21
de maig
del
2015
Actualitzat
a les
16:28h
Ramon Roqué, cap de llista de MES de Sant Joan de les Abadesses. Foto: Marc Cargol
Ramon Roqué (Camprodon, 1974) busca fer història. Mai cap alcalde ha aconseguit encadenar tres legislatures a Sant Joan de les Abadesses. Si ho aconsegueix ho faria, a més, amb la singularitat que suposa deixar les enrere les sigles del PSC per les de MES, un fet que considera anecdòtic tenint en compte que “primer va ser regidor” abans que militant de cap partit. El candidat a la reelecció assegura que “a ningú se li escapa que Sant Joan és un dels pobles més actius de la comarca tant a nivell social com cultural” i reclama projectar aquesta “empenta” en l'àmbit econòmic recordant l'aposta per Llaudet, el polígon de cal Gat i el projecte turístic de Sant Antoni. Assegura, a més, que s'està a la recta final de desencallar reclamacions històriques com el nou edifici escolar, la cessió de la caserna de la Guàrdia Civil així com la connexió de les vies verdes cap a la Garrotxa i la Vall de Camprodon. Finalment, considera que s'ha “magnificat electoralment” la polèmica sobre la parada d'autobús. Podeu consultar el programa complet de MES Sant Joan en aquest enllaç.
- Vostè ha estat vuit anys alcalde –i anteriorment regidor- amb les sigles del PSC. La desfeta a nivell nacional i també comarcal d'aquest partit no l'ha temptat a deixar la política municipal?
- No, l'ordre dels factors és invers. Vaig acabar militant al PSC després de ser regidor. Per tant, la meva implicació i dedicació a la política municipal no ve condicionada perquè militi en un partit polític, sinó per la meva vocació i interès respecte el que passa al meu poble.
- Finalment ha apostat per presentar-se per MES. Tem que votants del PSC (o del PSOE) de “tota la vida” puguin estar desorientats el 24-M? No es van plantejar fer una agrupació d'electors independent i no haver de dependre de cap partit?
- Espero que no perquè les persones que integrem la llista som en general els mateixos. A la formació política de MES coincideixo amb companys socialistes de fa molts anys que han acabat discrepant de la línia política del PSC com nosaltres. MES és un partit que acull socialdemòcrates catalanistes i, per tant, defensors del dret a decidir del poble català, a més és un partit constituït fa pocs mesos i cap dels integrants de la llista hi militem.
- En vuit anys –i després d'una legislatura anterior força convulsa- no ha protagonitzat cap gran polèmica. Part de l'oposició considera que això es deu a “no haver fet gaire res”.
- Com és natural discrepo. Crec que hem fet molta feina, molt bona i important per al poble, només cal passejar-se pels carrers, places i entorns (Vila Vella, plaça Barcelona, Sant Antoni, lleres del riu Ter) o fer ús dels equipaments (Palau de l'Abadia, Palmàs, camp de futbol, pavelló, piscina municipal, pistes de pàdel, centre de Salut, Fundació Emma, Llar d'Infants, Escoles, etc.) . El que crec que contribueix a evitar controvèrsia és que la feina es fa ben feta.
- Curiosament a pocs dies de les eleccions hi ha hagut cert enrenou per la parada de l'autobús i l'enderroc de l'antic ambulatori. Ha estat un error no esperar després de les eleccions?
- Encara no hem començat a executar el projecte de les parades de bus. Sí que està redactat i aprovat, exposat al públic i sense al·legacions. En aquests moments s'està enderrocant l'antic edifici del consultori municipal perquè hi ha un informe tècnic que determina que es tractava d'una edificació amb problemes estructurals, motiu pel qual se l'ha hagut de declarar en ruïna. Aquest enderroc no li costa diners al poble de Sant Joan ja que la demolició s'està executant aprofitant les millores proposades per l'empresa que realitza el projecte de Sant Antoni.
El projecte s’executa ara per dos motius. Primer, l'Ajuntament havia de treure tot allò que es podia aprofitar i segon, hem hagut d’esperar a tenir totes les autoritzacions (del Ministeri de Foment i de les companyies de serveis). La demolició s’ha fet quan s’ha pogut, sense tenir en compte, com ha de ser, que fos o no període electoral. I com ve diu, a causa del període electoral s'està magnificant el debat sobre l'enderroc quan la tònica habitual del nostre mandat és la tranquil·litat al poble.
Vull acabar recordant que les parades s’han tret de Can Crehuet i s’han portat a la carretera perquè només així el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat acceptava que paressin els deus autocars que cada dia passen per Sant Joan cobrint les rutes llargues (les que van a Olot i Barcelona).
- S'ha parlat de l'enderroc i també del fet que en l'altre sentit s'afectarà l'espai enjardinat de la Fundació Emma. Pot explicar exactament com serà el projecte?- Hi ha tres projectes diferents: el de l'enderroc, el de les parades de bus i el de la millora dels exteriors de la Fundació Emma que pretén solucionar l'accés dels residents a l'exterior de l'edifici. Per tant, tothom ha de tenir present que el projecte de millora dels exteriors de la Fundació es pot executar sense la necessitat d'ubicar-hi la parada de bus en sentit Ripoll. Altra cosa és que un cop realitzat el projecte de millora a la Fundació Emma i el de l'enderroc, que són projectes absolutament necessaris i independents, si es considera oportú, es pot executar el tercer i últim projecte, que és el de la ubicació de les parades de bus en sentit nord i sud.
El projecte de la Fundació Emma consisteix en construir dues grans terrasses al nivell on es troba l'entrada principal de la residència, de manera que tots els residents podran sortir a l'exterior sense cap barrera arquitectònica i d'una forma directa. El benefici pels usuaris de la Fundació Emma és molt important, perquè tots podran sortir a l'exterior independentment del grau de dependència que tinguin. Finalment, si es decideix executar el projecte de la parada de bus, caldria adequar una petita part de l'espai que es troba a la confluència de la carretera nacional amb el carrer Abat Ramon de la Bisbal per a ubicar-hi el bus en sentit Ripoll.
Aquesta proposta ha estat treballada amb els tècnics de la Fundació Emma amb l'objectiu, com deia, de millorar l'exterior de la Fundació pensant amb els resident, les seves necessitats i el seu benestar.
- A Campdevànol –després de molts anys esperant- ja tenen l'escola en obres. El nou edifici per a la secundària de Sant Joan quan començarà a ser una realitat?
- En aquests moments el Departament d'Educació està acabant de redactar el projecte executiu de la secundaria de l'Institut-Escola Sant Joan i la seva la previsió és que es pugui incorporar als pressupostos de la Generalitat per l'any vinent. Altra cosa és que no sé com ens poden afectar les eleccions del 27-S i aquestes al pressupost de l'any 2016 que ha d'aprovar la Generalitat. Ens hagués agradat que tot anés més ràpid perquè l'educació per a nosaltres sempre ha estat un tema clau i primordial.
- En el moment en què es traslladi la secundària com aprofitarien l'edifici de les Carmelites? La primària es mantindrà per sempre (o per molts anys) al Mestre Andreu?
- El compromís del Departament d'Educació és que tan bon punt haguem començat les obres de la secundària es tregui a concurs i es liciti la redacció del projecte d'infantil i de primària per així poder encadenar les obres dels dos projectes de manera que quan s'acabin les de secundària puguin començar les de primària.
Respecte l'edifici de les Carmelites, aquestes volen recuperar-ne la propietat. A més, cal tenir present que en aquests moments ja no és un espai qualificat com a docent en el POUM. I pel què fa a l'altre edifici, el de Duran i Reynals, s'haurà de negociar amb la propietat –que és la Fundació Espona- perquè ens permeti fer-ne ús com a equipament públic. En aquest edifici proposem ubicar-hi la biblioteca Josep Picola. En aquesta línia treball, recentment hem demanat una subvenció al Departament de Cultura per pagar el cost de la redacció del projecte.
- Tornant a la Coromina del Bac. L'entrada nord de Sant Joan té una imatge millorable ja que el sector està a mig desenvolupar. Què s'hi pot fer?
- Estem parlant d'un sector de creixement totalment privat excepte la part del final (al nord) on l'Ajuntament compta amb terrenys qualificats d'equipament per construir-hi l'Institut-Escola i els equipaments esportius que el poble vagi necessitant. Per tant, el seu desenvolupament depèn de la situació econòmica del país i que l'oferta i la demanda d'habitatge faci rendible tornar-hi a construir. Des del meu punt de vista, l'arribada d'aquests nous equipaments donaran un revulsiu a aquesta zona. També voldria recordar que d’ençà sóc alcalde l’Ajuntament ha realitzat quatre actuacions importants de millora en aquesta zona: la reurbanització del polígon industrial, la construcció del parc del Ter, les obres d’urbanització de la tercera fase de la Coromina del Bac (que van comportar el soterrament de línies elèctriques i la canalització d’un rec) i la substitució de l’antiga deixalleria municipal per un espai que actualment acull un aparcament i una zona enjardinada.
- ERC insisteix molt que aquest poble està de capa caiguda tant a nivell econòmic, social, cultural... Imagino que no coincideixen amb el diagnòstic...
- El nostre poble, com tants del nostre entorn estan patint un descens d'habitants a causa, principalment, del tancament de moltes industries tèxtils. Vull recordar que a finals del segle passat, quan jo no era alcalde, van tancar tres fàbriques que donaven feina a molta gent. Aquí rau l’origen de la pèrdua de població que ha patit Sant Joan. Hem de ser capaços de donar la volta a aquesta situació. En aquest sentit, els últims anys hem treballat perquè el nostre poble ofereixi més oportunitats laborals als santjoanins (tirant endavant projectes que requereixen d’un cert temps per a desenvolupar-se plenament) i perquè es converteixi en un lloc agradable on viure, fins i tot per aquells que no treballen al nostre municipi. Aquesta feina s'ha traduït amb més i millors equipaments, i moltíssimes inversions en l’espai públic per a fer del nostre poble un bon lloc per a viure i gaudir. Per altra banda, a ningú se li escapa que Sant Joan és un dels pobles més actius de la comarca tant a nivell social com cultural i precisament aquesta és l'empenta que necessitem, també, en l'àmbit econòmic. El que no necessitem són missatges negatius, esbiaixats i electoralistes.
Ramon Roqué, alcalde i cap de llista de MES de Sant Joan de les Abadesses. Foto: Marc Cargol
- La resta de partits sí que coincideixen en la necessitat de reorientar les grans festes, especialment la Festa Major. Proposen fer-hi algun canvi?
- Respecte a la Festa Major de dia, que agrupa la major part d'actes, des dels més tradicionals als més populars (les serenates, el concert de tarda, les sardanes, el “panxus fortus”, la trobada de gegants etc.) continuen sent seguits per molta gent i desenvolupant-se amb total normalitat i èxit. Per altra banda, sí que és veritat que un canvi d'hàbits de la gent, sobretot jove, fa que haguem de replantejar les activitats de nit al pavelló, simplement perquè la gent hi va més tard. Per tant, caldrà analitzar aquest aspecte i tenir-lo en compte.
- Quines propostes fan per tal que els joves es puguin quedar i arrelar a Sant Joan de les Abadesses?
- Perquè els joves es puguin quedar a Sant Joan és necessari crear ocupació (a la indústria i al sector serveis) i habitatge assequible. Molts dels projectes amb els quals hem estat treballant durant els darrers anys (desenvolupament de Llaudet, millora del polígon de Cal Gat, recuperació de Sant Antoni...) són projectes orientats a generar nova activitat econòmica o a enfortir la ja existent. Però és una feina que no té un retorn immediat. Els fruits es veuran d’aquí a uns anys. En matèria d’habitatge, durant aquest mandat l’Ajuntament ha creat la borsa de lloguer assequible (vinculada a l’oficina comarcal) i ha iniciat el projecte de construcció de més habitatge protegit al carrer Manigosta. Al proper mandat esperem poder fer una nova promoció a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil.
- La colònia Llaudet és un tema recurrent a cada campanya electoral. Ara sembla que la nau nova quedarà ocupada, respecte la resta de l'espai quina proposta realista tenen per desenvolupar-la?
- Desenvolupar una nova zona d’activitat econòmica no es fa tant ràpidament. En aquests últims vuit anys hem estat treballat intensament perquè la zona industrial de Llaudet estigui urbanísticament a punt per a ubicar-hi empreses. Després de la modificació del POUM i de la redacció del Pla de millora urbana, l'Ajuntament ja ha aprovat definitivament el projecte d'urbanització i reparcel·lació del polígon industrial de Llaudet. Per tant, ara ja es pot comercialitzar tot el polígon. En aquests moments, una empresa ha llogat la nau nova del polígon i una altra està interessada i està negociant amb Incasòl adquirir la central hidroelèctrica i la nau vella de Llaudet. Si aquests projectes empresarials van quallant, des de l'Ajuntament impulsarem la urbanització de la resta del sector.
- Es van precipitar anunciant la inversió de la central de biomassa que després ha acabat en res?
- De cap de les maneres. Era un projecte totalment sòlid amb una multinacional al darrera que tenia la previsió de construir més de vint centrals a tota Espanya. Feia més de dos anys que s'hi treballava, per això l'Ajuntament ja estava tramitant el Pla de millora urbana que feia possible l'encaix urbanístic de la central (expedient públic). Per tant, ningú pot qüestionar la veracitat d'aquests fets.
Era un projecte important per a la comarca i el Consell Comarcal del Ripollès, conjuntament amb l'Ajuntament, treballàvem per facilitar-ne la implantació. Ara bé, ningú, ni tant sols l'empresa, es podia imaginar que amb l'entrada del PP al Govern l'any 2012 es produís un canvi en la regulació en les energies renovables, fet que va provocar que es paralitzessin totes les inversions relacionades amb les energies renovables com és la biomassa. Aquesta política del PP ha portat conseqüències nefastes per al país i a nosaltres en concret ens ha frustrat, ja no sols en la implantació de la industria a Llaudet, sinó en el desenvolupament de tot el sector forestal a tota la comarca, impedint la creació de molts llocs de treball.
- El projecte que sí que ha arrencat és el de Sant Antoni. Què s'ha fet fins ara i què s'hi farà en les noves fases de les obres?
- Durant aquesta legislatura s'ha treballat en la redacció del pla especial de Sant Antoni i el projecte executiu de rehabilitació de l'edifici actual per tal que en un futur Sant Joan compti amb un equipament de serveis per a la vila i un projecte que cerca la dinamització del turisme com a sector econòmic estratègic.
En aquests moments s'està executant la rehabilitació de la casa, la unificació dels cossos existents, la col·locació dels tancaments exteriors i l'arranjament del teulat. Si tot va bé, a finals d'any es continuarà amb l'ampliació de l'edificació. És un projecte molt important per Sant Joan, però que necessita de molts recursos econòmics i, per tant, s'haurà de prioritzar en la propera legislatura si es vol que sigui una realitat els propers anys.
- Malgrat ser una legislatura marcada a nivell nacional per les retallades han aconseguit que Salut acabi i inauguri el nou ambulatori. Els professionals i els usuaris estan satisfets amb el nou equipament o ha nascut petit?
- L'edifici és el que el Departament de Salut va projectar en base el pla director d'usos i serveis que té aprovat la Generalitat de Catalunya. Per tant, hem de ser conscients que és el Departament qui en té la competència i decideix sobre aquest tema.
El municipi feia molts anys que reclamava a Salut la construcció d'un nou centre però l'Ajuntament no cedia el terreny que el Departament necessitava. Quan nosaltres vam arribar a l'Ajuntament ens vam posar a treballar amb Salut per buscar la millor ubicació pel consultori i un cop trobada el consistori va cedir el terreny. A partir d'aquí ja va ser el Departament qui, primer, va redactar el projecte i després va construir l'edifici. A diferencia del què passava amb l'antic consultori municipal, ara l'Ajuntament ja no s'ha de fer responsable ni de l'edifici, ni dels seus costos, doncs és 100% del Departament de Salut i se'n fa càrrec de tot, des de la neteja fins la llum. Crec que és bo que cada administració es responsabilitzi d’allò que li pertoca.- Un altre dels temes pendents des de fa diversos mandats és el traspàs de la caserna de la Guàrdia Civil? Confia en aconseguir-ho algun dia o és una batalla perduda?
- Sí, de fet estem molt a prop d'aconseguir-ho. Durant aquests darrers anys hem anat insistint als responsables de patrimoni del Ministeri de l'Interior que havien de facilitar la compra de l'immoble per part de l'Ajuntament. Tot i que inicialment les seves pretensions eren molt altes després de vàries reunions, dues d'elles a Madrid, estem a punt de desencallar-ho. Des de l'Ajuntament hem fet una proposta econòmica raonable fruit d'un estudi econòmic i financer que fixa el preu màxim a pagar i no tenim la intenció de moure'ns d'aquí.
- Amb vostè com a alcalde l'Ajuntament de Sant Joan ha donat un suport que es podria qualificar de “tebi” al procés sobiranista. La posició canviarà ara que es presenten amb MES i no pas el PSC?
- En tot moment hem donat tot el nostre suport al procés català, posicionant-nos clarament a favor del dret a decidir. Tant és així que fins i tot ens hem desvinculat del nostre partit polític per defensar el que creiem és un dret fonamental del poble català. Això sí, tenint present que en estar al capdavant de l'Ajuntament cal ser el màxim de respectuós amb tothom i que, sigui quin sigui el teu pensament polític, s'ha de governar per a tothom i respectar a tothom.
- Quina proposta fan en relació als gossos i les problemàtiques –excrements, animals deslligats...-?
- Durant aquests anys hem treballat perquè tothom que té un gos compleixi amb la normativa vigent sobre tinença d'animals, adaptant la nostra ordenança i preveient en aquesta les sancions per incompliment de les obligacions dels titulars d'un gos. També hem fet campanyes informatives i de sensibilització, a més d'instal·lar bosses en expenedors. Ara bé, continuen havent-hi molts problemes a causa de comportaments incívics relacionats amb aquest tema que faran que continuem desenvolupant campanyes de sensibilització entre els propietaris dels animals.
- La via verda de la Ruta del Ferro és un dels grans atractius de Sant Joan. Tanmateix, fa molt temps que està encallada la connexió amb la Garrotxa –i la Vall de Camprodon- així com la recuperació de l'estació de Toralles. Com proposa tirar endavant aquests dos projectes?
- No estan encallats, la connexió amb Camprodon està molt avançada. En aquests darrers anys s'ha aprovat l'estudi informatiu i el projecte executiu de la connexió des de Sant Joan fins a Llanars. Ara només cal que el Govern de la Generalitat incorpori en el pressupost de l'any que ve el cost d'executar aquest projecte o, si més no, d'una part.
Respecte la connexió amb la Garrotxa, el projecte executiu va quedar redactat la passada legislatura però no s'ha pogut executar perquè l'Ajuntament de Ridaura (ERC) no va aconseguir les autoritzacions dels propietaris dels terrenys, ni va buscar alternatives perquè aquesta pogués passar pel seu poble. Per tant, a causa d'aquest contratemps, s'ha hagut de fer una modificació del projecte per desviar la ruta i que no passi per Ridaura, de manera que es connecta directament Sant Joan de les Abadesses amb la Vall de Bianya. En aquests moments s'està acabant d'ultimar aquest nou traçat.
- Jordi Munell, en un acte de campanya de CiU, va dir que s'havien “d'enfortir les relacions entre Ripoll i Sant Joan” donant a entendre que costava treballar amb vostès. Hi està d'acord?
- No, en Jordi Munell sap perfectament que hem treballat al seu costat per a desencallar i tirar endavant projectes comarcals i dels nostres pobles. Altra cosa és que vingués a Sant Joan a fer campanya per la cap de llista de CiU i en el seu discurs polític vingués a dir que voldria un alcalde convergent a Sant Joan. Per tant, són declaracions que es fan en el marc d'una campanya electoral, que tretes de context no responen a la realitat, però que en cap cas ni afecten, ni afectaran la nostra relació personal i política i menys en detriment de fer avançar els nostres pobles.
- Han aparegut moltes qüestions de territori i urbanisme, promoció econòmica, serveis públics... Digui tres propostes principals que surten al seu programa i que fins ara no hagin sortit a l'entrevista.
- A l'entrevista no apareixen aspectes econòmics cabdals per fer una bona gestió a l'Ajuntament. El nostre compromís en aquest sentit és el de mantenir una política de control de la despesa per gestionar de manera eficaç i responsable el nostre Ajuntament aplicant mesures de transparència que apropin el consistori als ciutadans. També de vetllar pel manteniment i millora de la vila, dels seus serveis, dels seus carrers, places i jardins, arbrat i mobiliari urbà. Potenciarem la col·laboració entre el sector públic i privat per a crear i dinamitzar una oferta turística de qualitat, apostant pel projecte de Terra de Comtes i Abats, el projecte País d'Art i Història i la creació d'allotjaments turístics al centre de la vila. Continuarem programant activitats culturals com element de dinamització social, a més de donar suport a les iniciatives del Casal Jaume Nunó, estant atents a les necessitats de la gent gran. En aquest sentit, seguirem amb els programes socials d'acompanyament i també farem més millores a la Fundació Emma. El foment de la salut i els hàbits saludables ha de tenir continuïtat. No ens podem oblidar de la necessitat d'anar millorant els equipament esportius, entre altres, per això al nostre programa hi consten fins a 30 compromisos per a Sant Joan.
- I per acabar. Quina acció –sigui de gran abast o simbòlica- intentarà tirar endavant primer si pot continuar com a alcalde?
- Si continuo com a alcalde seguiré treballant en tots els projectes que tenim en marxa que són molts i, molt importants pel poble, però el que més em motiva és anar a buscar inversors que s'implantin a Sant Joan per a desenvolupar la seva activitat econòmica i generar llocs de treball directes o indirectes. Sóc molt conscient de tot el potencial que té Sant Joan de les Abadesses per acollir qualsevol proposta.
| Llista Moviment d'Esquerres (MES) Sant Joan de les Abadesses 2015 |
|---|
| 1. Ramon Roqué Riu 2. Jordi Caparrós Marcé 3. Montserrat Tallant Descamps 4. Ferran Miquel Rigau 5. Maria Teresa Tallant Descamps 6. Lluís Ibáñez Ruano 7. Sandra Soler Garcia 8. Josep Santanach Picola 9. Josep Maria Freixa Folcrà 10. Blanca López Pardo 11. Anna Soler Rodríguez Suplents 12. Josep Maria Anglada Segovia 13. Oriol Costa Ruiz 14. Joan Guillamet Juncà 15. Gisela Solà Sànchez 16. Rosalia Buixasa Basagaña 17. Eduard Bosch Riera 18. Oscar Montalvo Gómez 19. Juan Carlos Bolaños Sánchez 20. Sílvia Carreira Llenderrozas 21. Ana Ruano Romero |
Programa MES Sant Joan de les Abadesses 2015 (pdf)
Resultats eleccions municipals 2011-2007 municipi per municipi