Els Bombers no realitzen ni una sola sortida en una revetlla molt tranquil·la

La Flama del Canigó es reparteix des de coll d'Ares fins arreu del país i de la comarca malgrat les pluges i les tempestes | Pilarín Bayés, protagonista a la cinquantena edició de la tradició | El temps millora poc abans d'encendre les fogueres de Sant Joan

Redacció
24 de juny del 2015
Actualitzat a les 18:16h
Foguera de Sant Joan de Camprodon
Foguera de Sant Joan de Camprodon | Valldecamprodontv.com

Foguera de Sant Joan de Camprodon. Foto: Sílvia Vilanova/Valldecamprodontv.com


La revetlla de Sant Joan acostuma a ser tranquil·la al Ripollès. Aquest 2015 les dades ho han corroborat del tot ja que els Bombers de la Generalitat no han hagut de fer ni una sola sortida. Tot plegat després d'una tarda molt inestable, amb xàfecs, tempestes i calamarsades, que van deixar fins a 20-30 litres però que van escampar poc abans de l'inici de les revetlles.

De fet, la pluja va ajudar a mitigar els habituals petits incendis causats pel llançaments de petards i coets. Al conjunt de Catalunya els Bombers han hagut de realitzar un miler de sortides, la més important per un foc que ha cremat 3 hectàrees a l'Alt Empordà. Al Ripollès, en canvi, la pluja de la tarda en alguns casos va dificultar fins i tot encendre les fogueres.

Encesa del peveter del Monestir de Ripoll amb la Flama del Canigó. Foto: Adrià Costa


Pilarín Bayés, a l'acte dels 50 anys de la Flama del Canigó a coll d'Ares Foto: Adrià Costa


Pilarín Bayés, protagonista a coll d'Ares

Les fogueres de Sant Joan es van encendre amb una Flama del Canigó que enguany arribava al mig segle de vida. La tradició la va començar el 1955 Francesc Pujades, veí de la vila nord-catalana d’Arles, portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer. Va tenir la iniciativa d’encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades. Des d'aleshores, el foc de la Flama resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà durant tot l’any. El dia 22 de juny s’agafa aquesta flama i es puja fins al cim. Allà s’encén la llenya portada de diferents parts dels Països Catalans una setmana abans.

La Flama del Canigó, en plena calamarsada a coll d'Ares. Foto: Adrià Costa


Els actes, que acostumaven a començar a partir de les quatre, enguany es van avançar amb la ninotaire Pilarín Bayés com a protagonista. Enguany, en previsió del mal temps, es instal·lar un gran tendal en l'antic punt fronterer que va resguardar els portadors dels quinqués d'una espectacular calamarsada que va deixar blanc el paisatge.

Des de coll d'Ares van començar les rutes arreu del Ripollès i a la resta de les comarques per portar la Flama del Canigó fins a 400 pobles i ciutats dels Països Catalans. Un dels actes centrals es va viure a la plaça de Sant Jaume de Barcelona des d'on es va distribuir cap als barris per encendre les fogueres.

Nemesi Solà, veterà impulsor de la Flama i antic escolta, era l’autor del missatge d'enguany, que recordava que en els temps en els quals “desitjos del poble foren reprimits a sang i foc, l'expressió popular donava als Focs de Sant Joan un sentit de resistència”.

Rebuda de la Flama del Canigó a coll d'Ares. Foto: Adrià Costa

 

Galeria de fotos de la Flama del Canigó a coll d'Ares (Adrià Costa)

Galeria de fotos de la rebuda de la Flama del Canigó a Ripoll (Adrià Costa)

Recull de galeries de fotos de la Flama del Canigó

Especial Sant Joan 2015 a Nació Digital


Arribada de la Flama del Canigó a Ripoll. Foto: Adrià Costa