Quatre ferits per una explosió desllueixen la primera Carlinada de Ripoll

Dos dels ferits van haver de ser traslladats a l'Hospital de la Vall d'Hebron | Un replantejament de l'espectacle i les mesures de seguretat en marcaran la seva continuïtat | La festa, que s'estrenava enguany, commemora el 27 de maig de 1839 quan la vila va ser arrasada per les tropes carlines

Redacció
31 de maig del 2016
Actualitzat a les 7:43h
La primera Carlinada de Ripoll
La primera Carlinada de Ripoll | Facebook Jordi Munell
Una guspira que va encendre la polvorera d'un trabucaire de la colla de Berga que diumenge participava en la primera Carlinada pels carrers del barri vell de Ripoll, va provocar quatre ferits. Entre aquests hi havia el fotògraf col·laborador d'El 9 Nou, Xavier Mas, que segons explica Isaac Muntadas en l'edició de dilluns d'aquest periòdic, va quedar ingressat a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on havia estat traslladat. Un altre dels ferits també va ser portat a Vall d'Hebron, i els altres dos a l'Hospital de Campdevànol. El mateix periòdic apunta que la distància de seguretat entre els trabucaires i els que guardaven la pólvora només era de "tres metres" i que "hi havia poca seguretat" amb gent del públic i trabucaires fumant. També informa que després de l'accident es va suspendre un espectacle dels Diables de Ripoll i no es va tornar a disparar.

Recreació d'un extermini

El 27 de maig de 1839, fa exactament 177 anys, Ripoll va patir l'episodi d'extermini més cruel de la seva història. En el decurs de la primera guerra carlina, les tropes comandades pel Comte d'Espanya, van entrar a la vila després de sis dies de setge. Gairebé sis mil homes de l'exèrcit carlí van acabar finalment amb la resistència ripollesa. El diari d'adscripció carlina El amigo de la verdad explicava que "hombres, mujeres, viejos, jóvenes, niños... todos caen bajo la formidable cuchilla del vencedor y a nadie se le da cuartel, si no a los refugiados en las iglesias. ¡Qué torrente de sangre!". La destrucció del Monestir de Santa Maria va ser-ne la prova més fefaent. Fou una constatació de l'estat en què va quedar la vila, mig deserta i en ruïnes, amb més de mig miler de morts després dels enfrontaments.

Prèviament els liberals ja havien iniciat el saqueig, assaltant el cenobi, incendiant l'arxiu, profanant les tombes comtals i assassinant a dos monjos. Era quatre anys abans de la desfeta total, en uns anys d'enfrontaments on els ripollesos van ser doblement colpejats per la bel·ligerància entre els dos bàndols.

Per rememorar aquells fets d'infaust record, diumenge al matí es va recrear la primera edició de La Carlinada, una recreació de la crema de la vila. Organitzat per l'Ajuntament de Ripoll, els Pedrenyalers i Trabucaires de Ripoll i la confederació de Trabucaires de Catalunya, es va escenificar la lluita entre els resistents i les tropes carlines. El combat es va iniciar al passeig Ragull, per traslladar-se a través dels carrers del barri vell fins a la plaça del Monestir, amb una bona presència de públic durant tot el matí.

L'organització recomanava prendre precaucions d'una diada eminentment sonora a les persones amb problemes de sensibilitat auditiva. Hi van participar trabucaires de tot el país, en una representació que podria convertir-se en una cita habitual del calendari d'activitats festives de Ripoll, això sí, amb unes mesures de seguretat més àmplies. Els responsables de la trobada la reformularan per estalviar-se nous ensurts.