Les vaques maltractades de Galícia ja són al santuari d'animals de Camprodon

Recuperar la confiança dels humans és el gran repte diari dels cuidadors del Santuari Gaia

Jordi Remolins
18 de maig del 2016
Actualitzat a les 14:55h
Vídeo de les vaques al Santuari Gaia de Camprodon
Vídeo de les vaques al Santuari Gaia de Camprodon | Santuari Gaia


Vuit vaques i dos toros provinents d’una granja de Boiro (Galícia) on havien estat maltractats i abandonats, ja viuen a les instal·lacions que el Santuari Gaia té a Salarsa. Els dos mascles han estat allotjats en una habitació separada de la resta, per poder-los curar les ferides que patien en viure en permanent contacte amb purins fins a l’alçada de la panxa.

Quan van arribar-hi, els dos fundadors del Santuari, Coque Fernández i Ismael López, va ser batejar-los. Ara es diuen Eduardo i Fermín. El primer té un any i a més de les cremades que pateix per tot el cos, no té musculatura ni força a les cames, perquè vivia lligat i no podia moure’s. Fermín és dos mesos més jove i té una gran ferida provocada també pels purins en una de les potes. Tots dos viuen angoixats pels humans, encara que de mica en mica estan recuperant la confiança amb els seus cuidadors.

Es dóna la circumstància que la mare de Fermín és una de les vaques que també han acabat a Salarsa. Ara es diu Berta i conviu amb Eva, una altra filla i germana alhora de Fermín. Totes les vaques ja poden córrer amb llibertat pels prats del Santuari, fins i tot Elvira, una de les que va arribar en pitjor estat, amb un maluc molt perjudicat.

Vèncer la desconfiança amb els humans

La por de molts animals respecte als homes és freqüent entre els habitants del Santuari Gaia. La majoria que hi viuen provenen d’experiències traumàtiques, amb els maltractaments i la violència com a denominador comú. Aquest és també el cas de trenta-sis ovelles que van arribar-hi des de Navarrete, on un granger va abandonar-les sense aigua ni menjar. Les supervivents van haver de conviure durant dies entre més de cent quaranta cadàvers. El contacte amb persones que les curen, alimenten i cuiden, està revertint de mica en mica un sentiment de terror cap al gènere humà.