19
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
11:58h
Lídia Gilabert
Visites il·lustres a la carretera de les Llosses
La setmana passada, va aparèixer a la premsa la foto de sis membres de l'Oficina Parlamentària del PDECat a Girona visitant la recta de Can Villaura, per donar suport al polígon que hi vol construir l'Ajuntament de Ripoll.
Que l'alcalde Jordi Munell hagi sentit la necessitat d'escenificar aquest suport és una bona notícia. Vol dir que finalment s'ha adonat que el projecte té més gent en contra que a favor. És interessant analitzar aquests articles, pel que diuen i pel que no diuen, d'una manera tan antiga i tendenciosa que costa de creure que s'hagin publicat.
Comencem per la imatge: els convidats s'han fet la foto enmig de la gravera abandonada, que només ocupa un 20% de la recta, obviant tot l'entorn verd i l'espai dedicat a pastura. El president del Consell Comarcal, en Joan Manso, s'atreveix a dir: "el què tinc aquí darrere demostra que hi ha poc a preservar". En això hi estic d'acord, és una vergonya que l'Ajuntament hagi deixat l'espai de la gravera degradar-se fins a aquest punt. La Plataforma que s'oposa al polígon ho inclou entre les seves reivindicacions: naturalitzar aquest espai perquè torni a integrar-se a la plana verda.
Pel que fa al text, insisteixen en la idea que cal construir més naus industrials perquè els polígons que hi ha buits a Ripoll (més de 40.000m2!) aviat seran plens d'empreses noves. Aquest argument es recolza amb la implantació de Sodeca al polígon de la Barricona, Improplast a Rocafiguera i Eclisse Iberia al polígon de Mas d'en Bosch. Sodeca i Eclisse Iberia venen de Sant Quirze de Besora i Improplast, de Campdevànol. Dir que noves empreses arriben al territori és, com a mínim, exagerar.
Tot fa pensar en la jugada de fa uns anys, quan s'esperava l'arribada d'una empresa important a la comarca i l'únic que va passar és que Matrix es va traslladar des del centre de Ripoll al polígon de la Barricona.
També es menciona la possibilitat que vingui una empresa de capital xinès i una de capital alemany, però les converses estan en procés "embrionari". O sigui, tal com han estat totes les converses des del 2014, quan es van començar els tràmits per requalificar la recta de Can Villaura de sòl rustic a sòl urbanitzable per a activitats industrials.
Tinguem-ho clar: no hi ha demanda de nou sòl industrial, no hi ha necessitat de nou sòl industrial. De moment només hi ha un munt de caixes de ciment buides, escampades pel territori. La resta de la notícia repeteix els arguments del govern municipal a favor del polígon: més naus industrials, més feina, més progrés, més gent jove que es vulgui quedar a Ripoll.
De nou, un argument antic, gastat. Estan segurs que el jovent no es queda a Ripoll perquè no hi ha més indústria? Han sentit a parlar de la mobilitat? De les noves tecnologies? Del jove que treballa des de casa? Del que vol ser pagès o ramader? Tenen presents aquests projectes? Aquestes il·lusions?
No tenir la feina a cinc minuts de casa no és l'únic motiu pel qual els joves marxen d'un poble. Per voler viure en un lloc, per al jovent és indispensable tenir-hi una xarxa social i cultural forta: que hi passin coses interessants, coses que els facin sentir part d'una comunitat i que els facin créixer com a persones. Potser ens hem de preguntar si Ripoll avui és aquest lloc.
La gran indústria no està renaixent, no a casa nostra. Ens cal a tots imaginació per trobar noves sortides, per decidir cap a on volem anar individualment i col·lectivament. Però sobretot els cal imaginació als polítics professionals (sí, als que paguem entre tots perquè gestionin els recursos del país). Això és el que esperem d'ells, no escenificacions maldestres.