que està ben orientat en veure quins són els avantatges i els inconvenients de cadascun dels elements. En aquest sentit sotmetrem a informació pública totes les opcions: connexió o no per la Diagonal així com connexió amb tramvia o autobusos elèctrics. Això sí, qui haurà de decidir, en darrera instància, haurà de ser l’Ajuntament de Barcelona.
 

Josep Rull Foto: Adrià Costa


- El grup municipal demòcrata, l'antiga CiU al consistori, és molt crític amb això.

- Han posat elements de debat que són interessants i que nosaltres no podem negligir. Com a Generalitat, el que ens pertoca és que la solució a la qual finalment s’arribi sigui una opció que sigui raonable. Han sortit arguments a favor i en contra. Hem de ser capaços de tenir-los molt en consideració els uns i els altres. Jo també vull posar en valor el paper que ha fet la gent del grup municipal demòcrata d'intentar que el debat no sigui un debat en termes ideològics, sinó en termes operatius.

- Entrem més en l'àmbit polític. La Fiscalia ja ha anunciat querella contra Meritxell Borràs per la compra de les urnes pel referèndum. Els consellers acumulen 5 advertències del Tribunal Constitucional (TC). Serà una rutina, tot això?

- Algú ho voldria això. I també generar un estadi de temor i de por. El missatge que donem amb molta claredat és que no tenim por. Som el Govern escollit per posar les urnes. Malgrat les amenaces, posarem les urnes. De fet, tantes amenaces seguides el que fan és banalitzar l'amenaça. El que no aconseguiran banalitzar de cap de les maneres és la democràcia. Aquest és el nostre compromís. Sabem els riscos que tenim. Sabem les amenaces que aboca l’Estat contra nosaltres. Estem disposats a assumir aquests riscos amb la convicció que si la gent s'aboca, si la gent es fa seves les urnes, guanyarem. El nivell de risc que assumim és inversament proporcional a la mobilització que tindrà la ciutadania a l’entorn de les urnes. Creiem que la democràcia és una opció guanyadora, i la gent es farà seves les urnes. Nosaltres, com a Govern, posarem les urnes, i els ciutadans se les faran seves. En termes jurídics, la querella contra la consellera Borràs és un atac directe, brutal, a l'estat de dret. Estem en un Estat amb un nivell democràtic que és molt baix. Fins ara la idea era judicialitzar la democràcia, i en aquests moment es tracta de treure-li tota la base d’estat de dret la codi penal de l'Estat. Això és d'una gravetat extraordinària

- El Govern assumirà l’arquitectura institucional de posar les urnes i els encarregats de protegir-les físicament seran els ciutadans?

- No, la gent ha d’anar a votar massivament. Si la mobilització és molt àmplia, si hi ha cues tot el dia, és la manera més cívica, més pacífica, més democràtica de garantir que les urnes romandran durant tota la jornada del referèndum.
 

Josep Rull Foto: Adrià Costa


- La Fiscalia també ha posat el focus en les empreses subministradores d’urnes. Com evitarà el Govern quedar-se sense proveïdors per fer el referèndum?

- Tenim mecanismes per aconseguir aquests proveïdors, evidentment no donarem elements de judici a l’Estat per aturar-ho, per combatre-ho. Simplement expresso molta prudència i molta discreció. En aquests moments aquells que som partidaris d’aquest procés democràtic han d’entendre que el Govern sigui extraordinàriament prudent i discret a l’hora de donar detalls. Serà la millor manera de garantir i protegir allò que volem fer. Qualsevol indici que puguem plantejar sobre com ho volem a nivell formal estem donant elements i eines a l’Estat per poder-ho aturar. Sabem quin és el millor itinerari per fer-ho possible. Per poder disposar de proveïdors, per poder disposar de material, i perquè el dia de la jornada del referèndum, efectivament, hi hagi les urnes, hi hagi les paperetes, hi hagi el cens i la gent pugui votar.

- Per tant, el Govern té un pla per fer el referèndum en tots els escenaris.

- Ho tenim previst. Això és el missatge de confiança que volem plantejar. Això no és gesticulació. Aquí hi ha molta operativitat, hi ha molta solidesa en tots i cadascun dels passos que plantejarem.  

"Exhaurir la via del pacte i de l'acord ens omple de legitimitat en termes de dret internacional i de cara al reconeixement del nou estat"

- Dilluns Puigdemont, Junqueras i Romeva van a Madrid, després de tota la feina que ha fet el Pacte Nacional pel Referèndum. Donen per descomptat que el no de Rajoy és inamovible fins al setembre?

- Tot fa preveure que sí, però la nostra obligació és exhaurir fins a l’últim moment la via del pacte i de l’acord. Per què? Perquè ens omple de legitimitat en termes de dret internacional. Nosaltres passarem de legalitat a legalitat. El dret internacional és un dret vaporós. És un dret basat en la doctrina, en la jurisprudència, en principis generals. Però bàsicament el que diu és que vostès acreditin que han fet servir de bona fe totes les vies per arribar a un acord amb l’Estat, que han utilitzat tots els instruments de dret intern, per tal de canalitzar una expressió democràtica. Quan ho hagin acreditat, se’ls obren les portes, avalades pel dret internacional públic, d'utilitzar instruments propis per expressar voluntat democràtica. Per tant, és molt important això que estem fent d’exhaurir fins a l’última possibilitat d’arribar a un referèndum pactat. Perquè quan ho fem no només ens carreguem de legitimitat en termes generals, sinó també en termes de dret internacional públic de cara al posterior reconeixement del nou estat. Un estat és independent en la mesura que la comunitat internacional el reconeix. L’itinerari és molt rellevant: hem de poder acreditar, i hi destinarem tots els esforços, que hem utilitzat tots els esforços de bona fe, totes les vies de dret intern, per aconseguir aquesta expressió democràtica. Quan es tanquin, estem legitimats per obrir-ne d’altres, que vol dir una llei emanada d'un Parlament legítim, que empararà la possibilitat de fer aquest referèndum amb totes les garanties jurídiques.
 

Josep Rull Foto: Adrià Costa


- Atès que no hi ha possibilitats de pacte fins al setembre i que la via alternativa, que és la llei al Parlament, no és reconeguda per l’Estat, el govern espanyol impedirà el referèndum. Què s'imagina, vostè?

- M’agradaria creure que no travessaran determinats límits. Em sembla que el plantejament que feia Margallo de destruir les urnes, de segrestar les urnes, és la victòria del relat de Catalunya al nivell de comunitat internacional. La complicitat que genera el principi democràtic és altíssima. Quan trobem interlocutors a fora i els expliquem que no se’ns deixa votar i que algú pretén destruir o segrestar les urnes, o destruir-les, això ens fa guanyar un nivell de simpatia, de reconeixement i de legitimitat.

- Suposant que hi hagués aquest escenari, el referèndum no s’hauria celebrat.

- Insisteixo: farem tot el possible, tot, per tal de garantir que el dia que s’hagi convocat el referèndum, les urnes hi siguin en condicions. Malgrat els advertiments, les amenaces, la possibilitat d’afectar un punt o diversos punts, sempre trobarem alternatives. Creiem que tenim prou elements per fer front als impediments jurídics i als impediments físics en relació a les urnes. I sempre, evidentment, garantint els nivells adequats de seguretat jurídica. El que pretenem és que el resultat del referèndum sigui un resultat que ens obligui al Govern i al Parlament a aplicar-lo. Hi ha d’haver aquests elements de seguretat jurídica. La suma de tots els factors és molt complexa. Si hi ha una gran mobilització, estem convençuts que ens en sortirem, i aquest ha estat el gran exemple del procés català. Que és una gran majoria de gent que cívicament, pacíficament, és capaç de mobilitzar-se. Posarem les urnes, els ciutadans se les faran seves. És la garantia final del referèndum, amb totes les conseqüències.

"Em sembla que el plantejament de Margallo de destruir urnes és la victòria del relat de Catalunya al nivell de comunitat internacional"

- El compromís és doble: fer el referèndum i aplicar el resultat. El Govern estarà preparat per declarar la independència?

- S’inicia [en cas de victòria del sí] un procés de transició nacional. Amb això sí que tenim molta literatura, s'ha treballat molt. Això vol dir reconeixement internacional, successió de normes, successió de contractes, funcionament de les infraestructures, donar completesa a l’ordenament jurídic del nou estat, finançament, obtenció de recursos des d’un punt de vista tributari, l’accés a crèdit intern i internacional… La solidesa de la transició serà directament proporcional al suport que obtinguem del referèndum. Quan més sòlida sigui la majoria, més viable serà la transició, i plausible. El que és clau és que en els propers mesos ens aboquem a garantir la unitat i a eixamplar la base. Ens hem d’abocar a eixamplar la base.

Josep Rull Foto: Adrià Costa


- S’està fent prou?

- Hem de millorar molt. Parlem massa del com i no prou del què. La independència no és una fugida endavant. Hem acreditat que la independència, avui, és l’únic instrument per garantir el progrés i el benestar. Al departament intentem fer molta pedagogia: si tinguéssim el Corredor i no el tenim perquè hi ha algú que ha decidit que no el tinguéssim, estaríem en condicions d’incrementar de manera substancial les exportacions. No és una fugida endavant: la independència és l’únic instrument per garantir uns nivells importants de benestar i prosperitat de cara al futur.

- I què n'espera, dels "comuns"?

- El que hi ha és si hi ha un compromís -o no- amb la democràcia amb totes les conseqüències. Els comuns, el que s’ha d’acabar és la gesticulació buida i estèril. Ells es mouen amb molta confortabilitat en la gesticulació buida i estèril com hem vist aquesta setmana. Ara ja és hora de posicionar-se, de mullar-se, i de dir si estan al costat d’un Estat que persegueix i inhabilita o de la gent que vol votar. Aquest és el dilema. Quan hi ha un 80% de la gent que demana les urnes, què separa més: aquells que els volen posar, o els que no? Aquesta és la resolució final que han d’adoptar els comuns. A vegades tenim la sensació que tenen més interès en abatre determinats espais polítics que no pas construir un terreny de joc que sigui viable democràticament.

- Ells sempre parlen d'acabar amb l’hegemonia convergent, però els aniran a buscar igualment quan Rajoy els digui que no.

- Anirem a buscar a tots els que estan compromesos amb la democràcia i el dret a decidir. Avui per avui al PP i als socialistes no els podem anar a buscar, el que no sabem és què pensar dels comuns. Hi ha una diferència entre allò que pretesament diuen i allò que acaben fent. Al final han de decidir si són l’excusa per la resignació o se sumen de manera molt normal a una majoria transformadora de país.
 

Josep Rull Foto: Adrià Costa


- El cas Palau ha tornat a tensar de nou les relacions entre el PDECat i ERC. Hem de preveure noves tensions en el trànsit cap al referèndum?

- Ara toca amplitud de mires i entendre la transcendència del moment, abocar-nos amb totes les conseqüències a fer possible aquest gran somni col·lectiu. Per nosaltres no quedarà. Aquest missatge l’ha explicat per activa i per passiva el president Puigdemont. Hem de veure si estem a l’altura d’aquest repte o no, i la unitat és fonamental. La cohesió és fonamental per donar confiança, per donar seguretat a la gent. Aquests quatre mesos no estaran exempts de tensió. La unitat, compactar-nos, anar més enllà de les legítimes discrepàncies partidàries, és un element de confiança, de seguretat, i una garantia d’èxit del procés. De dubtes hi pot haver gent que en té molts. Com més compactats estiguem, més possibilitat tindrem de desmuntar aquests recels. Per nosaltres no quedarà.

- Per evitar aquest desgast i no regalar arguments als que dubten sobre el procés, no creu que personar-se contra CDC en la causa del Palau hauria estat més hàbil?

- Estem al final d’un procés. El que hem de garantir són dues coses. Primer, que la Generalitat quedi absolutament immune en termes patrimonials. Per tant, la principal prioritat ha de ser defensa el patrimoni de tots. I ser molt contundents en contra dels que han actuat en contra del patrimoni col·lectiu. Segon element: quan hi hagi sentència, quan hi hagi resolució, hem de ser absolutament contundents amb, en cas que hi hagi sentència condemnatòria, amb els que en són responsables.

- Encara que CDC sigui declarada culpable?

- Sí, sí, sí, evidentment. Això ho hem expressat amb molta claredat des del PDECat. Si hi ha una sentència condemnatòria, serem absolutament contundents a l’hora d’estar al costat de la justícia, Però quan els fets s'acreditin. En aquests moments, situar-se al costat de la Fiscalia que ha pactat amb uns corruptes confessos no és la millor manera. O una comunicació que fa l’alcaldessa de Barcelona directament a la premsa, sense abans parlar-ne amb la Generalitat, simplement és inaudit. Que ningú tingui cap dubte: som els primers obsessionats amb que no quedi cap espai d’impunitat.

Josep Rull Foto: Adrià Costa


- Dissabte fa un any del superdissabte que va començar a refundar CDC en el PDECat. Se sent satisfet o caldria reiniciar de nou per assumptes com les incompatibilitats?

- La part més important del nou partit ha complert les expectatives de manera molt àmplia. CDC va ser una bona eina per la Catalunya autònoma i ara calia un instrument per la Catalunya sobirana, independent. Una part de l’èxit rau en què dels 13.000 associats que té el PDECat, 3.000 no havien militat a l’antiga CDC. El cap de setmana passat el que vam veure és com hem estat capaços de dotar de contingut aquesta proposta de centre ampli. Queden serrells? Sens dubte perquè el trànsit és molt complicat. Ara, fem un balanç molt positiu del nou PDECat.

- Fa unes setmanes Carles Campuzano va dir en una entrevista a NacióDigital que vostè seria un excel·lent candidat.

- La meva prioritat són dues coses. Fer el referèndum i guanyar-lo, i que les properes eleccions siguin no autonòmiques, sinó a la República catalana. La meva prioritat, i m’agradaria que no ens desviéssim -no només jo, sinó d’altres-, és l’objectiu, fer possible i guanyar el referèndum. Després ja en parlarem, ja veurem. A vegades, tinc la sensació que hi pot haver algú que pensi més en unes eventuals autonòmiques que no pas en el referèndum o en la independència.

- El debat successori hi és.

- Segur. Abans què els deia, en relació a la unitat sobiranista? Ara ens hem de centrar en allò que toca. Estem parlant de quatre o cinc mesos. Aboquem-nos amb totes les conseqüències en això. Aquesta serà la meva prioritat. Per què? Tot allò que hem fet en política, alguns, molts, té sentit pel que estem a punt de culminar. Aquesta és la idea i el sentit d’allò que fem. Després? Ja veurem en quins termes ho plantegem. Ara no desviem debats: la gran aposta ha de ser fer el referèndum i guanyar-lo.

- Creu que hi ha dirigents com Santi Vila que s’estan movent massa ràpid per ser candidats?

- Cadascú és lliure de fer el que consideri pertinent. Un PDECat fort és una gran garantia per l’èxit del procés. Ara centrem-nos en aquest objectiu, no ens desviem de l’atenció. Sobretot amb una actitud de molta moral de victòria. Si som capaços de transmetre aquesta convicció això té una potència, una capacitat de taca d’oli, d’estendre’s, que és imparable. Aboquem-nos-hi.
 

Josep Rull Foto: Adrià Costa

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge que s'ha difós a les xarxes del sospitós
Joan Serra Carné
01/01/1970
Fonts locals apunten a NacióDigital que el jove ha assegurat a la policia a Ripoll que li han robat la documentació, fet l'hauria implicat en l'atac | La imatge d'Oukabir s'ha difós com a principal sospitós de l'atemptat però seria el seu germà petit qui hi estaria implicat
Imatge que s'ha difós a les xarxes del sospitós
01/01/1970
Fonts locals apunten a NacióDigital que un germà del presumpte terrorista hauria estat detingut a Ripoll per ser interrogat
Desplegament policial a la part alta de la Ramba | ACN
01/01/1970
Una furgoneta blanca ha atropellat desenes de persones a la Rambla de Barcelona i l'atacant s'hauria atrinxerat armat a un restaurant turc amb hostatges
 22:58 Trapero relaciona l'atemptat de Barcelona amb l'explosió ahir d'una casa a la localitat d'Alcanar 
 22:57 Trapero: "No tenim evidència que l'home que conduïa la furgoneta anés armat"
 22:56 El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, compareix per repassar el relat dels fets: La furgoneta ha atropellat un centenar de persones i n'ha matat 13
 22:53 Forn informa també que s'ha convocat el gabinet antiterrorista que integren els diferents cossos policials de l'Estat
 22:52 El conseller d'Interior, Quim Forn, parla ja d'un centenar de ferits en l'atemptat de la Rambla de Barcelona
 22:43 
El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i el conseller de Salut, Toni Comín, ara mateix a l'Hospital Clínic de Barcelona
 22:18 El SEM informa dels hospitals on han estat traslladats els ferits.
 

 

 22:18 Suspenen la vaga d'ambulàncies de Girona prevista per divendres com a mostra de condol per l'atemptat de Barcelona.
 22:14 Emergències ubica un centre d'atenció als afectats per l'atemptat al carrer Llacuna.
 21:57 A les 23.30 de la nit Rajoy, Santamaría i Zoido es reuneixen a la delegació del govern espanyol a Catalunya amb comandaments del CNP i la Guàrdia Civil.
 21:56 L'Estat assumirà les competències sobre l'atemptat si es confirma que és una acció terrorista.
 21:39 Un dels implicats en l'atemptat de Barcelona podria ser menor d'edat. Es tractaria del germà de Driss Oukabir, apuntat inicialment com a sospitós de l'atac.
 21:35 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, viatja des de Pontevedra fins a Barcelona. Està previst que arribi a la capital catalana a les 22 hores.
 21:25 Estat Islàmic reivindica l'atemptat a Barcelona.
 21:24 Puigdemont: «Hem estat, som i serem gent de pau i d'acollida».
 21:20 El Banc de Sang informa que ja té reserves suficients per atendre els ferits.
 21:19 El Col·legi d'Advocats obrirà un servei d'orientació especial per atendre les víctimes i els seus familiars.
 21:18 
 21:18 Els Mossos deixen sortir la gent reclosa els locals de la Rambla i membres de la Creu Roja els reparteixen aigua.
 21:15 Abatut pels Mossos un dels fugitius de l'atemptat a Barcelona.
 21:13 En aquests moments, Carles Puigdemont, Ada Colau i Oriol Junqueras compareixen al Palau de la Generalitat.
 20:54 Recapitulem:
 
 20:43 El president Carles Puigdemont presideix el gabinet de crisi al Palau de la Generalitat. Hi assisteixen membres del Govern, Ada Colau i Josep Lluís Trapero.
 20:37 Emergències ha facilitat el telèfon +34932142124 per a aquells que necessitin informació sobre l'atemptat a Barcelona.
 20:36 Consternació i prudència entre els polítics catalans i espanyols per l'atemptat.
 20:29 Driss Oukabir, de Ripoll, principal sospitós de l'atemptat de Barcelona.
 

Driss Oukabir

 20:23 El Gremi d'Hotelers i Turisme de Barcelona ofereixen allotjament a tothom que no pugui accedir al seu per estar a la zona acordonada.
 20:15 El conseller d'Interior, Joaquim Forn, confirma 13 morts i una seixantena de ferits.
 20:14 Els treballadors d'Eulen suspenen la vaga a l'aeroport del Prat.
 20:07 Els Mossos d'Esquadra desmenteixen que hi hagi ningú atrinxerat en un bar de Barcelona i confirma que s'ha practicat una detenció a la ciutat.
 20:05 Fonts locals apunten a NacióDigital que un familiar del principal sospitós de l'atac a Barcelona hauria estat detingut a Ripoll. Fonts policials no confirmen aquesta informació.
 20:03 El principal sospitós de l'atac a Barcelona tindria vinculació amb Ripoll. Fonts oficials encara no n'han confirmat la identitat.
 20:00 El SEM ha atès 64 persones i ha activat 40 vehicles d'assistència.
 19:54 Els agents de seguretat han acordonat plaça Reial de Barcelona.
 19:54 El gremi d'hotelers ha ofert allotjament als turistes que tenen els seus hotels a la Rambla. Els taxistes també han ofert la seva ajuda.
 19:47 MAPA de l'atropellament massiu al centre de Barcelona.
 

Foto: Guillem Bellafont/NacióDigital

 

 19:42 Les autoritats demanen deixar espai lliure perquè els vehicles d'emergència puguin desplaçar-se amb facilitat.
 19:38 El govern espanyol cedeix a la Generalitat el dispositiu policial i d'atenció a les víctimes però la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría es desplaça a Barcelona.
 19:33 El que sabem i el que no sabem.
 
 19:33 
 19:31 
 19:21 La furgoneta abandonada pels presumptes autors de l'atac de Barcelona a la carretera de Vic a Manlleu.
 19:20 El Banc de Sang fa una crida a donar sang per atendre possibles necessitats d'urgència.
 19:13 La compareixença del conseller Joaquim Forn i el comissari Ferran López:
 
 19:03 Joaquim Forn: "A hores d'ara només podem confirmar un mort i 32 ferits, però es tracta de dades provisionals".
 19:03 En uns minuts el conseller de l'Interior, Joaquim Forn, compareixerà al departament, des d'on ha seguit els fets amb altres comandaments policials.
 18:58 La segona furgoneta ha estat trobada a Vic.
 18:55 Els Mossos d'Esquadra confirmen que es tracta d'un "atemptat terrorista".
 18:54 Augmenta a 13 el nombre de morts a l'atemptat a la Rambla de Barcelona.
 18:52 El consulat nord-americà a Barcelona demana als seus ciutadans que notifiquin als seus amics i familiars. "Si utilitzes xarxes socials, actualitzeu el vostre estatus".
Entrades anteriors »