21
de maig
del
2015
Actualitzat
el
22
de maig
a les
10:57h
Jordi Munell, alcalde i cap de llista de CiU de Ripoll. Foto: Adrià Costa
Jordi Munell (Ripoll, 1965) afronta les seves primeres eleccions com a alcalde i les terceres com a cap de llista de Convergència i Unió. Reitera que sense haver iniciat les obres de la Devesa del Pla s'hagués plantejat el fet de no optar a la reelecció i deixa oberta la porta a que sigui el seu darrer mandat al capdavant de l'Ajuntament de Ripoll. Defensa amb convenciment dos dels projectes que han marcat més la campanya: el polígon de les Llosses i el desenvolupament del sector de la Preparación Textil, que inclou la implantació del Mercadona. Finalment, justifica mantenir en llocs de sortida pràcticament tot l'equip de govern pel fet que els regidors “van veure limitada la seva actuació” a causa del context econòmic durant bona part del mandat. El programa electoral el podeu consultar en aquest enllaç.
- Fa quatre anys que és alcalde i tothom donava per fet que es tornaria a presentar. L'altre dia va sorprendre dient que s'ho hagués plantejat si no haguessin començat les obres de la Devesa del Pla...
- Sóc un alcalde de compromisos. No sóc dels que diuen “sí” i després no ho fan. Si en el programa de 2011 hi havia un punt central, a doble pàgina, dient que desenvoluparíem el Pla allò era una proposta, una promesa i una aposta que, si no s'hagués pogut complir, jo m'ho ho hagués replantejat seriosament. No hagués pogut anar amb la cara alta pel carrer...
- En aquesta ocasió es planteja un punt tant central?
- No. Ara volem acabar de completar aquesta ideologia que el programa de fa quatre anys ja representava: les persones i la feina. La meva preocupació excepcional és que si tothom té feina bona part de la problemàtica de serveis socials es veuria reduïda. La clau és ser una administració “friendly” amb l'activitat econòmica i se m'acusa, fins i tot, de ser un alcalde que sempre parla i visita empreses. En tot cas, és la mare dels ous.
A més, volem continuar en una dinàmica en què Ripoll sigui present i referència en molts àmbits: cultura, medi ambient, procés nacional, infraestructures... A part, evidentment, projectes concrets com els nous accessos del cementiri, acabar la tramitació de polígon de les Llosses, pensar a 20 anys vista la convivència de Ripoll amb els rius, entre altres.
- Creu en la limitació de mandats, de màxim vuit anys, en un càrrec?
- No em faria res. Porto molts anys a l'Ajuntament, entre regidor i alcalde, i trobaria bastant coherent limitar els mandats a les alcaldies i vuit-dotze anys a la resta de regidors. Això donaria oportunitats de renovació, que més gent pogués passar per les llistes...
- Podria ser per tant l'última legislatura de Jordi Munell com a alcalde?
- Ho podria ser, sí.
- Tots els pronòstics i flaires –no hi ha enquestes- indiquen que podrà repetir la victòria amb certa comoditat. Això el fa afrontar els comicis amb més tranquil·litat o els nervis són impossibles d'evitar?
- Els únics nervis que podem tenir és el convenciment que si no aconseguim la majoria absoluta –un mínim de nou regidors- el risc d'un tripartit o quatripartit és latent. Ho vam patir el 2003 i el 2007 i, per tant, és el meu temor. Treballem, per tant, per aconseguir nou o més regidors.
- No veu cap majoria alternativa?
- El 2003 i el 2007 ho vam intentar sent la majoria més votada amb diferència –i en la segona ocasió millorant resultats-. Vam obrir la mà aleshores i no va ser possible. Temo que podria tornar a passar ara. De la resta de grups veig que tots disparen contra Jordi Munell i cap amb massa ganes de pactar amb CiU.
En tot cas, el 2011 vaig obrir la mà a col·laborar però ningú va gosar entrar a governar. Si que vam aconseguir que es participés més que mai –jo mai ho havia pogut fer- en comissions de pressupostos, de cultura, del Consell Esportiu, per revisar ordenances, pel planejament... Estic satisfet i convençut que hem donat facilitats per participar. Alguns ho han fet molt i altres poquet.
Alguns han vingut sempre i altres han fallat bastant. Però això és la dinàmica de cada partit. A nosaltres a l'oposició durant vuit anys no ens convidaven ni quan venia un conseller mentre que en l'etapa anterior, quan era tinent d'alcalde, els temes de protocol sí que els complíem però no hi havia aquesta cultura de participació. En aquest àmbit em poso un 7 o un 8. Per això em sap greu veure quants alguns grups es posen a la boca paraules com participació i transparència quan no han vingut a cap ple, ni a cap presentació dels pressupostos ni a cap altra tipus de reunió. Per ser transparents ha d'haver-hi dues parts: la que ho ha d'ensenyar i la que ho ha de mirar. Ho trobo de mal gust.
- Es refereix a la CUP?- Prefereixo no dir noms.
- Vostè proclama que “Ripoll està de moda” mentre que Teresa Jordà, la seva principal rival per nombre de regidors i per haver estat alcaldessa durant vuit anys, parla que s'ha perdut orgull i capitalitat...
- És una visió absolutament contraposada a la nostra i, fins i tot, de la que es palesa al carrer. La gent em para i em diu cada dos per tres que Ripoll ha sortit per TV3, per posar un exemple. L'altre dia amb el “mapping” de la Portalada vibraven, la Capitalitat de la Cultura Catalana va fer passar per Ripoll més de 70.000 persones. Aquesta visió negativa la veig més com una intencionalitat política, de generar una frase, però a darrera està buida. Jo sincerament crec Ripoll està de moda. I, ara, la promoció de la Portalada ens està donant uns rèdits que crec que seran a llarg termini. Hi ha il·lusió i vibració perquè la gent percep que Ripoll surt arreu.
En definitiva, no comparteixo gens l'opinió de la senyora Jordà. Ha estat molt allunyada fent molta vida a Madrid i, de fet, s'ha perdut molts dels actes de major capitalitat ripollesa. Potser per això ho veig diferent. Això no vol dir que ni defallim ni que ens relaxem. No veure que Ripoll està de moda és propi d'una visió allunyada i de la poca participació i la implicació.
- Una de les crítiques a aquest “allunyament” de Teresa Jordà ha estat el fet de saltar-se plens. En part, malgrat no sigui comparable quantitativament, no l'hi ha passat al regidor d'Urbanisme, Xavier Cima, amb qui diuen que costa reunir-se?
- M'agrada que em faci aquesta pregunta. La senyora Jordà ha faltat a 23 de 62 plenaris mentre que el senyor Cima n'ha faltat a vuit. Penso que les xifres no són comparables. I, que consti, que no dubto que hagi fet un bon paper i una defensa del país a Madrid. Com, per la seva banda, ha fet el senyor Cima defensant la comarca al Parlament de Catalunya.
Ara bé, sobta que algú que s'atreveixi a fer aquest tipus de declaracions dient que a Ripoll tot va tant malament quan ho ha viscut poc en directe. Que amb el senyor Cima costa de reunir-se? A mi m'ha arribat una sola queixa en quatre anys i és una qüestió que té unes hores d'atenció perquè hi ha uns dies on ha d'estar al Parlament.
- La majoria de llistes opten pel clàssic de “combinar experiència i renovació”. En el seu cas pràcticament no fa cap canvi... per què?
- Han estat quatre anys on l'equip de govern les hem passat molt magres, en una època de contenció i d'estalvi, amb un ajuntament extremadament endeutat, amb tres milions d'euros en factures per pagar... i les regidories, que el 2011 tenien moltes idees, han hagut de veure limitada la seva actuació per aquesta situació. Des d'aquest 2015 la situació s'ha relaxat una mica. L'Ajuntament és capaç de generar estalvi gràcies a la reducció del deute i dels interessos, es poden fer inversions sense anar a crèdit i això dóna moltes perspectives a tots els regidors de posar en marxa el programa sencer que defensàvem. Per altra banda, tenint en compte la dimissió de Marc Grifell, hem incorporat una persona jove, de perfil similar, molt implicada en temes juvenils i comercials, per aportar aquesta visió. També el número 10 és una persona jove, amb molts coneixements.
- Parlem d'urbanisme. Fa quatre anys va generar certa sorpresa que apostessin per reobrir el meló de la Devesa del Pla. També han sorprès aconseguint que ara les obres estiguin a tota màquina. Quan van presentar la proposta ja sabien que vindria Mercadona?
- No. Fa quatre anys vam contactar amb la propietat i vam copsar que si donàvem certa flexibilitat respecte el pla general –que marcava 450 pisos, una qüestió totalment inviable- hi havia possibilitats que invertissin a Ripoll. Sabíem que un model mixt, també amb activitats econòmiques, podia ser possible. Ara bé, era tot un repte convèncer a una propietat que està als Estats Units –i als seus representants d'aquí- i que en prou feines sap on està la vila.
Teníem un criteri, n'estàvem convençuts i la ciutadania ens ho va validar el 2011. Del Mercadona no en teníem ni idea que havia vingut a Ripoll i després ens vam assabentar que sí que havia estat aquí i s'havia reunit amb l'anterior alcaldessa. De fet, només jo els he rebut set vegades amb set propietaris de terrenys del municipi. I si volen venir a Ripoll acabaran anant al Pla o a un altre lloc, sempre que l'urbanisme i la inversió els compensi. Altra cosa és que algú vulgui que vagin a Montesquiu... En tot cas, l'únic objectiu era endreçar un espai que estava abandonat i que corria el perill de convertir-se en un problema greu al centre de Ripoll. Una altra qüestió és que algú li convingui políticament dir “Mercadona, no!”...
- Bé, en tot cas diuen “no” totes les associacions de productors agroalimentaris, que no deixa de ser una aposta comarcal a través del Consorci Ripollès Desenvolupament... Van signar un manifest en contra.
- Bé, els hi vaig demanar que si volien que organitzés una reunió amb el responsable de compres de Mercadona per tal que els productors del Ripollès poguessin vendre-hi. I el seu portaveu m'ho va negar perquè aquesta empresa dóna els seus beneficis a no sé on. Això és un argument agropecuari o polític? I aquesta persona està en una llista, de quin partit? A més, qui s'empipa molt són les associacions de botiguers de Sant Joan, Ribes i Camprodon que pateixen perquè la gent vagi a comprar a Ripoll.
- Vol dir que els comerciants de Ripoll estan gaire satisfets amb el Mercadona encara que no hagin signat el manifest?
- N'hi ha que sí i potser n'hi ha que no. Molts botiguers veuen perspectives de negocis si es queden 900 compres que setmanalment es fan al nord d'Osona. L'altre dia m'explicaven que a Vilafranca del Penedès volen treure el Mercadona del centre i posar-lo en un polígon i els botiguers estan en peu de guerra. En tot cas, els alcaldes no podem lluitar contra les tendències de consum i si la gent va a comprar el super hi continuarà anant, en alguns casos, fent 30 o 40 quilòmetres.
Jordi Munell, a l'Ajuntament de Ripoll. Foto: Adrià Costa
- Parlem dels 1,7 milions d'euros d'inversió privada a la Devesa del Pla. Exactament a què es dedicaran a aquests diners?
- En allò que l'Ajuntament de Ripoll decideixi, és el que diu el conveni. De moment, només se n'han gastat 30.000. Per tant, en queden 1.720.000 euros.
- Si Jordi Munell torna a ser alcalde aquests 1,72 milions a què es destinaran?
- Per exemple als accessos al pont de Calatrava, a convertir tot l'espai de la Devesa de Pla en una zona agradable, amb jocs per a la mainada, amb una pista d'skate –un compromís amb el consistori infantil-, amb una àrea de pícnic per passejar vora el riu... i en allò que puguin proposar els veïns de la carretera de Barcelona. En tot cas, la nostra proposa és, entre altres, aquest espai cobert perquè Ripoll volem fer moltes activitats que en diverses ocasions corren el risc de suspendre's perquè plou. Un lloc que, com a primera opció o alternativa, serveixi per aixoplugar-se en cas de pluja, vent o neu. La paraula aixopluc ara sembla que faci molta gràcia...
- S'han embolicat una mica amb el nom, no?
- Bé... Com que és un tema que no agrada, no entenc perquè...
- En deien firal, inicialment...
- Bé, és que un firal és un porxo. Al final ja no sé com dir-ho: és el pati dels Salesians en gegant. Perquè quan plogui hi puguem fer les sardanes, la Fira de l'Ovella, la Fira del Disc o el mercat del Mermà. Aquest és el concepte, que se li digui el nom que es vulgui. Però en cap cas és el Fira-3 de Montjuïc. És cert que entre “fer bullir l'olla” i l'“aixopluc”, ha fet molta gràcia... Sigui com sigui, estic segur que es farà servir molt perquè a Ripoll es fan moltes coses i ens agradaria encara que se'n fessin més.
- Camp de Castelladral: hi haurà un nou accés a la Devesa de Pla?
- Ja està fet.
- Però un carrer definitiu més enllà de l'accés que s'ha fet per la fira?
- El carrer es va fer independentment de la fira. Serà un vial de sortida des de la zona de la piscina per evitar el màxim de girs en aquest sector.
- Per què el vial d'accés a l'aparcament del supermercat –negoci privat- s'ha finançat amb una permuta de dos terrenys municipals de la urbanització de la Torre?
- No, no s'ha finançat. Allà hi havia un espai que el pla general deia que era un vial públic i que era de propietat privada. L'hem comprat amb una permuta: posant terrenys en comptes de calers. El que el POUM marcava que era un vial públic ara és públic. S'inscriu en el marc del projecte de la Devesa del Pla.
- I no l'hauria d'haver pagat Mercadona ja que és un accés directe al supermercat?
- Una part és un accés directe a un aparcament –que a més serà d'ús públic i gratuït- mentre que l'altra servirà per entrar caminant a tota la zona del Pla i al pont de Calatrava. A més, que l'accés a l'aparcament sigui pel carrer Núria és una exigència de l'ACA per una qüestió de cota que, per exemple, no es complia al carrer Concepció Ducloux.
- La Torre és precisament una “patata calenta” que van rebre en herència. Què s'hi pot fer per evitar que es torni a degradar? Va ser un error fer-se una fotografia amb Josep Lluís Nuñez que després ha acabat a la presó?
- Quan ens vam fotografiar allà no sabia que seria condemnat.
- Però ja estava condemnat a presó en primera instància...
- Sí, però havien recorregut la sentència. És possible que si hi hagués hagut la condemna ferma no m'hagués fet aquella foto. En tot cas, fins que la justícia no es pronuncia definitivament és presumptament innocent. Per altra banda, no deixa de ser un emprenedor, un empresari, que inverteix a Ripoll.
Certament, és una “patata calenta” i que algú es vingui a gastar els calerons a Ripoll és una bona notícia. Altra cosa és que hagi estat un mal moment per vendre parcel·les i construir habitatges. Si en comptes d'acabar-ho el 2012 hagués estat el 2005 ara segurament hi tindríem cases –malgrat que van entrar un parell de llicències per construir-ne dues de prova que no es van fer-. En tot cas, evidentment que és un problema en un moment en què està prohibit contractar nou personal i quan s'augmenta la superfície urbanitzada. Aleshores, s'ha de prioritzar allà on viu gent i no carrers buits.
- El regidor de Joventut va deixar el càrrec a pocs mesos de les eleccions i, tal i com es va dir al ple, ho va fer per anar a treballar a les obres de la Preparación Textil.
- Va anar a treballar a Desmo.
- A les obres de la Prepación Textil, no?
- Sí, entre altres projectes. Desmo, una empresa constructora amb perspectives d'activitat, buscava un arquitecte i el va contractar.
- No és poc ètic que hagi estat votant tots els punts de la tramitació de la Devesa del Pla?
- No sabia pas que li farien aquesta oferta de feina. De fet, Desmo tampoc sabia que faria aquestes obres ja que la propietat va escollir entre diverses opcions. Quan la constructora el va contractar, en Marc Grifell va considerar que el que no seria ètic és mantenir la regidoria ja que en la seva tasca diària hauria d'interlocutor amb l'arquitecte municipal. Sigui com sigui, ell ja havia manifestat la voluntat de deixar la política municipal en acabar la legislatura per poder centrar-se en la carrera professional després d'anys molt complicats.
En tot cas, l'única preocupació que ha manifestat l'Ajuntament és que, a mateix preu, totes les subcontractacions es fessin a empreses de Ripoll. Després, evidentment, no he volgut saber si triava l'opció A, la B o la C.
- El polígon de la carretera de les Llosses uneix l'oposició –hi estan en contra ERC, Fem Ripoll, PxC i CUP-. Té alguna oferta per instal·lar-s'hi? Com pot ser que hi hagi activitats il·legals?
- No hi ha activitats il·legals sinó fora d'ordenació, a precari segons l'actual pla general –l'anterior determinava que la zona era d'activitats econòmica-. Negocis que, amb aquest POUM, mai podran demanar una llicència per a obres majors. Ja ens vam queixar en el seu moment perquè, com a mínim, s'hauria hagut reconèixer les activitats existents que amb aquest canvi es condemnaven a acabar tancant.
Ara continuem pensant que és un bon lloc per a activitats econòmiques: perquè n'hi havia hagut, perquè ja és un lloc degradat i també per la presència a tocar del doble carril de la C-17. El plantejament és engegar la tramitació urbanística, que sabem que és llarga, perquè si demà ens ve una empresa no dir-li que s'esperi dos anys a tenir-ho a punt. Hi ha dues possibilitats: que mai no vingui ningú –i els que tan pateixen puguin quedar tranquils-; o bé que vingui alguna empresa. En aquest cas hi haurà algun partit de l'oposició que es negui a ubicar a Ripoll una empresa de 50 o 60 treballadors? Els hi diran que se'n vagin a Gurb o a Sant Pere de Torelló o que vinguin a Ripoll? Jo ho tinc claríssim i fa temps que treballo en aquesta línia: intentar captar empreses que s'instal·lin al municipi o bé possibles ampliacions d'empreses d'aquí, per exemple el cas de Soldatal. I, en tot cas, que no em diguin que és un altre Niubó: un polígon fet en l'època dels socialistes que ni tan sols s'ha pogut recepcionar.
Sobre si hi ha empreses interessades? Sí, però com vaig dir al ple per una qüestió confidencial no diré noms. Bàsicament hi ha interès a la zona de Ripoll-Campdevànol mentre que Sant Joan ja ho veuen més complicat. El que haurien d'entendre la majoria de grups és que les empreses es mouen en tempos més ràpids que els de l'administració i ara tenim una oportunitat perquè arriba un cicle econòmica expansiu –menys del què voldríem-. No ens vindrà ningú a crear 300 llocs de treball però dos o tres “empresetes” sí que és possible.
- En promoció econòmica un dels aspectes que s'arrossega és l'arribada de Sodeca. Serà immediata com s'ha dit darrerament?
- Sí, bastant immediat. Ja he vist alguns esbossos i tot apunta que les obres podrien començar en mesos.
- El dia que es va presentar com a candidat va dir que la fibra òptica era la seva obsessió. Tenint en compte la poca predisposició de Telefònica... on i quan es desenvoluparà a Ripoll?
- Hi ha un emprenedor de Ripoll, que és operador de telecomunicacions, que ha fet el mateix en diversos municipis d'Osona. Està preparant una proposta d'inversió que tecnològicament és factible. És una aposta de Ripoll però que també podria ser de comarca ja que si arriba a Pintors i a la Casanova de Baix vol dir que està a tocar de Sant Joan i Campdevànol, respectivament. A mi m'agradaria que la fibra arribés a totes les cases però ara és prioritari que pugui arribar als polígons del municipi.
Jordi Munell es presenta com a cap de llista de CiU per tercera vegada. Foto: Adrià Costa
- Fa quatre anys va qüestionar el paper de Ripollès Desenvolupament respecte la promoció econòmica i la resposta a la crisi. Quatre anys després com valora el seu paper i la conversió –no completada- en agència comarcal?
- Ja vaig matisar-ho en el seu moment centrant la meva crítica a la qüestió de les empreses. És aquesta funció que he estat fent de buscar empreses que es vulguin instal·lar a Ripoll. Encara ara no hi ha ningú a Ripollès Desenvolupament que marxi amb la maleta cada matí a “vendre” la comarca. Això és un repte clau per la nova agència. De fet, era una qüestió que dèiem fa quatre anys però també en fa quinze.
Ripollès Desenvolupament, de fet, ens ha acabat costant centenars de milers d'euros als socis –50.000 anuals a Ripoll durant quatre anys-. I havia una deixadesa econòmica molt greu. No vull fer sang de ningú perquè allà hi era tothom. Però s'havia de posar ordre. I nosaltres hi vam apostar molt fort posant la cap de l'àrea econòmica de l'Ajuntament com a tècnica superior d'intervenció i el cap de l'àrea jurídica a fer de secretari de Ripollès Desenvolupament. S'havia de fer aflorar aquest desgavell d'una realitat que no és fàcil ja que es basava en subvencions que s'acaben cobrant molt tard. Sigui com sigui, el 2014 ja es va tancar en superàvit i ara s'han posat les bases per un nou model basat en agència, que faciliti la interlocució i que s'adapti a la nova legislació.
- En l'acte de presentació com a candidat va parlar pràcticament només d'empreses. Sempre diu que la millor política social és generar ocupació. Però va sorprendre que no digués ni una paraula d'educació, sanitat, serveis socials...
- Jo parlo de persones. I el més digne que pot tenir una persona és la feina. I qui crea la feina? Les empreses. Per això el meu discurs és reiteratiu: que hi hagi feina. La resta vindrà al darrere.
- Sí, però per posar un exemple, a l'única escola bressol pública de Ripoll cada any hi ha nens que en queden fora...
- Bé, per això donem ajuts perquè les famílies puguin dur els seus fills a les escoles bressol no públiques amb un preu similar. Creiem més amb un model d'aprofitar la iniciativa privada que, amb menor cost municipal, ens garantirà un servei de qualitat. No crec que tingui sentit projectar una escola bressol pública amb la possibilitat que en tanqui algunes de les existents. En tot cas, el problema de les escoles bressol és que neixen pocs nens –només 70 l'any passat- i això només s'arregla amb més feina, i ja som al cap del carrer.
I sobre el tancament nocturn del CAP, abans que m'ho pregunti, ens vam reunir amb el director de Salut i amb el conseller. Em van dir que si les xifres haguessin demostrat que era un servei necessari es podria tirar enrere. I, durant dos anys seguits, la mitjana ha estat de 0,2 assistències per nit, és a dir, una cada cinc dies. De fet, ara et ve el metge a casa –o l'ambulància per anar a l'Hospital de Campdevànol-, fet que potser és més avantatjós que anar al CAP. Malgrat que com alcalde em pugui saber greu, entenc que és més important reduir llistes d'espera a l'hospital que no pas tenir el CAP obert a les nits. En tot cas, no he tingut cap queixa ni cap incidència.
- El banc de pedra tornarà a la plaça Sant Eudald?
- Possiblement. Els serveis tècnics hi estan treballant. Es va fer un sondeig entre veïns i comerciants i va semblar que era una manera de fer més amable la plaça. En tot cas, no deixa de ser una actuació reversible com la del 2009 quan l'anterior equip de govern va posar-hi un sorral. Crec que quan no se sap què dir, coses com aquestes es fan sortir de mare.
- Parlant de sorra. Volen treure-la del passeig de Sant Joan?
- És un tema aprovat en el PUOSC previst per al 2017. Una demanda dels veïns i usuaris per evitar inundacions, molèsties a les cases, als paradistes del mercat... Pensem en un paviment suau, net i sofert. I una cosa similar estem mirant pel pàrquing d'Ordina, que està molt malmès.
- Continuem al Barri Vell. Les darreres setmanes hi hagut un cert renaixement del comerç local després d'uns anys on la percepció –malgrat que vostès van fer públiques unes xifres que ho desmentien- és que s'acumulaven els tancaments. Tenen alguna proposta per dinamitzar-ho?
- La percepció depèn dels carrers... i, de fet, les xifres canten. En tot cas tenim dues mesures. Una, que ja està inclosa al pressupost 2015, és agafar aparadors tancats i obrir-los amb productes genèrics del Ripollès, fotografies de Ripoll, obres d'art o llogats per part d'altres botigues. I la segona, com a proposta per al nou mandat i ja parlada amb la Unió de Botiguers, és reproduir el model de vivers d'empreses de la Barricona. Concretament, llogar deu o quinze locals al preu de mercat i rellogar-los molt més barats amb unes tarifes que anirien creixent any rere any per fomentar l'emprenedoria. Cal fer números i veure quants locals podrien entrar a aquesta iniciativa abans de fer el concurs corresponent. A més, farem un nou esponjament al Barri Vell, concretament al carrer del Prat.
- Aquesta legislatura s'han perdut dos contenciosos judicials de temes que venien de l'anterior equip de govern: places Gran i Sant Eudald així com el vídeo de la Guerra Civil. Quina valoració política en fa? Hi ha opcions que en el primer cas el recurs acabi donant la raó al consistori?
- Hem presentat recurs perquè ens ho ha recomanat l'advocat de la Diputació però tenim molt poques esperances que ens estalviem aquests diners. També és cert que ara no ho podíem assumir i, postergant-ho al 2016 o 2017, segurament sí. El tema del vídeo la sentència ho diu molt clar: hi ha un procediment contractual mal fet perquè costa més de 18.000 euros i no s'han demanat tres pressupostos. Ens han condemnat i ho hem d'assumir. Qui ho va fer mal fet hauria de fer alguna mostra de reconeixement. Escapar-se no ho trobo correcte.
- En la presentació dels candidats de CiU va fer unes declaracions sobre la necessitat d'enfortir les relacions entre Ripoll i Sant Joan. Sigui pel què va interpretar aquest mitjà o pel què va dir han aixecat certa polèmica. Podria aclarir què volia dir?
- Vaig parlar del Terra de Comtes el 2011. L'estudi de viabilitat que hi havia sobre la taula era inviable: 100.000 visitants a l'any és impossible. I el que critico és que algú s'ho cregui. Quan entro a l'Ajuntament dic que si ens ho creiem no anem enlloc. I hi havia dues opcions: o ser pragmàtics i avançar o tancar la paradeta. En Ramon Roqué és molt bona persona, molt col·laborador però a vegades es deixa engrescar. Jo sóc més pragmàtic...
- Han aparegut moltes qüestions de territori i urbanisme, promoció econòmica, serveis socials... Digui tres propostes principals que surten al seu programa i que fins ara no hagin sortit a l'entrevista.
- Abaixarem els impostos. Atenció a les persones grans amb noves propostes concretes: amb els programes un àpat saludable, dinar en companyia, lectura en família i caminar contra el sedentarisme. Exemples de noves propostes de fires i cultura: Fira dels Oficis Antics i Festa-recreació de l'atac dels carlins a Ripoll.
- Finalment, si el 24-M torna a ser alcalde quina serà la primera mesura que intentarà aprovar?
- Condicionar la segona planta de la fundació Guifré per a persones amb demència.
Jordi Munell, cap de llista de CiU de Ripoll. Foto: Adrià Costa
| Llista Convergència i Unió (CiU) Ripoll 2015 |
|---|
| 1. Jordi Munell Garcia 2. Miquel Rovira Comas 3. Josep Maria Creixans Pons 4. Josefina Guix Sala 5. Maria Dolors Vilalta Fossas 6. Xavier Cima Ruix 7. Ramon Santanach Pujol 8. Magdalena Perramon Mir 9. Laura Moreno González 10. Joaquim Colomer Cullell 11. Jordi Gumí Merino 12. Montsina Llimós Casaponsa 13. Mireia Llagostera Vega 14. Josep Selva Arderiu 15. Juan José Peradalta Sánchez 16. Ramon Labró Grande 17. Maria Immaculada Martín Soria Suplents 18. Erica Paniagua Rivero 19. Ramon Serrador Vivet 20. Jordi Bragulat Cabanes 21. Ariadna Sànchez Vilamaña 22. Ramon Raigon Martínez 23. Marta Galí Barba 24. Jose Isern Truy 25. Marta Verdaguer Pérez 26. Albert Romeu Vilalta 27. Maria Leonor Munell Casadesús |
Programa electoral CiU Ripoll 2015 (issuu)
Resultats eleccions municipals a Ripoll 2007-2011