28
d'abril
del
2016
Actualitzat
a les
11:48h
L’Scriptorium de Ripoll es traslladarà a la tercera planta de l’església de Sant Pere del municipi, al costat mateix del monestir de Santa Maria. Aquesta és la intenció del consistori, si es dóna el vistiplau a la sol·licitud a la convocatòria dels eixos 4 i 6 del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
El plenari municipal de dimarts passat va aprovar tirar-la endavant, en règim de cofinançament, sempre que la Diputació de Girona ho consideri oportú. Es pretén dotar-lo de nous elements que afavoreixin un millor encaix amb el museu, el monestir i el centre d’interpretació del mateix monestir, a banda de contextualitzar-lo en el seu lloc original. La tercera planta de l'església de Sant Pere va acollir durant anys el Museu Etnogràfic de la població.
El trasllat des de l’actual ubicació del raval de l’Hospital suposarà també la renovació de la museografia. Ara mateix, l’Scriptorium és una exposició interactiva i didàctica permanent, que permet conèixer el passat cultural de la vila, i la influència del monestir des del segle X i fins al XII en la producció de manuscrits. Ripoll va esdevenir en aquella època com un dels focus de còpia més importants a tot Europa.
La tasca de l’Scriptorium ha transcendit la difusió de la cultura medieval i la lletra manuscrita. No només ha promogut cursos de cal·ligrafia i paleografia, sinó que també ha incentivat que diferents façanes d’edificis ripollesos del barri vell incorporin motius relacionats amb l’ofici dels monjos del monestir en segles pretèrits.
Carmina Riuipullensia, l’obra més preuada
L’obra més coneguda de l’Scriptorium ripollès medieval és la Carmina Riuipullensia, també anomenada Cançoner de Ripoll, descoberta per Lluis Nicolau d’Olwer en tant que textos adjunts al manuscrit 74 del fons del monestir. Van atribuir-se a un “anònim enamorat” i data del darrer terç del segle XII.
Es considera com el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni català, amb vint composicions eròtiques de mètrica variable, agermanades amb els Carmina Burana. L’editorial Adesiara va reeditar-los en traducció del seu responsable Jordi Raventós, el 2010.
Eficiència energètica de l’enllumenat públic
A banda del trasllat de l’Scriptorium, l’Ajuntament també va aprovar demanar la millora de l’eficiència energètica i la reducció d’emissions de CO2 a l’edificació i a infraestructures i serveis públics, en l’altra sol·licitud per aquestes línies del Feder. Això suposarà renovar en il·luminació tipus led per a la il·luminació pública.
El plenari municipal de dimarts passat va aprovar tirar-la endavant, en règim de cofinançament, sempre que la Diputació de Girona ho consideri oportú. Es pretén dotar-lo de nous elements que afavoreixin un millor encaix amb el museu, el monestir i el centre d’interpretació del mateix monestir, a banda de contextualitzar-lo en el seu lloc original. La tercera planta de l'església de Sant Pere va acollir durant anys el Museu Etnogràfic de la població.
El trasllat des de l’actual ubicació del raval de l’Hospital suposarà també la renovació de la museografia. Ara mateix, l’Scriptorium és una exposició interactiva i didàctica permanent, que permet conèixer el passat cultural de la vila, i la influència del monestir des del segle X i fins al XII en la producció de manuscrits. Ripoll va esdevenir en aquella època com un dels focus de còpia més importants a tot Europa.
La tasca de l’Scriptorium ha transcendit la difusió de la cultura medieval i la lletra manuscrita. No només ha promogut cursos de cal·ligrafia i paleografia, sinó que també ha incentivat que diferents façanes d’edificis ripollesos del barri vell incorporin motius relacionats amb l’ofici dels monjos del monestir en segles pretèrits.
Carmina Riuipullensia, l’obra més preuada
L’obra més coneguda de l’Scriptorium ripollès medieval és la Carmina Riuipullensia, també anomenada Cançoner de Ripoll, descoberta per Lluis Nicolau d’Olwer en tant que textos adjunts al manuscrit 74 del fons del monestir. Van atribuir-se a un “anònim enamorat” i data del darrer terç del segle XII.
Es considera com el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni català, amb vint composicions eròtiques de mètrica variable, agermanades amb els Carmina Burana. L’editorial Adesiara va reeditar-los en traducció del seu responsable Jordi Raventós, el 2010.
Eficiència energètica de l’enllumenat públic
A banda del trasllat de l’Scriptorium, l’Ajuntament també va aprovar demanar la millora de l’eficiència energètica i la reducció d’emissions de CO2 a l’edificació i a infraestructures i serveis públics, en l’altra sol·licitud per aquestes línies del Feder. Això suposarà renovar en il·luminació tipus led per a la il·luminació pública.
Instal·lacions actuals de l'Scriptorum. Foto: Generalitat de Catalunya