10
de març
del
2016
Actualitzat
el
15
de març
a les
11:02h
L’Obra Social la Caixa i la Diputació de Girona han finalitzat els treballs de millora dels hàbitats al terme municipal de Setcases i senyalització de l’ús públic als Espais d’Interès Natural del Ripollès per a la protecció de l’avifauna (gall fer, perdiu xerra i perdiu blanca). Aquests tres ocells protegits es troben en un estat de conservació vulnerable a Catalunya.
El projecte s’ha estructurat, en coordinació amb els serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, en quatre línies d’actuació: millora de l’hàbitat de zel i cria del gall fer, millora de l’hàbitat de la perdiu xerra, senyalització de tanques ramaderes per evitar accidents per col·lisió de l’avifauna, i senyalització informativa de les principals zones d’escalada i dels sectors de perdiu blanca amb més freqüentació de persones.
Les actuacions han tingut lloc dins dels espais de la Xarxa Natura 2000 del Ripollès i, especialment, dins del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, al Ripollès. Sis persones de la Fundació MAP han dut a terme els treballs forestals per a la millora dels hàbitats del gall fer i de la perdiu xerra (obertura d’espais oberts).
La pertorbació del turisme i l'esport
El gall fer, la perdiu xerra i la perdiu blanca són ocells protegits per la directiva d’aus (Directiva 79/409/CEE), i es troben en un estat de conservació vulnerable a Catalunya. Les serralades del Ripollès, on nidifiquen, probablement són un dels millors representants dels paisatges d’alta muntanya de les comarques gironines.
L’increment dels usos turístics vinculats a aquests espais naturals, amb activitats com ara l’escalada, el senderisme, curses de muntanya, esquí de muntanya, la recol·lecció de bolets, etc., fan que aquestes zones presentin un considerable grau de pertorbació que afecta especialment aquesta avifauna més sensible, sobretot en coincidència amb l’època de cria. Les poblacions del Ripollès són les més orientals de Catalunya, fet que les fa més sensibles, especialment a amenaces com les derivades del canvi climàtic.
A aquests impactes per a les espècies d’avifauna protegides, s’hi ha d’afegir la despoblació de les zones de muntanya i la disminució de l’activitat ramadera, fets que contribueixen a la proliferació de zones boscoses (els boscos de pi negre s’estan densificant) i a la pèrdua d’espais oberts necessaris perquè es reprodueixin.
El projecte i el seu valor afegit
Per aquests motius, el projecte s’ha estructurat en quatre línies d’actuació. D’una banda, s’han realitzat treballs de millora dels hàbitats potencials per al gall fer en unes 14,7 hectàrees. Els treballs s’han centrat en la tala de pi negre i la desbrossada del sotabosc en 31 parcel·les de 15 metres de diàmetre per obtenir espais oberts, ja que afavoreixen el desenvolupament del nabiu (Vaccinium myrtillus) per a la cria del gall fer, i s’ha deixat fusta morta en peu a la mateixa parcel·la perquè actuï com a refugi i punt de concentració d’invertebrats. També s’han dut a terme treballs forestals per millorar l’hàbitat de la perdiu xerra en unes 8,34 hectàrees. Aquests treballs han consistit a crear una alternança entre clarianes i zones tancades, i s’ha deixat una cobertura de matoll entre el 40 i el 60%.
Els treballs s'han portat a terme a dins dels espais naturals del Ripollès Foto: Diputació de Girona
D’altra banda, atès que en diverses forests públiques de la comarca hi ha aprofitament ramader que coincideix amb l’espai en què el gall fer és present, s’ha col·locat senyalització dissuasòria en un tram d’uns 2.446 metres per evitar la col·lisió de l’avifauna amb els filats ramaders.
Finalment, i a fi de compatibilitzar la protecció d’aquestes aus amb l’ús públic dels espais naturals (escalada, senderisme, esquí de muntanya, etc.), s’han instal·lat rètols amb recomanacions als visitants per a la protecció de la perdiu blanca en nou punts estratègics. També s’han instal·lat 12rètols per regular l’escalda.
Els treballs han tingut un cost de pràcticament 40.000 euros, i els ha dut a terme una brigada de sis persones de la Fundació MAP. S’emmarquen dins del conveni de col·laboració establert entre la Diputació de Girona i l’Obra Social la Caixa per conservar i millorar els espais naturals de la demarcació de Girona, alhora que es fomenta la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social, i s’han executat en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS).
Seguiment faunístic
Per contrastar l’eficàcia d’aquests treballs, des dels Serveis Territorials de Girona del DARP i del DTS s’està duent a terme el seguiment de les poblacions d’aquestes aus (i d’altres espècies de fauna) mitjançant parany fotogràfic (càmeres fotogràfiques amb detectors de presència) i seguiment de rastres (excrements, nius, plomes, petjades, etc.).