05
de novembre
del
2015
Actualitzat
el
07
de novembre
a les
12:26h
Segur que tots nosaltres, en algun moment o altre, per una relliscada, perquè hem perdut l’equilibri o ens hem entrebancat; hem caigut. Podem tenir la impressió que és un fet tant comú que no li donem la importància que tenen en realitat.
Tot i semblar-nos un fet anecdòtic, les caigudes suposen dues terceres parts dels accidents en les persones majors de 60 anys; quasi el 90% de les fractures de fèmur són causa de caigudes; i val a dir que segons les estadístiques les dones cauen el doble que els homes.
Per tant, les caigudes, en el món sanitari es consideren, una síndrome geriàtrica; és a dir, una conseqüència de molts factors que pateixen la gent gran, com poden ser la pèrdua d’agudesa visual, el tenir la famosa “vista cansada”; la pèrdua d’audició, el vertigen, la pèrdua de la sensibilitat de les cames, el fet que els reflexes siguin més lents, així com l’atrossi de genoll o maluc; són alguns dels molts factors que ens juguen males passades i augmenten les probabilitats de tenir una caiguda.
Per tant, què podem fer per evitar les caigudes?
Es poden fer actuacions des de dos punts de vista; modificant el nostre entorn i d’altra banda, modificant hàbits i estils de vida.
Començant per casa nostra, els que tinguem persones al nostre càrrega amb risc de caigudes; ens hem de fixar en que el terra de casa sigui regular, sense impediments ni desnivells; la il·luminació ha de prendre importància, pel que ens em de desplaçar amb la màxima claror que podem, per impedir ombres i manca de visibilitat en aquelles persones que ja de manera natural tenen mancança visual; les escales no ha de ser de materials que rellisquin, i haurien d’estar ben delimitades; els banys haurien de tenir suports a on aguantar-se en tot moment, ja que en aquí és on succeeixen gran part de les caigudes; el moment de sortir de la dutxa és el punt clau...
Sortint de casa; caminant pel carrer; les voreres han d’estar en bon estat, el fet que els hi faltin rajoles és un gran inconvenient per posar el peu a dins i perdre l’equilibri. Els semàfors han d’estar ben indicats i sobretot no afanyar-se si està en àmbar, ja que al haver-se d’afanyar és quan tenir més possibilitats de caure i fer-nos mal. Quan anem al parc, tindrem en compte que els bancs no siguin molt baixos, perquè en el moment d’aixecar-nos podem perdre el centre de gravetat; així com tenir cura també amb els bassals després d’haver plogut.
Si agafem transport públic, sobretot hem d’estar asseguts; i en el moment de pujar i baixar del vehicle, s’ha d’anar molt en compte; ja que moltes vegades per la por que les portes del tren o el bus es tanquin ràpidament, fa que correm més del compte i ja la tenim!
El segon tipus de causes que s’han esmentat abans, són les que succeeixen sobre un mateix; com poden ser patir un infart, un ictus, tenir malalties com Parkinson, vertigen, tenir la pressió baixa, el dolor crònic o les malalties dels peus, etc. La popular osteoporosi, no juga un paper en les caigudes pròpiament dit, però increment moltíssim la probabilitat de tenir una fractura òssia en una caiguda.
I després de la caiguda, què passa?
Entre un 15 i un 30% de les persones que han caigut, manifesten que els hi ha canviat la vida a pitjor; el dolor crònic és el fet que pren més importància; seguidament de l’ansietat a tornar a caure; això fa que s’estableixi una sobreprotecció familiar; que les persones que abans duien una vida activa, es tornin sedentaris i no surtin de casa; perden l’autoestima, i en definitiva perden llibertat de moviment.
Doncs, què s’ha de fer?
Si tens algú proper que creus que té alt risc de caigudes; el seu metge li haurà de fer una valoració geriàtrica, amb una exploració física general, fent èmfasi en tots els òrgans dels sentits, l’equilibri i la marxa, a més a més d’exploracions complementàries per tal d’establir un diagnòstic el més afinat possible per poder posar fil a l’agulla en l’àmbit de la prevenció. I haurem de revisar com ja s’ha esmentat abans quines són les tasques domèstiques que pot fer, examinar els terres, els banys, la il·luminació, les escales; així com determinar quin tipus de calçat porta en el moment de les caigudes, quina és l’activitat física que realitza , etc. Per poder lluitar-hi i evitar així la conseqüència.
I si parlem de diners?
El fet de caure, té uns alts costos tant personals com sanitaris; posem pel cas que una caiguda determina que una persona ha d’estar ingressada, necessita cuidadors, necessita equip d’infermeria, mèdic, material quirúrgic, que s’eleva a altes xifres; també no cal dir, amb elevats costos personals.
Doncs posem-hi remei, però com?
Sobretot és molt important posar remei abans que s’hagi fet el mal, és a dir, tenir cura de tots els factors que em dit abans i solucionar-los abans; a part de tenir una rutina d’exercicis diaris per no perdre agilitat, tenir uns hàbits saludables, fer les revisions mèdiques i oftalmològiques pertinents, utilitzar un calçat ferm que no estigui part del peu descobert; instal·larem interruptors de llum prop de les portes per tal que no s’hagin de fer trams a les fosques, utilitzarem cadires amb braços llargs i espatlleres altes, tenir els estris de cuina més utilitzat a nivell de la cintura per no haver-nos d’enfilar, posar estores antilliscants a la vora de banys i aixetes, reforçar les baranes de les escales, etc. Així evitarem la temuda relliscada i caiguda!
* Diplomada d’Infermeria
Tot i semblar-nos un fet anecdòtic, les caigudes suposen dues terceres parts dels accidents en les persones majors de 60 anys; quasi el 90% de les fractures de fèmur són causa de caigudes; i val a dir que segons les estadístiques les dones cauen el doble que els homes.
Per tant, les caigudes, en el món sanitari es consideren, una síndrome geriàtrica; és a dir, una conseqüència de molts factors que pateixen la gent gran, com poden ser la pèrdua d’agudesa visual, el tenir la famosa “vista cansada”; la pèrdua d’audició, el vertigen, la pèrdua de la sensibilitat de les cames, el fet que els reflexes siguin més lents, així com l’atrossi de genoll o maluc; són alguns dels molts factors que ens juguen males passades i augmenten les probabilitats de tenir una caiguda.
Per tant, què podem fer per evitar les caigudes?
Es poden fer actuacions des de dos punts de vista; modificant el nostre entorn i d’altra banda, modificant hàbits i estils de vida.
Començant per casa nostra, els que tinguem persones al nostre càrrega amb risc de caigudes; ens hem de fixar en que el terra de casa sigui regular, sense impediments ni desnivells; la il·luminació ha de prendre importància, pel que ens em de desplaçar amb la màxima claror que podem, per impedir ombres i manca de visibilitat en aquelles persones que ja de manera natural tenen mancança visual; les escales no ha de ser de materials que rellisquin, i haurien d’estar ben delimitades; els banys haurien de tenir suports a on aguantar-se en tot moment, ja que en aquí és on succeeixen gran part de les caigudes; el moment de sortir de la dutxa és el punt clau...
Sortint de casa; caminant pel carrer; les voreres han d’estar en bon estat, el fet que els hi faltin rajoles és un gran inconvenient per posar el peu a dins i perdre l’equilibri. Els semàfors han d’estar ben indicats i sobretot no afanyar-se si està en àmbar, ja que al haver-se d’afanyar és quan tenir més possibilitats de caure i fer-nos mal. Quan anem al parc, tindrem en compte que els bancs no siguin molt baixos, perquè en el moment d’aixecar-nos podem perdre el centre de gravetat; així com tenir cura també amb els bassals després d’haver plogut.
Si agafem transport públic, sobretot hem d’estar asseguts; i en el moment de pujar i baixar del vehicle, s’ha d’anar molt en compte; ja que moltes vegades per la por que les portes del tren o el bus es tanquin ràpidament, fa que correm més del compte i ja la tenim!
El segon tipus de causes que s’han esmentat abans, són les que succeeixen sobre un mateix; com poden ser patir un infart, un ictus, tenir malalties com Parkinson, vertigen, tenir la pressió baixa, el dolor crònic o les malalties dels peus, etc. La popular osteoporosi, no juga un paper en les caigudes pròpiament dit, però increment moltíssim la probabilitat de tenir una fractura òssia en una caiguda.
I després de la caiguda, què passa?
Entre un 15 i un 30% de les persones que han caigut, manifesten que els hi ha canviat la vida a pitjor; el dolor crònic és el fet que pren més importància; seguidament de l’ansietat a tornar a caure; això fa que s’estableixi una sobreprotecció familiar; que les persones que abans duien una vida activa, es tornin sedentaris i no surtin de casa; perden l’autoestima, i en definitiva perden llibertat de moviment.
Doncs, què s’ha de fer?
Si tens algú proper que creus que té alt risc de caigudes; el seu metge li haurà de fer una valoració geriàtrica, amb una exploració física general, fent èmfasi en tots els òrgans dels sentits, l’equilibri i la marxa, a més a més d’exploracions complementàries per tal d’establir un diagnòstic el més afinat possible per poder posar fil a l’agulla en l’àmbit de la prevenció. I haurem de revisar com ja s’ha esmentat abans quines són les tasques domèstiques que pot fer, examinar els terres, els banys, la il·luminació, les escales; així com determinar quin tipus de calçat porta en el moment de les caigudes, quina és l’activitat física que realitza , etc. Per poder lluitar-hi i evitar així la conseqüència.
I si parlem de diners?
El fet de caure, té uns alts costos tant personals com sanitaris; posem pel cas que una caiguda determina que una persona ha d’estar ingressada, necessita cuidadors, necessita equip d’infermeria, mèdic, material quirúrgic, que s’eleva a altes xifres; també no cal dir, amb elevats costos personals.
Doncs posem-hi remei, però com?
Sobretot és molt important posar remei abans que s’hagi fet el mal, és a dir, tenir cura de tots els factors que em dit abans i solucionar-los abans; a part de tenir una rutina d’exercicis diaris per no perdre agilitat, tenir uns hàbits saludables, fer les revisions mèdiques i oftalmològiques pertinents, utilitzar un calçat ferm que no estigui part del peu descobert; instal·larem interruptors de llum prop de les portes per tal que no s’hagin de fer trams a les fosques, utilitzarem cadires amb braços llargs i espatlleres altes, tenir els estris de cuina més utilitzat a nivell de la cintura per no haver-nos d’enfilar, posar estores antilliscants a la vora de banys i aixetes, reforçar les baranes de les escales, etc. Així evitarem la temuda relliscada i caiguda!
* Diplomada d’Infermeria