20
de maig
del
2015
Actualitzat
a les
16:46h
Teresa Jordà, cap de llista d'ERC de Ripoll. Foto: Adrià Costa
Teresa Jordà (Ripoll, 1972) repeteix com a cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Ripoll per cinquena vegada. Això sí, assegura estar “absolutament il·lusionada” i explica que renunciarà al càrrec de diputada al Congrés espanyol si recupera l'alcaldia. Es mostra molt crítica amb els quatre anys del govern de Jordi Munell on “només s'ha estat bullint una olla sense carn” –en referència a una de les frases més recurrents de l'alcalde- i lamenta que “la Capitalitat de la Cultura Catalana no hagi deixat cap empremta”. Si torna a governar anuncia que buscarà el consens en qüestions com la Devesa del Pla i el polígon de la carretera de les Llosses. El programa electoral el podeu consultar en aquest enllaç.
- Teresa Jordà es presenta per cinquena vegada a Ripoll. No costa apel·lar al canvi, a l'aire fresc, a “nou país”... després de setze anys?
- El més important per encapçalar un projecte polític o un model de poble és tenir il·lusió i frescor. Jo em sento absolutament il·lusionada perquè he tingut la sort de ser durant vuit anys alcaldessa i vuit més a l'oposició. Poder gaudir d'aquestes dues visions i continuar tenir ganes per treballar pel poble que estimes em sembla que no hi ha d'haver cap problema.
- En els darrers anys ho ha combinat amb el fet de ser diputada al Congrés espanyol. Això ha suposat que se saltés 23 plens –segons comptes fets per l'equip de govern-. No són incompatibles les dues funcions?
- M'atreviria a dir que el 80% de diputats a Madrid són alcaldes. I bona part de la resta són regidors. Si m'he hagut de saltar 23 plens és que a l'equip de govern no li ha donat la gana de canviar el dia. Conec un munt d'alcaldes i regidors que a les corresponents ciutats ho han fet. Un exemple és el de Girona on Concepció Veray, regidora del PP a l'oposició, ho va demanar i es va poder fer sense problema. Ara bé, segurament a la majoria de plens que he faltat el seu contingut ha estat gairebé nul ja que molts –a banda dels convocats amb nocturnitat i premeditació- han deixat força a desitjar.
- Si després del 24-M recuperés l'alcaldia renunciaria a l'acta de diputada?
- Sí.
- Centrem-nos en Ripoll. Què la diferenciava tant del què proposava Nancy Rovira que primer s'acabessin fent unes primàries i després no hagi format part de la llista amb la imatge de poca unitat que es projecta...
- Ens diferenciava el suport rebut per part de la militància i els simpatitzants.
- I a nivell de propostes?
- No. Crec que tant la Nancy com jo tenim un model de poble molt similar i per això compartim sigles polítiques. Possiblement les maneres de fer però els models eren els mateixos.
- Per què s'ha perdut l'orgull en només quatre anys?
- Quan parlo d'orgull ho faig en termes generals, agafant el conjunt de la població –perquè un autèntic ripollès a nivell individual sempre estarà orgullós de Ripoll per molt malament que vagin les coses-. En tots cas, en els darrers quatre anys bàsicament el què s'ha perdut és capitalitat, transparència i una manera de fer. No s'ha gestionat amb ambició la majoria d'infraestructures pel què representa una capital de comarca com Ripoll. De fet, en alguns moments, Sant Joan de les Abadesses ens ha passat la mà per la cara.
- En canvi, ERC de Sant Joan no para de repetir que el municipi està en retrocés...
- Bé, aquesta és la visió que tenim des de Ripoll, la capital comarcal. Una altra cosa és la idiosincràsia des de cada poble i que perceben els seus vilatans. Jo no visc a Sant Joan.
- Aquest discurs amb una visió negativa de la realitat de Ripoll contrasta molt amb el discurs de Jordi Munell que parla d'una vila que “està de moda”, que surt a tot arreu, que es va projectar molt amb la Capitalitat de la Cultura Catalana, que la Portalada posa Ripoll al mapa...- Ripoll del 2003 al 2011 va fer un canvi abismal: de ser una vila grisa a ser una de colors, activa i bategant. Portem quatre anys només bullint una olla sense carn. I amb dos grans projectes que venien de l'anterior legislatura. Un era la Capitalitat de la Cultura Catalana amb una gran inauguració i res més. Si la projecció ve de Ripoll 2013, ho sento però que m'ho expliquin. I una segona a partir d'una moció d'ERC per tal que la Portalada sigui Patrimoni de la Humanitat en un projecte on s'hi han posat molts esforços per part de tots els partits i vilatants i que s'ha gestionat bé.
- A banda de perdre orgull i capitalitat, el dia de la presentació com a candidata va assegurar que Ripoll havia passat de ser de tots a només d'uns pocs. Què volia dir? Suggereix que s'ha fomentat l'amiguisme a l'Ajuntament?
- No parlaré d'amiguisme lleugerament. Però és cert que hi ha una sèrie de noms, empreses i institucions de Ripoll que quan governa CiU, de sempre, tenen molt més protagonisme i sonen molt més.
- Quines són?
- No em faci dir noms.
- Canviem totalment de tema. Creu que quan CiU reobre el meló de la Devesa del Pla fa quatre anys sabia que Mercadona hi volia anar?
- Sí, Mercadona feia molt temps que volia venir a Ripoll i, de fet, ja ens havia vingut a veure quan governàvem. A nosaltres no ens interessava ni com a empresa –per qui representa i per qui la lidera- i també enteníem que a la vila no li calia un altre supermercat. Evidentment, ens vam fer els "longuis" per treure'ns-els de sobre. Bàsicament perquè sabíem que la capacitat de generació de llocs de treball era mínima, una quinzena, sense comptar els que podia destruir. Quedi clar però que sempre els vam tractar bé.
- A vostès no els agrada gens el Mercadona però allà havien proposat fer-hi 450 pisos que amb l'ARE ja van arribar a ser 520. Allò no era especulació?
- Era el que preveia Urbanisme. No era més que això, entrava en els paràmetres.
- Sigui com sigui les obres de la Devesa del Pla i del Mercadona ja són una realitat. Exactament a què dedicarien els ja famosos 1,75 milions d'euros del conveni?
- D'entrada crec que ja no n'hi ha tants. Primer hauríem de saber exactament quants en queden. Nosaltres proposem al programa fer un plantejament consensuat a l'Ajuntament i, posteriorment un procés de participació ciutadana. Allò que els grups acordéssim posar-ho a disposició dels veïns per tal que ho valoressin: fos un casal d'avis, una residència, una escola bressol, un altre Mercadona o el que sigui...
- Això coincideix força amb la proposta de Fem Ripoll...
- Sí, però en el nostre cas creiem que primer ens hem de posar d'acord els 17 regidors, sent generosos, per aportar a la ciutadania un pla comú i possible. No té massa sentit un “que la gent opini” i que després allò no pugui tirar endavant.
- Per què s'oposen tant clarament al nou polígon de les Llosses? L'equip de govern manté que si no hi ha demanda, com asseguren vostès, no es desenvoluparà pas...
- Entenem que Ripoll no necessita més metres quadrats nous de sòl industrial. Perquè déu n'hi do el que tenim i perquè hi ha moltes naus buides i les antigues fàbriques per poder reconvertir. Es va fer una molt mala política de sòl industrial venent-ne a persones que les tenen buides des de sempre i ha optat per especular i no vendre a preu de mercat. Això és molt greu.
Per altra banda, la plana de Sant Quintí és absolutament inundable com a confluència del Ter i la riera de les Llosses. A més, és l'espai d'entrada de bona part dels visitants de la vila i que dóna una visió fantàstica. No veig cap necessitat en posar metres quadrats de magatzem i de llauna.
- I amb totes les activitats existents en precari o les que han anat tancant què s'hauria de fer?
- Reordenar. Polir-ho una mica. Una cosa és reordenar i l'altre és fer un polígon de nou. En tot cas no ens enganyem. Si les coses es posen en marxa és perquè hi ha alguna motivació. A més, pel tipus d'empresa que hi poden anar tampoc no podem solucionar massa res.
- Per què?
- Perquè és una tipologia de nau que a Ripoll en tenim moltíssimes i buides.
- Quina proposta té per aconseguir que noves empreses s'implantin a Ripoll?
- D'entrada, vendre les potencialitats que té Ripoll ja que tenim la sort de tenir una carretera desdoblada –malgrat el problema de no tenir les variants-. L'Ajuntament ha de posar totes les facilitats possibles i això es pot traduir en mil coses menys regalar els terrenys: bonificacions de tot tipus, fer una ordenança ben feta per anar a buscar empreses de valor afegit i vendre el que té Ripoll: tranquil·litat, bones connexions, fil directe amb les administracions...
Teresa Jordà, a tocar del Museu Etnogràfic de Ripoll. Foto: Adrià Costa
- El CAP de Ripoll es va tancar a les nits a inicis de legislatura. Salut assegura que el nombre d'atencions sanitàries han estat mínimes. Creu que és un tema a reivindicar de nou?
- La crisi ha posat moltes coses al seu lloc. I en el cap de tothom ens ha donat un bri més de responsabilitat donant-nos a entendre que moltes coses no podien ser. Ara bé, crec que amb la salut ni amb l'educació no s'hi juga. És un tema a reivindicar, evidentment, malgrat que per número hàgim vist que era un servei poc utilitzat.
- Abans ja ha sortit la qüestió de la Capitalitat de la Cultura Catalana. Vostès van ser força crítics en el balanç i això va generar una forta polèmica. Com ho veuen ara en fred?
- Ho continuo veient igual. La Capitalitat era una oportunitat brutal de posar de veritat Ripoll al mapa. I això no va passar. Vam fer una gran inauguració, que vaig pensar “això promet”... és l'únic que un vilatà de Ripoll pot recordar. No hi ha cap empremta, no n'hem tret res... Què ha quedat de la Capitalitat de la Cultura Catalana? Res.
- I sobre la candidatura de la Portalada. Consideren que s'està gestionant adequadament?
- Sí, considero que sí.
- El banc de pedra ha de tornar a la plaça Sant Eudald?
- No, evidentment. I si ha de tornar el banc de pedra que també torni la castanyera i l'església de Sant Eudald.
- Aquesta legislatura s'han perdut dos contenciosos judicials de temes que venien de l'anterior equip de govern: places Gran i Sant Eudald així com el vídeo de la Guerra Civil. En el primer cas, creu que hi ha opcions que s'acabi donant raó al recurs presentat per l'Ajuntament?
- És difícil. És un tema molt tècnic. Les contribucions especials a Ripoll sempre s'havien cobrat d'una manera i mai s'havia produït cap problema. En aquest cas algú hi va veure una escletxa legal, va aconseguir arrossegar veïns perquè a ningú li agrada pagar i el jutjat contenciós li va donar la raó. L'Ajuntament ha de fer el recurs perquè també hi ha moltes raons a favor nostre.
- I en el segon cas des de l'equip de govern se li ha demanat explicacions en el ple que vostè no ha acabat de donar...
- És que no hi ha explicacions a donar. Senzillament es va encarregar a aquesta empresa diversos documentals i es van produir un seguit de despropòsits en si s'havia de fer contracte o no, va anar passant el temps i al final va acabar la legislatura sense pagar-lo.
- No s'hauria d'haver fet un concurs perquè superava la quantitat mínima?
- No, perquè el vídeo no valia més de 18.000 euros. El problema és que hem hagut de pagar-ne més per interessos. L'Ajuntament de Ripoll, amb els seus tècnics com a garants, mai perpetrarà res que no sigui estrictament legal.
- Quan la van escollir cap de llista va dir que a Ripoll CiU té pràcticament assegurats set regidors d'entrada. Amb aquesta casuística l'únic pacte alternatiu a un govern de Jordi Munell és ERC, Fem Ripoll i eventualment la CUP si entra?
- A diferència d'altres no solem pactar res abans de les eleccions. A més, els nostres pactes són amb programes polítics, amb models de pobles i no pas amb partits. Ara mateix no conec ni el model ni la manera de treballar de la CUP ni tampoc de l'Anna Belén Avilés. Sí que conec, en canvi, el dels companys de CiU. Hi ha dos elements prioritaris actualment: compartir una manera d'entendre Ripoll i, en un moment històric com l'actual, els ajuntaments han d'estar al costat del Govern sorgit del 27 de setembre.
En tot cas, una bona manera de funcionar és dialogant, que sumant esforços multipliquem els èxits i, per tant, és molt important que no hi hagi majoria absoluta per evitar que passin coses com les que han succeït aquesta legislatura.
- Per una banda ha dit que haurien de compartir model de poble –cosa que amb CiU aparentment és difícil- i, per l'altra, estar al costat d'un executiu sobiranista els allunya de Fem Ripoll. Així es queden sense aliats?
- Doncs que governi Convergència i Unió, si és la llista més votada, amb minoria. Nosaltres serem allà per afavorir al màxim la governabilitat. No posarem cap pal a la roda perquè no treballem com fan ells a l'oposició.
- Vostès plantegen el 24-M com una primera volta del 27-S. No és confondre els veïns dels pobles aquest plantejament?
- No, la gent sap diferenciar quan vota l'alcalde que el Parlament. Però al mateix temps la gent sap que és un moment singular i històric i que és molt important que els ajuntaments tinguin el màxim de representants independentistes perquè hi haurà moments que s'hauran de posar a davant del carro. Si a Ripoll hi ha 14, 15, 16 o 17 regidors independentistes dels 17 totals, millor.
- Han aparegut moltes qüestions de territori i urbanisme, promoció econòmica, serveis públics... Digui tres propostes principals que surten al seu programa i que fins ara no hagin sortit a l'entrevista
- Una de molt genèrica és que no volem que a Ripoll hi hagi cap família que no tingui les necessitats bàsiques cobertes. Per altra banda, considerem que al Barri Vell s'ha aturat el procés de revitalització que es va viure durant vuit anys. Ara, el risc de desertització torna a ser més puixant que mai i ho podria ser encara més amb l'obertura del Mercadona. Per tant, tenim una bateria de propostes per evitar-ho a nivell comercial, turístic... cal·ligrafiant totes les façanes possibles, fent accessible les quatre muntanyes des del centre, etc. Finalment, en aquests quatre anys s'han fet molts invents per “fer bullir l'olla” amb firetes i mercadets de tot tipus. Tots aquests esforços s'haurien de potenciar en quatre elements que són referents però que estan perdent molta força: el Mercadal de Comte Guifré –els dos últims van ser autèntic desastre-; donar un revulsiu a la Fira de les 40 Hores; la Fira Catalana de l'Ovella és petita però única i es podria potenciar molt; i, finalment, parlant en clau més local, caldria reformular la Festa Major per fer-la per a tots i no només pels de 18 a 35 anys.
- Finalment, si el 24-M torna a ser alcaldessa quina serà la primera mesura que intentarà aprovar?
- Intentar que els temes més polèmics que està gestionant actualment l'Ajuntament –els 1,7 milions del conveni de la Devesa del Pla, el polígon de les Llosses...-, posar-los sobre la taula, amb tota la informació i intentar buscar punts de consens. Com he dit abans, sumar esforços per multiplicar èxits.
Teresa Jordà es presenta com a candidata d'ERC per cinquena vegada. Foto: Adrià Costa
| Llista Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Ripoll 2015 |
|---|
| 1. Teresa Jordà Roura 2. Roger Bosch Capdevila 3. Ramon Serra Vila 4. Carme Serrano Fernàndez 5. Jordi Capdevila Casas 5. Encarnación Mora López 7. Aitor Fortuño Ribas 8. Jordi Conca Matias 9. Helena Angrill Marí 10. Àngel Ferrer Mora 11. Jordi Eudald Batlle Falcon 12. Susana Escriu Vilalta 13. Ramon Prat Godayol 14. Maria Teresa Espelt Villegas 15. Miquel Casas Vaqué 16. Judith Sanmartí Rovira 17. Ramon Orriols Casas Suplents 18. Eudald Casas Vaqué 19. Xavier Escribà Solà 20. Francesc Ramon Terradellas 21. Cristina Moreno Torres 22. Marta Andreu Losantos |
Programa electoral ERC Ripoll 2015 (pdf)
Resultats eleccions municipals a Ripoll 2007-2011