20
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
18:36h
Nomes queden dos dies per la trobada del nou secretariat nacional de l’ANC, que es fa aquest dissabte a Ripoll, per elegir el nou president de l’entitat i els principals càrrecs directius. Una reunió crucial pel futur de l’Assemblea, que ha viscut dies intensos i sacsejades internes en el seu procés electoral. Persones de tots les sensibilitats de l’entitat han expressat en converses d’aquests dies la necessitat de posar fi a la trencadissa interna que ha viscut l’ANC i escenificar que s’ha recuperat la unitat interna.
Liz Castro mou fitxa
Des de les eleccions de dissabte, que han deixat un panorama molt obert, la candidata que va quedar en primer lloc, Liz Castro, figura destacada de l’anomenat sector crític, ha fet un seguit de contactes amb d’altres membres elegits del secretariat. És una cosa que aquesta setmana està fent tothom amb tothom per apamar l’ambient i també, cal dir-ho, la correlació de forces.
Castro acarona la presidència, per la qual ja va competir l’any passat. Però no és un secret per ningú a l’ANC –i fonts de signe divers dins l’entitat ho corroboren- que el perfil de Castro no és el que assoleix més consens. La responsable d’incidència internacional, a qui tothom valora pel seu activisme, no és vista per molts com el perfil de figura aglutinadora que ara més que mai requereix l’entitat.
Sánchez es manté ferm a no disputar amb Castro
Diversos membres del secretariat que han parlat les darreres hores amb Jordi Sànchez, actual president de l’ANC, asseguren que es manté ferm en la seva decisió de no disputar la presidència a Castro. Sànchez no ha llançat pas la tovallola i fonts de l’ANC afirmen que el resultat final de les eleccions al secretariat no li és del tot desfavorable.
El resultat definitiu de les eleccions, encara més ajustat del que es va anunciar de forma provisional, ha deixat la distància entre Castro (4.084) i Sànchez (4.054) a tan sols 30 vots. Però això no fa variar el criteri de l’actual president, convençut que si fes algun moviment enfront la persona més votada, seria durament criticat. Però si Castro no obté la majoria requerida, potser Sànchez se sentiria amb força per competir.
La dificultat d’altres noms
Entre els noms del sector crític, hi ha figures rellevants i molt valorades com l’editor Quim Torra o l’economista Clara Ponsatí. Són noms que podrien entrar en joc si la candidatura de Castro topés amb molts entrebancs. Un problema que presenten d’altres candidatures crítiques, però, és que la campanya interna al secretariat es va personalitzar molt i es va focalitzar en la figura del president, com un plebiscit intern sobre Sànchez. I tots els altres noms de figures crítiques tret de Castro han quedat a molta distància de Sànchez. En el cas de Clara Ponsatí, quasi bé a mil vots de diferència.
La necessitat de fer autocrítica
Després de les eleccions de dissabte passat, i quan l’escalf de la “batalla” deixa pas a la serenor analítica, són molts, des de diversos sectors, els qui fan autocrítica. Hi ha el convenciment que els dirigents de l’entitat s’han mirat al mirall i no s’han agradat. El gran capital polític de l’ANC ha estat la capacitat que ha mostrat per simbolitzar la unitat civil del sobiranisme. Ara cal recuperar aquest potencial, sesgons asseguren els protagonistes.
Els “maleïts” 52 vots
Una dificultat afegida per desbloquejar la situació és la majoria qualificada que s’exigeix per elegir el president i els altres càrrecs (vicepresident, secretari i tresorer). Calen dos terços dels 77 membres del secretariat, el que vol dir 52 vots. Dins de l’ANC s’escolten crítiques amb aquest sistema, que fa molt difícil assolir-los. Però en això rau un dels èxits de l’Assemblea: forçar que ningú ni cap grup organitzat ho tingui fàcil per hegemonitzar l’organització.
Liz Castro mou fitxa
Des de les eleccions de dissabte, que han deixat un panorama molt obert, la candidata que va quedar en primer lloc, Liz Castro, figura destacada de l’anomenat sector crític, ha fet un seguit de contactes amb d’altres membres elegits del secretariat. És una cosa que aquesta setmana està fent tothom amb tothom per apamar l’ambient i també, cal dir-ho, la correlació de forces.
Castro acarona la presidència, per la qual ja va competir l’any passat. Però no és un secret per ningú a l’ANC –i fonts de signe divers dins l’entitat ho corroboren- que el perfil de Castro no és el que assoleix més consens. La responsable d’incidència internacional, a qui tothom valora pel seu activisme, no és vista per molts com el perfil de figura aglutinadora que ara més que mai requereix l’entitat.
Sánchez es manté ferm a no disputar amb Castro
Diversos membres del secretariat que han parlat les darreres hores amb Jordi Sànchez, actual president de l’ANC, asseguren que es manté ferm en la seva decisió de no disputar la presidència a Castro. Sànchez no ha llançat pas la tovallola i fonts de l’ANC afirmen que el resultat final de les eleccions al secretariat no li és del tot desfavorable.
El resultat definitiu de les eleccions, encara més ajustat del que es va anunciar de forma provisional, ha deixat la distància entre Castro (4.084) i Sànchez (4.054) a tan sols 30 vots. Però això no fa variar el criteri de l’actual president, convençut que si fes algun moviment enfront la persona més votada, seria durament criticat. Però si Castro no obté la majoria requerida, potser Sànchez se sentiria amb força per competir.
La dificultat d’altres noms
Entre els noms del sector crític, hi ha figures rellevants i molt valorades com l’editor Quim Torra o l’economista Clara Ponsatí. Són noms que podrien entrar en joc si la candidatura de Castro topés amb molts entrebancs. Un problema que presenten d’altres candidatures crítiques, però, és que la campanya interna al secretariat es va personalitzar molt i es va focalitzar en la figura del president, com un plebiscit intern sobre Sànchez. I tots els altres noms de figures crítiques tret de Castro han quedat a molta distància de Sànchez. En el cas de Clara Ponsatí, quasi bé a mil vots de diferència.
La necessitat de fer autocrítica
Després de les eleccions de dissabte passat, i quan l’escalf de la “batalla” deixa pas a la serenor analítica, són molts, des de diversos sectors, els qui fan autocrítica. Hi ha el convenciment que els dirigents de l’entitat s’han mirat al mirall i no s’han agradat. El gran capital polític de l’ANC ha estat la capacitat que ha mostrat per simbolitzar la unitat civil del sobiranisme. Ara cal recuperar aquest potencial, sesgons asseguren els protagonistes.
Els “maleïts” 52 vots
Una dificultat afegida per desbloquejar la situació és la majoria qualificada que s’exigeix per elegir el president i els altres càrrecs (vicepresident, secretari i tresorer). Calen dos terços dels 77 membres del secretariat, el que vol dir 52 vots. Dins de l’ANC s’escolten crítiques amb aquest sistema, que fa molt difícil assolir-los. Però en això rau un dels èxits de l’Assemblea: forçar que ningú ni cap grup organitzat ho tingui fàcil per hegemonitzar l’organització.