01
d'octubre
del
2015
Actualitzat
a les
18:29h
L’asma és una malaltia crònica inflamatòria bronquial que cursa amb una híper resposta de les vies aèries i provoca episodis recurrents de sibilacions, dispnea, sensació d’opressió al pit i tos, especialment durant la nit o a primera hora del matí. Aquests episodis s’associen habitualment amb una obstrucció generalitzada però variable dels bronquis que sovint reverteix espontàniament o amb medicació.
Es desconeix la causa exacta de l’asma. Es considera que és una malaltia multifactorial en la qual un nen predisposat genèticament, amb una resposta immune alterada, entraria en contacte amb elements ambientals (infeccions, al·lèrgens, contaminants aeris). Això provocaria una inflamació de les vies aèries que desencadenaria una híper reactivitat bronquial amb sibilacions.
DIAGNÒSTIC
A. Manifestacions clíniques
Cal sospitar asma en qualsevol nen amb episodis recurrents de sibilacions, dispnea, tos i opressió toràcica. També es pot manifestar en forma de pneumònies recidivant, tos persistent de predomini nocturn o tos amb l’exercici. La història familiar d’atòpia i les variacions estacionals dels símptomes contribueixen al diagnòstic.
El diagnòstic d’asma s’ha de fonamentar en les manifestacions clíniques, l’acurada consideració dels diagnòstics alternatius (bronquiolitis, aspiració de cos estrany...) i la bona resposta al tractament antiasmàtic
B. Estudi de la funció pulmonar
L’estudi de la funció pulmonar serveix per corroborar el diagnòstic en el nen col·laborador.
Per al diagnòstic funcional d’asma, l’espirometria basal forçada i la prova de broncodilatació són les proves d’elecció.
C. Proves d’al·lèrgia
A partir dels 3 anys d’edat es recomana fer l’estudi al·lergològic, tot i que es pot fer abans en nens amb història familiar o personal d’atòpia.
TRACTAMENT DE MANTENIMENT D'AL·LÈRGIA
A Mesures no farmacològiques
Les mesures no farmacològiques van destinades a evitar l’exposició a factors desencadenants.
El tabaquisme matern és un factor de risc de sibilacions en els primers anys de vida. Cal recomanar evitar l’hàbit tabàquic. L’exposició al fum del tabac empitjora l’evolució del nen asmàtic.
Prevenció d’aguditzacions, evitant l’exposició a factors desencadenants o irritants mediambientals una vegada ja instaurada la malaltia.
Àcars de la pols domèstica:
- Utilitzar fundes de matalassos i coixins impermeables als àcars, que constitueixin una barrera completa.
- Retirar catifes, joguines de peluix i altres objectes que poden acumular pols al dormitori del nen.
- Rentar la roba del llit a temperatura elevada
Epitelis d’animals:
- Es recomana prescindir d’animals de companyia
Fongs:
- Es recomana mirar de reduir la humitat (< 50%) i desaconsellar l’ús d’humidificadors
Al·lèrgens d’exterior (pol·lens):
- Viatjar amb les finestres del cotxe tancades, utilitzant filtres contra els pol·lens.
- Tancar portes i finestres, sobretot a la tarda.
- Evitar fer excursions o activitats a l’aire lliure en els dies de màxima pol·linització.
- Airejar la casa només 15 minuts al dia.
Contaminació ambiental:
-En situacions d’alts nivells de contaminació ambiental es recomana evitar l’exercici físic innecessari a l’aire lliure
Irritants ambientals:
-Evitar l’exposició a aerosols, pintures, productes de neteja i fum.
Aliments:
-Evitar els aliments no està recomanat llevat que el test de provocació sigui positiu.
Vacunacions:
-Es recomana la vacunació antigripal anual en l’asma.
B. Tractament farmacològic
Per al tractament de manteniment de l’asma s’ha d’utilitzar la mínima medicació possible per tal de reduir el risc d’efectes adversos.
El tractament s’ha d’instaurar de manera precoç i sota supervisió mèdica
Els corticoides inhalats són els fàrmacs més eficaços en el tractament de manteniment de l’asma. Caldrà buscar la dosi més baixa possible per mantenir el control del pacient i no sobrepassar les dosis pediàtriques autoritzades.
La via inhalatòria es la via d’elecció per el tractament de l’asma per diverses raons:
Es necessita menys quantitat de fàrmac.
Es diposita el principi actiu allà on té que realitzar l’acció.
S’evita casi totalment el pas per via sistèmica amb la conseqüent disminució d’efectes secundaris.
S’aconsegueix un efecte més potent i més ràpid de la medicació en qüestió.
Recordem que els inhaladors es tenen que utilitzar amb càmera espaiadora i mascareta, en nens petits. El pas a inhalador es recomana quan la col·laboració del nen o permeti.
Per a la correcta utilització de la càmera espaiadora:
El nen ha d’estar incorporat o semi-sentat per a permetre els moviments respiratoris.
Agitar l’inhalador i col·locar-lo en l’orifici corresponent de la càmera en posició vertical.
Exhalar l’aire normalment.
Introduir la boca de la càmera entre les dentes i tancar els llavis al voltant.
Pressionar l’inhalador una única vegada i immediatament iniciar una inspiració profunda. En cas de dificultat per a realitzar una sola maniobra d’inspiració es poden realitzar cinc o sis respiracions a través de la càmera.
Retenir la respiració entre 5 i 10 segons.
Esperar un minut abans de repetir una nova inhalació.
Educació Sanitària del nen asmàtic
L’educació sanitària del nen i l’adolescent amb asma i la seva família és un component essencial de la intervenció terapèutica i està destinada a facilitar canvis de conducta i d’estil de vida.
L’educació té com objectiu principal que els pares i el nen prenguin decisions autònomes per a la millora de l’asma.
■ Conèixer que l’asma és una malaltia crònica que necessita tractament a llarg termini.
■ Conèixer la diferència entre inflamació i broncoconstricció i els diferents fàrmacs.
■ Reconèixer els símptomes de la malaltia.
■ Saber fer servir bé els inhaladors.
■ Identificar els desencadenants i saber evitar-los.
■ Reconèixer els signes i símptomes d’empitjorament.
■ Saber actuar davant un empitjorament dels símptomes per prevenir una crisi.
Consells per a la realització d’esport en nens i nenes amb asma
■ Han de fer l’esport que més els agradi. Poden fer qualsevol esport excepte buceig amb
aire comprimit. És preferible practicar esport en ambients càlids i humits.
■ Han de prendre el fàrmac preventiu prescrit, normalment un broncodilatador, quinze
minuts abans de començar l’exercici.
■ Han de fer escalfament previ amb exercicis de curta durada i fases de repòs. Intentar respirar pel nas.
■ No s’han d’aturar mai de cop ni entrar just acabat en un lloc més calent.
■ Si fa un fred intens s’ha de tapar boca i nas amb un buff o mocador.
■ No s’ha de fer l’esport si aquell dia es pateix una crisi d’asma o si l’asma no està ben
controlat.
Com tractar una crisi d’asma al domicili
■ Estar tranquils i relaxats.
■ Posar el nen assegut, ja que es la posició més còmoda.
■ Observar bé els símptomes.
■ Començar la medicació al domicili.
■ És molt important fer-ho com més aviat millor.
■ Mai s’ha d’esperar a veure si els símptomes desapareixen.
■ No cal fer servir la dosi màxima de medicació. Suspendre si hi ha millora.
■ Observar al nen durant una hora i valorar la resposta.
* Diplomat d’infermeria
Es desconeix la causa exacta de l’asma. Es considera que és una malaltia multifactorial en la qual un nen predisposat genèticament, amb una resposta immune alterada, entraria en contacte amb elements ambientals (infeccions, al·lèrgens, contaminants aeris). Això provocaria una inflamació de les vies aèries que desencadenaria una híper reactivitat bronquial amb sibilacions.
DIAGNÒSTIC
A. Manifestacions clíniques
Cal sospitar asma en qualsevol nen amb episodis recurrents de sibilacions, dispnea, tos i opressió toràcica. També es pot manifestar en forma de pneumònies recidivant, tos persistent de predomini nocturn o tos amb l’exercici. La història familiar d’atòpia i les variacions estacionals dels símptomes contribueixen al diagnòstic.
El diagnòstic d’asma s’ha de fonamentar en les manifestacions clíniques, l’acurada consideració dels diagnòstics alternatius (bronquiolitis, aspiració de cos estrany...) i la bona resposta al tractament antiasmàtic
B. Estudi de la funció pulmonar
L’estudi de la funció pulmonar serveix per corroborar el diagnòstic en el nen col·laborador.
Per al diagnòstic funcional d’asma, l’espirometria basal forçada i la prova de broncodilatació són les proves d’elecció.
C. Proves d’al·lèrgia
A partir dels 3 anys d’edat es recomana fer l’estudi al·lergològic, tot i que es pot fer abans en nens amb història familiar o personal d’atòpia.
TRACTAMENT DE MANTENIMENT D'AL·LÈRGIA
A Mesures no farmacològiques
Les mesures no farmacològiques van destinades a evitar l’exposició a factors desencadenants.
El tabaquisme matern és un factor de risc de sibilacions en els primers anys de vida. Cal recomanar evitar l’hàbit tabàquic. L’exposició al fum del tabac empitjora l’evolució del nen asmàtic.
Prevenció d’aguditzacions, evitant l’exposició a factors desencadenants o irritants mediambientals una vegada ja instaurada la malaltia.
Àcars de la pols domèstica:
- Utilitzar fundes de matalassos i coixins impermeables als àcars, que constitueixin una barrera completa.
- Retirar catifes, joguines de peluix i altres objectes que poden acumular pols al dormitori del nen.
- Rentar la roba del llit a temperatura elevada
Epitelis d’animals:
- Es recomana prescindir d’animals de companyia
Fongs:
- Es recomana mirar de reduir la humitat (< 50%) i desaconsellar l’ús d’humidificadors
Al·lèrgens d’exterior (pol·lens):
- Viatjar amb les finestres del cotxe tancades, utilitzant filtres contra els pol·lens.
- Tancar portes i finestres, sobretot a la tarda.
- Evitar fer excursions o activitats a l’aire lliure en els dies de màxima pol·linització.
- Airejar la casa només 15 minuts al dia.
Contaminació ambiental:
-En situacions d’alts nivells de contaminació ambiental es recomana evitar l’exercici físic innecessari a l’aire lliure
Irritants ambientals:
-Evitar l’exposició a aerosols, pintures, productes de neteja i fum.
Aliments:
-Evitar els aliments no està recomanat llevat que el test de provocació sigui positiu.
Vacunacions:
-Es recomana la vacunació antigripal anual en l’asma.
B. Tractament farmacològic
Per al tractament de manteniment de l’asma s’ha d’utilitzar la mínima medicació possible per tal de reduir el risc d’efectes adversos.
El tractament s’ha d’instaurar de manera precoç i sota supervisió mèdica
Els corticoides inhalats són els fàrmacs més eficaços en el tractament de manteniment de l’asma. Caldrà buscar la dosi més baixa possible per mantenir el control del pacient i no sobrepassar les dosis pediàtriques autoritzades.
La via inhalatòria es la via d’elecció per el tractament de l’asma per diverses raons:
Es necessita menys quantitat de fàrmac.
Es diposita el principi actiu allà on té que realitzar l’acció.
S’evita casi totalment el pas per via sistèmica amb la conseqüent disminució d’efectes secundaris.
S’aconsegueix un efecte més potent i més ràpid de la medicació en qüestió.
Recordem que els inhaladors es tenen que utilitzar amb càmera espaiadora i mascareta, en nens petits. El pas a inhalador es recomana quan la col·laboració del nen o permeti.
Per a la correcta utilització de la càmera espaiadora:
El nen ha d’estar incorporat o semi-sentat per a permetre els moviments respiratoris.
Agitar l’inhalador i col·locar-lo en l’orifici corresponent de la càmera en posició vertical.
Exhalar l’aire normalment.
Introduir la boca de la càmera entre les dentes i tancar els llavis al voltant.
Pressionar l’inhalador una única vegada i immediatament iniciar una inspiració profunda. En cas de dificultat per a realitzar una sola maniobra d’inspiració es poden realitzar cinc o sis respiracions a través de la càmera.
Retenir la respiració entre 5 i 10 segons.
Esperar un minut abans de repetir una nova inhalació.
Educació Sanitària del nen asmàtic
L’educació sanitària del nen i l’adolescent amb asma i la seva família és un component essencial de la intervenció terapèutica i està destinada a facilitar canvis de conducta i d’estil de vida.
L’educació té com objectiu principal que els pares i el nen prenguin decisions autònomes per a la millora de l’asma.
■ Conèixer que l’asma és una malaltia crònica que necessita tractament a llarg termini.
■ Conèixer la diferència entre inflamació i broncoconstricció i els diferents fàrmacs.
■ Reconèixer els símptomes de la malaltia.
■ Saber fer servir bé els inhaladors.
■ Identificar els desencadenants i saber evitar-los.
■ Reconèixer els signes i símptomes d’empitjorament.
■ Saber actuar davant un empitjorament dels símptomes per prevenir una crisi.
Consells per a la realització d’esport en nens i nenes amb asma
■ Han de fer l’esport que més els agradi. Poden fer qualsevol esport excepte buceig amb
aire comprimit. És preferible practicar esport en ambients càlids i humits.
■ Han de prendre el fàrmac preventiu prescrit, normalment un broncodilatador, quinze
minuts abans de començar l’exercici.
■ Han de fer escalfament previ amb exercicis de curta durada i fases de repòs. Intentar respirar pel nas.
■ No s’han d’aturar mai de cop ni entrar just acabat en un lloc més calent.
■ Si fa un fred intens s’ha de tapar boca i nas amb un buff o mocador.
■ No s’ha de fer l’esport si aquell dia es pateix una crisi d’asma o si l’asma no està ben
controlat.
Com tractar una crisi d’asma al domicili
■ Estar tranquils i relaxats.
■ Posar el nen assegut, ja que es la posició més còmoda.
■ Observar bé els símptomes.
■ Començar la medicació al domicili.
■ És molt important fer-ho com més aviat millor.
■ Mai s’ha d’esperar a veure si els símptomes desapareixen.
■ No cal fer servir la dosi màxima de medicació. Suspendre si hi ha millora.
■ Observar al nen durant una hora i valorar la resposta.
* Diplomat d’infermeria