Irene Rigau reitera que no va donar ordres als directors d'institut pel 9-N

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha comparegut aquest matí davant el TSJC per respondre de la imputació per la seva actuació el 9-N. Rigau, molt digna, ha explicat que abans de tot, ha fet una declaració per deixar clar que acudia amb total tranquil·litat de consciencia i des del convenciment que no havia comès cap delicte. Ha dit que “he contestat les preguntes que m’ha formulat el senyor jutge, però no a l’acusació particular ni al fiscal. No he contestat el fiscal pel canvi de criteri efectuat per la fiscalia el 17 de novembre passat, quan havien dit anteriorment els fiscals que no hi havia matèria de delicte”. Artur Mas, que declararà dijous vinent, tampoc respondrà les preguntes de la Fiscalia.

Rigau ha negat totes les acusacions contra el seu departament en relació al 9-N, ha dit que en cap moment ni ella ni cap alt càrrec de la conselleria van donar cap instrucció als directors d’escola i que tan sols van informar-los de la possibilitat que s’obrissin centres escolars perquè la ciutadania pogués anar a votar. Ha assenyalat el paper central que van tenir els voluntaris en l’organització de la consulta. Rigau no ha volgut fer cap tipus de valoració política sobre la imputació, ni tampoc ha entrat en el contingut de la declaració d’avui. Segons ha pogut saber NacióDigital, la defensa de la consellera demanarà la setmana vinent l'arxiu de la causa.

Rigau explica al jutge les diferències entre consulta i procés participatiu

En el transcurs de la seva declaració davant del jutge Rigau ha insistit en què el Govern de la Generalitat no va cometre cap il·legalitat. La consellera d'Ensenyament ha explicat les diferències entre consulta i procés participatiu. Ha dit que des del moment en què el Tribunal Constitucional, el 29 de setembre de 2014, va suspendre per unanimitat la consulta sobiranista, “el Govern va parar màquines”. Després, el 14 d’octubre, el president Mas va presentar una altra opció, un procés participatiu, sense obrir els col·legis electorals i a través de voluntaris.

Per donar força al seu argument, Rigau ha recordat les burles de tot tipus que es van fer des de mitjans polítics i mediàtics de Madrid contra el procés participatiu. Com dient que, si era tan ridiculitzable, per què es va presentar una querella?

Rigau ha explicat també que la conselleria mai va donar instruccions als directors d’escola. I s’ha referit al cas del centre escolar de l’Hospitalet, en què la directora no va autoritzar a obrir les dependències, i no es va obrir.

La consellera s’ha negat a respondre les preguntes del fiscal, i aquest ja no ha badat boca. Hi era present el fiscal en cap del TSJC, José María Romero de Tejada. Precisament el canvi d’actitud del fiscal en cap, que va passar en pocs dies de dir que no trobava matèria de delicte a dir el contrari, és el que  ha decidit als tres imputats a no respondre les preguntes de fiscalia. Tampoc respondran les de l’acusació particular.

600 persones es concentren en suport a Irene Rigau

A l'exterior del Palau de Justícia s'hi han concentrat unes 600 persones que han donat suport a la consellera. Rigau ha arribat a la seu del TSJC acompanya de la pràctica totalitat del Govern –excepte el president Artur Mas, també imputat- així com els diputats electes de Junts pel Sí i el cap de llista de la CUP, Antonio Baños. Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, així com els presidents de l'ANC i Òmnium, entre altres, han participat a la concentració al passeig Lluís Companys.