16
de gener
del
2015
Actualitzat
a les
18:35h
L’obesitat és una vertadera malaltia crònica i un greu problema de salut. Consisteix en l’augment de les reserves energètiques de l’organisme en forma de greix (teixit gras) el que es tradueix en un augment de pes que condiciona seriosament la salut de la persona que la pateix ,doncs pot limitar la seva mobilitat així com accentuar malalties com la diabetis, la hipertensió o les patologies cardiovasculars.
Segons l’increment de la massa corporal que es pateixi trobem diferents estadis de la malaltia. És important remarcar que una persona no es torna obesa d’una dia per l’altre, sinó que és un procés progressiu on el “sobrepès” representa l’estadi inicial i el punt decisiu d’intervenció per no passar a estadis majors.
Per determinar en quin grau o quin estadi de la malaltia ens trobem, la classificació més emprada és la proposada per la Organització Mundial de la Salut i que es coneix com a Índex de Massa Corporal (ICM). Aquest es calcula dividint el pes (en kg) per l’alçada (en metres quadrats). Així doncs, podem afirmar que una persona té sobrepès quan el seu IMC és superior a 25 kg/m2. Segons l’IMC podem classificar la severitat de l’obesitat en les categories següents: entre 18,5 i 24,9 (pes normal); entre 25,0 i 29,9 (sobrepès), entre 30,0 i 39,9 (obès) i més de 40,0 (obesitat màxima).
L’obesitat es troba en increment progressiu en els països desenvolupats estretament lligada a l’estil de vida (sedentarisme) i a la mala alimentació (menjar ràpid, poc equilibrat). De totes maneres, no són els únics factors precipitants, doncs també intervenen factors genètics, psicològics o patologies associades, com trastorns de tiroides.
A causa de les conseqüències que pot provocar cal tenir en compte les mesures que podem aplicar, de forma més senzilla, per combatre-la. Aquestes són: tenir cura de la dieta i realitzar un mínim d’activitat física diària. D’aquesta manera mantindrem un estil de vida saludable i previndrem l’aparició d’aquesta malaltia i de les seves conseqüències.
És important remarcar de nou que aquesta patologia, lluny de ser un problema merament estètic, representa un problema seriós de salut; en cas de presentar-ne indicis és important consultar als professionals de la salut (infermeria, metge de família) per tal que ens assessorin i ens ajudin a portar-ne un bon control.
* Diplomada d’infermeria
Segons l’increment de la massa corporal que es pateixi trobem diferents estadis de la malaltia. És important remarcar que una persona no es torna obesa d’una dia per l’altre, sinó que és un procés progressiu on el “sobrepès” representa l’estadi inicial i el punt decisiu d’intervenció per no passar a estadis majors.
Per determinar en quin grau o quin estadi de la malaltia ens trobem, la classificació més emprada és la proposada per la Organització Mundial de la Salut i que es coneix com a Índex de Massa Corporal (ICM). Aquest es calcula dividint el pes (en kg) per l’alçada (en metres quadrats). Així doncs, podem afirmar que una persona té sobrepès quan el seu IMC és superior a 25 kg/m2. Segons l’IMC podem classificar la severitat de l’obesitat en les categories següents: entre 18,5 i 24,9 (pes normal); entre 25,0 i 29,9 (sobrepès), entre 30,0 i 39,9 (obès) i més de 40,0 (obesitat màxima).
L’obesitat es troba en increment progressiu en els països desenvolupats estretament lligada a l’estil de vida (sedentarisme) i a la mala alimentació (menjar ràpid, poc equilibrat). De totes maneres, no són els únics factors precipitants, doncs també intervenen factors genètics, psicològics o patologies associades, com trastorns de tiroides.
A causa de les conseqüències que pot provocar cal tenir en compte les mesures que podem aplicar, de forma més senzilla, per combatre-la. Aquestes són: tenir cura de la dieta i realitzar un mínim d’activitat física diària. D’aquesta manera mantindrem un estil de vida saludable i previndrem l’aparició d’aquesta malaltia i de les seves conseqüències.
És important remarcar de nou que aquesta patologia, lluny de ser un problema merament estètic, representa un problema seriós de salut; en cas de presentar-ne indicis és important consultar als professionals de la salut (infermeria, metge de família) per tal que ens assessorin i ens ajudin a portar-ne un bon control.
* Diplomada d’infermeria