12
de gener
del
2016
Actualitzat
a les
11:20h
Ripoll ha recuperat un edifici emblemàtic del poble, després de més de dos anys d'obres. El setembre de 2013 va iniciar-se la rehabilitació de la casa Buixó de Ripoll, una casa modernista protegida pel POUM del municipi. Un cop acabada la intervenció la casa ja ha començat a ser habitada, alhora que passa a engreixar el patrimoni de l'arquitectura local.
La reforma ha preservat el caràcter de les façanes sud i oest, les més valuoses arquitectònicament. En elles hi destaquen les motllures decoratives, i la barana que amb tribuna inclosa ha estat restaurada. Alhora s'ha formalitzat la façana nord, que havia estat construïda originalment com a paret mitgera, tot i que mai s'hi va adossar cap altre edifici. Ara té caràcter unitari com a casa aïllada. La teulada és ara de quatre aigües substituint la de dues aigües original, que contribueix també a donar-li aquest sentit unitari. La paret est també ha estat reformada, i al lloc on hi havia els antics estables hi han edificat tres aparcaments.
Quan es va construir la casa era pensada com a planta baixa, que fins i tot havia acollit un petit comerç, i un pis pel propietari. Per sobre hi havia un segon pis i unes golfes amb terrassa de quaranta metres quadrats. Ara s'hi ha fet un pis a cadascuna de les plantes, amb ascensor i l'escala situada en una nova ubicació. La porta d'entrada de la casa, que estava a la paret oest, a la carretera de Ribes, l'han desplaçada a la paret nord. També hi ha entrada pel mur de la paret sud.
Tot i que es denomina com a casa Buixó perquè l'empresari Josep Buixó en va ser el promotor, aquest només hi va viure fins al 1909. De fet la casa s'havia construït el 1902, obra d'Antoni Coll i Fort. El 1911 ja s'hi va instal·lar la família del metge Jaume Agustí. Per això és popularment coneguda com la casa del Metge Agustí, nom que figura ara en un dels murs de la casa. Eduard Escolà ha estat l'arquitecte responsable de l'obra. Ell és marit de la néta gran de Jaume Agustí, i defineix el conjunt de l'obra com "un bon treball constructiu i formal". Tot i ser un edifici modernista protegit, fins ara no formava part de la ruta cultural que promou l'Ajuntament de Ripoll, per l'estat de degradació que havia patit en les darreres dècades.