20
de maig
del
2016
Actualitzat
a la
13:23h
Durant moltes temporades els equips bascos i navarresos de la primera divisió de futbol quedaven emparellats per enfrontar-se entre ells a les darreres jornades de campionat. La federació va acabar-ho impedint, perquè cada vegada que un dels conjunts necessitava els punts per evitar el descens o la promoció, per quedar campió o per jugar a Europa, els acabava aconseguint. Ara la Reial Societat, l’Athletic Club de Bilbao, l’Eibar i l’Osasuna, quan coincideixen a primera, s’enfronten sempre a mitja competició, per evitar suspicàcies.
La capciosa dolenteria del calendari ha volgut que UE Campdevànol i CF Ripoll s’hagin d’enfrontar a la penúltima jornada de lliga del grup 17 de tercera catalana que es jugarà aquest diumenge al camp municipal d’esports de Campdevànol, a partir de les cinc de la tarda. En qualsevol altra circumstància els rivals dels dos equips del Ripollès, podrien especular amb el resultat, segons les conveniències de l’un i de l’altre, sobretot tenint en compte que tots dos comparteixen futbol base en l’Escola de Futbol del Ripollès.
Res més lluny de la realitat. El partit és crucial per a tots dos conjunts. El Campdevànol serà equip de segona catalana en cas de victòria. En cas d’empat i alhora victòria del Sant Jaume de Llierca, hauria de sumar encara un punt més a la darrera jornada. Si perd, li caldria guanyar l’últim partit.
Més complicat encara ho té el Ripoll. Necessita guanyar sí o sí per mantenir esperances de salvació. Els tres punts li permetrien superar momentàniament l’Arbúcies, que jugarà a partir de les sis contra Les Preses, un equip que també té remotes possibilitats de descens. Una victòria ripollesa combinada amb derrota de l’Arbúcies ho deixaria tot obert per a l’última jornada. Si el Ripoll empata i l’Arbúcies suma els tres punts, el descens ja seria automàtic.
Clubs veïns, gairebé germans
Les relacions entre UE Campdevànol i CF Ripoll són molt estretes. A banda d’haver sumat esforços durant els darrers anys amb la base de tots dos clubs, també hi ha nombrosos jugadors que han passat d’un club a l’altre en algun moment. De fet la plantilla actual del Campdevànol compta amb diversos exjugadors ripollesos.
Mig segle enrera un home va fer el pas entre un club i l’altre en més d’una ocasió. Es diu Juli Fernández Benítez i viu a Sant Joan de les Abadesses, però va estar-se durant la seva infantesa i joventut a Campdevànol. Curiosament no hi va néixer, tot i que va arribar-hi amb tres anys, des de la localitat sevillana de Navas de la Concepción. És exfutbolista, pare d’exfutbolista i avi de futbolista, tot i que per sobre d’altres consideracions sempre ha set aficionat a aquest esport.
En Juli havia jugat només al carrer, fins que amb catorze o quinze anys el va incorporar el CF Ripoll al seu equip juvenil. Amb disset el va fitxar l’equip del seu poble, per jugar a segona regional. Va debutar-hi la temporada 1959-60 a segona regional. A la segona campanya ja va aconseguir l’ascens a primera regional, després d’un partit amb molta polèmica a la Creu Alta de Sabadell. Un any més tard recorda l’enfrontament contra el Ripoll a Campdevànol. Va acabar amb empat dos. Juli Fernández considera que en aquella època els jugadors de futbol “teníem més tècnica que ara, però ens faltava físic”. Aquest no era el seu cas, tot i reconèixer que es tractava d’una excepció: “els rivals em deien que era un atleta”. Tenia potència i jugava de defensa, sobretot de central però també de lateral, en un futbol on era habitual jugar amb tres defenses, dos migcampistes i cinc davanters.
La temporada 1962-63 ja s’havia incorporat al CF Ripoll també a primera regional. El servei militar li va permetre actuar a tercera divisió amb el Menorca. Quan va acabar la mili va tornar a jugar alguns partits amb el Campdevànol. La UE Vic va voler-lo incorporar, però va acabar tornant al Ripoll, on va estar-se el gruix de la seva trajectòria. Més tard va passar pel Manlleu, on no va acabar d’adaptar-se i no va acabar-hi la lliga. La campanya 1970-71 va jugar-la amb el Montagut, el seu darrer equip. Curiosament l’alineaven com a davanter, posició on “vaig marcar molts gols”. Tot i que el volia fitxar l’Olot, va acabar plegant.
Durant alguns partits va entrenar al Campdevànol, però la seva trajectòria a les banquetes va ser efímera. Més tard va incorporar-se als veterans de la Penya Blau-grana de Campdevànol i al Can Llaudet, fins que amb més de quaranta anys va penjar finalment les botes.
El Juli futbolista va ser conegut sobretot a la comarca del Ripollès, però hauria pogut fer el salt a un futbol professional. D’altres jugadors del Ripoll d’aquella època van provar-ho, com el centellenc Triguero que va fitxar pel Mallorca, o Jordà de Ripoll, que es va incorporar al Lleida. Precisament el Lleida va intentar fitxar també a Juli Fernández, que per motius personals va declinar-ho. Actualment “és impensable fer el salt de categoria regional a professional, però aleshores no ho era en absolut” reflexiona Juli Fernández.
El partit de diumenge l’agafa des de la neutralitat, però amb el cor dividit. No vol que baixi el Ripoll, però també afirma que “estaré molt content que pugi el Campdevànol”, sobretot perquè “s’ho mereix i perquè ha fet les coses bé”. En tot cas no és fàcil que vagi al camp municipal d’esports a veure el partit. És més fàcil veure’l a la graderia durant els partits de l’Abadessenc, o seguint la trajectòria del seu nét en partits de futbol base.
La capciosa dolenteria del calendari ha volgut que UE Campdevànol i CF Ripoll s’hagin d’enfrontar a la penúltima jornada de lliga del grup 17 de tercera catalana que es jugarà aquest diumenge al camp municipal d’esports de Campdevànol, a partir de les cinc de la tarda. En qualsevol altra circumstància els rivals dels dos equips del Ripollès, podrien especular amb el resultat, segons les conveniències de l’un i de l’altre, sobretot tenint en compte que tots dos comparteixen futbol base en l’Escola de Futbol del Ripollès.
Res més lluny de la realitat. El partit és crucial per a tots dos conjunts. El Campdevànol serà equip de segona catalana en cas de victòria. En cas d’empat i alhora victòria del Sant Jaume de Llierca, hauria de sumar encara un punt més a la darrera jornada. Si perd, li caldria guanyar l’últim partit.
Més complicat encara ho té el Ripoll. Necessita guanyar sí o sí per mantenir esperances de salvació. Els tres punts li permetrien superar momentàniament l’Arbúcies, que jugarà a partir de les sis contra Les Preses, un equip que també té remotes possibilitats de descens. Una victòria ripollesa combinada amb derrota de l’Arbúcies ho deixaria tot obert per a l’última jornada. Si el Ripoll empata i l’Arbúcies suma els tres punts, el descens ja seria automàtic.
Clubs veïns, gairebé germans
Les relacions entre UE Campdevànol i CF Ripoll són molt estretes. A banda d’haver sumat esforços durant els darrers anys amb la base de tots dos clubs, també hi ha nombrosos jugadors que han passat d’un club a l’altre en algun moment. De fet la plantilla actual del Campdevànol compta amb diversos exjugadors ripollesos.
Mig segle enrera un home va fer el pas entre un club i l’altre en més d’una ocasió. Es diu Juli Fernández Benítez i viu a Sant Joan de les Abadesses, però va estar-se durant la seva infantesa i joventut a Campdevànol. Curiosament no hi va néixer, tot i que va arribar-hi amb tres anys, des de la localitat sevillana de Navas de la Concepción. És exfutbolista, pare d’exfutbolista i avi de futbolista, tot i que per sobre d’altres consideracions sempre ha set aficionat a aquest esport.
En Juli havia jugat només al carrer, fins que amb catorze o quinze anys el va incorporar el CF Ripoll al seu equip juvenil. Amb disset el va fitxar l’equip del seu poble, per jugar a segona regional. Va debutar-hi la temporada 1959-60 a segona regional. A la segona campanya ja va aconseguir l’ascens a primera regional, després d’un partit amb molta polèmica a la Creu Alta de Sabadell. Un any més tard recorda l’enfrontament contra el Ripoll a Campdevànol. Va acabar amb empat dos. Juli Fernández considera que en aquella època els jugadors de futbol “teníem més tècnica que ara, però ens faltava físic”. Aquest no era el seu cas, tot i reconèixer que es tractava d’una excepció: “els rivals em deien que era un atleta”. Tenia potència i jugava de defensa, sobretot de central però també de lateral, en un futbol on era habitual jugar amb tres defenses, dos migcampistes i cinc davanters.
La temporada 1962-63 ja s’havia incorporat al CF Ripoll també a primera regional. El servei militar li va permetre actuar a tercera divisió amb el Menorca. Quan va acabar la mili va tornar a jugar alguns partits amb el Campdevànol. La UE Vic va voler-lo incorporar, però va acabar tornant al Ripoll, on va estar-se el gruix de la seva trajectòria. Més tard va passar pel Manlleu, on no va acabar d’adaptar-se i no va acabar-hi la lliga. La campanya 1970-71 va jugar-la amb el Montagut, el seu darrer equip. Curiosament l’alineaven com a davanter, posició on “vaig marcar molts gols”. Tot i que el volia fitxar l’Olot, va acabar plegant.
Durant alguns partits va entrenar al Campdevànol, però la seva trajectòria a les banquetes va ser efímera. Més tard va incorporar-se als veterans de la Penya Blau-grana de Campdevànol i al Can Llaudet, fins que amb més de quaranta anys va penjar finalment les botes.
El Juli futbolista va ser conegut sobretot a la comarca del Ripollès, però hauria pogut fer el salt a un futbol professional. D’altres jugadors del Ripoll d’aquella època van provar-ho, com el centellenc Triguero que va fitxar pel Mallorca, o Jordà de Ripoll, que es va incorporar al Lleida. Precisament el Lleida va intentar fitxar també a Juli Fernández, que per motius personals va declinar-ho. Actualment “és impensable fer el salt de categoria regional a professional, però aleshores no ho era en absolut” reflexiona Juli Fernández.
El partit de diumenge l’agafa des de la neutralitat, però amb el cor dividit. No vol que baixi el Ripoll, però també afirma que “estaré molt content que pugi el Campdevànol”, sobretot perquè “s’ho mereix i perquè ha fet les coses bé”. En tot cas no és fàcil que vagi al camp municipal d’esports a veure el partit. És més fàcil veure’l a la graderia durant els partits de l’Abadessenc, o seguint la trajectòria del seu nét en partits de futbol base.