21
de novembre
del
2014
Actualitzat
el
22
de novembre
a les
17:11h
L'Hospital de Campdevànol, en una imatge d'arxiu. Foto: ElRipollès.info
Un informe del Departament de Salut ha posat en qüestió l'"eficiència" de l'Hospital de Campdevànol. El document, denominat Central de resultats del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), situa el centre hospitalari del Ripollès en la banda baixa d'un rànquing agregat, pocs dies després que rebés per setè any consecutiu un premi TOP-20. Una contradicció que Joan Grané, director gerent de l'hospital, ha admès i ha justificat pel fet que, a diferència del guardó rebut, no se segmenta segons la tipologia de centres. De fet, qüestiona la metodologia que ha fet servir Salut per acabar generant un índex agregat que “no ningú sap com ha calculat”.
L'informe Central de resultats analitza el conjunt d'hospitals d'utilització pública del país. L'Hospital de Campdevànol apareix entre els centres que, segons l'avaluació, tenen una eficiència “lleugerament pitjor que l'estàndard” conjuntament amb el de Mora d'Ebre, Sant Pau, Sagrat Cor, Figueres, Sant Bernabé i Calella-Blanes. L'anàlisi es fa sense tenir en compte la mida dels hospitals ni l'entorn socioeconòmic, la principal queixa que manifesta Joan Grané. A més, el director-gerent posa en qüestió la mateixa elaboració d'un sol índex agregat, una novetat que trenca amb la filosofia d'un informe que, a priori, més enllà d'elaborar indicadors no havia de tenir rànquings.
El principal element crític segons l'informe és l'índex d'hospitalitzacions potencialment evitables –sobretot en malalties cardiovascular i diabetis- que se situen en un 30%, el segon pitjor del conjunt del país. El director gerent de l'Hospital de Campdevànol admet que en aquest camp hi ha marge de millora i que, per exemple, s'estan recollint els fruits d'un pla assistencial global per reduir el nombre d'ingressos. Tanmateix, també assenyala que en l'índex presentat per Salut no es té en compte el fet que sigui un dels hospitals amb més cirurgia major ambulatòria, un fet que evita quedar-se a l'hospital o variables socioeconòmiques com l'envelliment de la població o la manca d'una alternativa privada com passa en altres zones, especialment més urbanes.
Contractació per objectius
L'informe pretén ser una “manera d’incentivar els bons resultats”. En aquest sentit el Servei Català de la Salut té previst a partir del 2015 condicionar el finançament als objectius –fins a un 5%- que concedeix per contracte als centres hospitalaris. “Depèn de com s'utilitzi aquesta eina pot ser un trastorn per l'Hospital de Campdevànol i per molts altres centres”, reconeix Grané que al mateix temps assegura que de ben segur hi haurà moltes negociacions per veure com s'aplica. Sigui com sigui, també reconeix que “hauran de reflexionar” per millorar qüestions com les denominades “hospitalitzacions inadequades” tot assenyalant que canviar aquest tipus de dinàmiques es fa mig-llarg termini.
La suposada manca d'eficiència del centre ripollès contrasta –a banda del TOP 20- amb els índex de satisfacció dels pacients. En el cas de les embarassades –un dels elements que es va estudiar més l'any passat-, el 91,7% manifesta la intenció de tornar al mateix centre en cas de poder triar mentre que la puntuació de l'estada se situa en un 9,4 sobre 10 –puntuacions situades al quart lloc del rànquing global-. En el cas de les urgències la valoració és d'un 8,2, sensiblement superior a la mitjana.
Informe Central de resultats del sistema sanitari integral de Catalunya (pdf)