«La trumfa a Vilallonga de Ter és un complement pel sector ramader»

Parlem amb dues generacions de productors de trumfa

Bonaventura Guillamet i Miquel Busquets
Bonaventura Guillamet i Miquel Busquets | Arnau Urgell
Arnau Urgell
13 d'octubre del 2014
Actualitzat el 17 d'octubre a les 7:54h

Bonaventura Guillamet i Miquel Busquets, dues generacions de productors de trumfa. Foto: Arnau Urgell


La trumfa, la patata de la Vall de Camprodon, és un dels productes seculars d'aquest territori. Després de tres o quatre dècades oblidades, fa més de deu anys es va tornar a intentar posar en valor. Molló és el municipi que l'ha abanderat però Vilallonga de Ter, actualment amb dos productors integrats a la cooperativa que els comercialitza, també la reivindica. “Al nostre municipi és un complement pel sector ramader”, assenyala l'alcaldessa Pastoret que celebra que el bon temps va acompanyar un Mercat de la Trumfa que dissabte va arribar a l'onzena edició.

Miquel Busquets, de la Riba, és un dels dos productors de Vilallonga que, juntament amb el Sanyol, actualment forma part Cooperativa Agroramadera de Molló, entitat encarregada de comercialitzar un producte amb marca de qualitat. A la seva finca tenen certificat ecològic però enguany, amb una collita poc abundant, ho han fet passar convencional. “La trumfa vol poca aigua”, explica Busquets que s'han quedat amb la meitat dels 6.000 quilos habituals.

Com a la resta de productors del municipi la trumfa es un “a més a més” que s'afegeix a les vaques de carn i les eugues. “Els avis vivien de les trumfes però de 30-40 anys cap aquí s'han anat posant més vaques i vaques”, assenyala. Ho comenta amb en Bonaventura Guillamet, de la Barruda, una casa on antigament havien produït força trumfa i que recorda perfectament el calendari d'aquest tubercle.

Tot plegat, assenyala el veterà productor, comença amb la lluna vella de març quan s'estenen. Dos mesos després grillen i es tallen. “Per anar bé cal que hi hagi dos grills”, subratlla Guillamet. Després toca fresar el camp i fer forats cada 20 centímetres per anar-hi posant les patates. Se situen en rengles separats entre si uns 60 centímetres ja que “a major espessor més petites surten després”. El següent pas és collar –cobrir de terra- per evitar que es tornin verdes i després de l'estiu es fa la collita. Es deixen a una “trumfera” que ha de ser lloc fresc i sec, per evitar que amb l'aire es grillin de seguida i es facin malbé.

Un temps primaveral en ple octubre

Un temps primaveral, tot i ser l'11 d'octubre, va saludar la celebració de l'onzena edició del Mercat de la Trumfa de Vilallonga. La parada central era, evidentment, de venda d'aquest tubercle que sortien amb alegria en bosses de 5 i 20 quilos. També hi havia altres productes agroalimentaris i artesanals així com la presència d'un ferrer i un artesà del vidre. Les passejades en poni, un inflable gratuït i un taller infantil van complementar l'activitat que es va celebrar a la plaça de les Escoles.
 

Un tractor, en ple Mercat de la Trumfa de Vilallonga. Foto: Arnau Urgell