La crisi i la pèrdua de fidels porten els números del Bisbat de Vic a una situació límit

L'exercici 2013 es tanca per tercer any consecutiu amb un saldo negatiu rellevant

Elvira Vilardell
14 de novembre del 2014
Actualitzat el 20 de novembre a les 7:11h
El bisbe Romà Casanova
El bisbe Romà Casanova | Adrià Costa

El vicari general, David Compte; el bisbe de Vic, Romà Casanova; i l’ecònom diocesà. Joan Carles Carles. Foto: Adrià Costa


La crisi així com el descens de fidels han deixat els números del Bisbat de Vic, que engloba bona part de les parròquies del Ripollès, en una situació límit. L'any 2013 el Bisbat de Vic va tenir uns ingressos de 10.898 milions d'euros i unes despeses de 11.239 milions, és a dir, la institució va tancar l'exercici amb un saldo negatiu de 341.800 euros. Les xifres les van presentar aquest dijous el bisbe Romà Casanova; el vicari general, David Compte; i l'ecònom diocesà, Joan Carles Carles.

Les dades segueixen amb la tònica iniciada fa dos anys enrere en què tant els ingressos com les despeses van començar a disminuir de manera considerable. Si es comparen les xifres del 2013 amb les de l'any anterior es pot veure com els ingressos han caigut un 4% -el 2012 aquesta partida va ser de 11.339 milions-.

El mateix passa amb el capítol de les despeses, que han decrescut un 3% amb relació al 2012. L'ecònom diocesà ha explicat que aquest dèficit negatiu s'està cobrint amb els recursos propis del Bisbat, provinents d'exercicis anteriors que es van tancar amb xifres positives. No obstant això, Joan Carles Carles ha afirmat que si la situació continua igual s'hauran de “prendre mesures dràstiques”, ja que es calcula que els estalvis de la institució només podran sufragar dos anys més un dèficit similar al del 2013.

 

El bisbe de Vic i l’ecònom diocesà. Foto: Adrià Costa

Els ingressos del Bisbat provenen de quatre fonts principals: l'aportació dels fidels (58,4%); l'aportació de la Conferència Episcopal Espanyola –procedent de les donacions ciutadanes a través de la declaració de renda- (18,55%); les rendes del patrimoni (15,6%), i les subvencions de les administracions públiques (7,65%). Si es comparen aquestes dades amb les del 2012 no s'aprecien canvis significatius, tot i que sí una lleugera disminució de les aportacions dels fidels, que en l'exercici anterior va ser del 59%.

De fet, Romà Casanova, ha fet referència a aquesta dada. El bisbe ha reconegut que aquests nombres són un símptoma de la davallada de fidels que està patint l'Església, un fet que constitueix “un important problema” per al bisbat, sobretot perquè cada vegada hi ha menys persones amb vocació sacerdotal. Aquesta situació està produint un “envelliment” de la institució i n'està dificultant la seva regeneració.

En contrast amb aquesta xifra cal destacar l'augment que ha experimentat la quantitat destinada a les entitats de beneficència de titularitat eclesiàstica. En concret, l'import que va rebre Càritas l'any 2013 va ser un 10% superior respecte el que va percebre el 2012. I és que aquesta organització va aconseguir recaptar l'any passat 1.747 milions d'euros.

En el capítol de despeses les assignacions salarials són la partida amb un major pes: suposen el 26% de l'import total referent al costos. La rehabilitació i conservació de temples i equipaments parroquials constitueix el 14% de les despeses, mentre que l'11% es destina a les activitats parroquials, com ara la formació de joves i seminaristes i la difusió del patrimoni cultural, entre altres. El tant per cent restant correspon a altres despeses de funcionament del Bisbat.

Les dades de l'exercici de 2014 tampoc es preveu que siguin bones, ha explicat l'ecònom diocesà, ja que s'estima tancar els comptes novament amb un saldo negatiu. Segons ha esgrimit Joan Carles Carles aquesta situació es deu a la crisi econòmica, que ha fet disminuir les aportacions dels fidels, així com també endarrerir els pagaments de les subvencions públiques. Tot i això, l'ecònom diocesà ha reconegut, igual que ho ha fet el bisbe, que la pèrdua de seguidors de l'Església també té a veure amb aquestes xifres negatives.

Amb relació a aquesta disminució del número de fidels, Romà Casanova ha afirmat que l'Església es troba en un moment en què té la necessitat de dur a terme una “sortida missionara”. Dit d'una altra manera, la institució necessita “posar en valor el que diu, fa i serveix” per tal de mostrar una “realitat positiva” que molts cops els ciutadans ignoren.

El Bisbat de Vic engloba parròquies no només d'Osona i del Ripollès sinó també de quatre comarques més: Bages, Anoia, Segarra i Vallès Oriental.
 

Dades econòmiques de l'exercici del Bisbat de Vic 2012

Dades econòmiques de l'exercici del Bisbat de Vic 2011


El vicari general, David Compte, aquest dijous. Foto: Adrià Costa