19
de maig
del
2014
El progressiu envelliment de la població catalana ha fet que les persones pateixin sovint una o més malalties cròniques. S’està cada vegada més avaluant la presència de dues o més malalties cròniques com a indicador de cronicitat. Aquesta és la definició operativa que s’utilitza per a determinar la multimorbilitat: la coexistència de dues o més malalties en una mateixa persona.
L’abast de la multimorbilitat a Catalunya es pot extrapolar a partir de dades d’estudis fets sobre prevalença elaborats per l’Institut d’investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), centre de referència en recerca en Atenció Primària. Aquests estudis indiquen que la proporció de catalans que podrien ser multimòrbids es situaria en pràcticament el 50% de la població.
La multimorbilitat afecta totes les etapes de la vida però el seu veritable impacte és a nivell grups d’edat més grans. I específicament a partir dels 65 anys ja que en aquesta edat més del 85% dels pacients presenten multimorbilitat.
S’ha pogut constatar que la multimorbilitat en tots els grups d’edat afecta més a les dones. Aquest és un tema candent en els estudiosos de les desigualtats de gènere. Alguns experts indiquen que el fet que les dones visitin més els serveis d’atenció primària que els homes, s’explica en part per la seva actitud més proactiva enfront la prevenció, pel seu pitjor estat de salut i perquè realitzen visites d’acompanyament d’altre persones. Aquestes raons farien que les dones consultessin més els metges de família i per tant hi hauria més possibilitat de ser diagnosticades de condicions cròniques.
Altres dades d’interès que s’extreuen dels estudis fets per l’IDIAP, és que en dones d’edats joves (per sota dels 45 anys ) destaquen la presència de trastorns psicològics. L’ansietat esdevé la malaltia més prevalent en les dones de 19-44 anys, i la depressió és la segona malaltia més prevalent en les dones de 25-44 anys. A partir dels 45 anys assoleixen preponderància en ambos sexes malalties com la hipertensió i l’alteració dels lípids (dislipèmia).
La multimorbilitat té implicacions a diferents nivells. A nivell individual, incrementa el risc de mort prematura, d’hospitalització, de discapacitat, de depressió, de polimedicació i d’empitjorament de la qualitat de vida. I a nivell social, es calcula que les malalties cròniques són responsables del 60% del les morts i també tenen un impacte econòmic gegantí.
Per disminuir aquest impacte són primordials les activitats que intentin evitar l’aparició d’alteracions de la salut (la prevenció). En aquest sentit convé recordar els 10 punts essencials que contribueixen a la salut i el benestar (Salut i Benestar, Agència de Salut Pública de Catalunya) que de forma resumida són: alimentació equilibrada, vida activa, dents saludables, sol amb precaució, relacions sexuals segures, aire sense fum, consum d’alcohol moderat, benestar emocional i seguretat al volant.
* Metge de família i psiquiatra. Servei d’urgències. Hospital de Campdevànol.
L’abast de la multimorbilitat a Catalunya es pot extrapolar a partir de dades d’estudis fets sobre prevalença elaborats per l’Institut d’investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), centre de referència en recerca en Atenció Primària. Aquests estudis indiquen que la proporció de catalans que podrien ser multimòrbids es situaria en pràcticament el 50% de la població.
La multimorbilitat afecta totes les etapes de la vida però el seu veritable impacte és a nivell grups d’edat més grans. I específicament a partir dels 65 anys ja que en aquesta edat més del 85% dels pacients presenten multimorbilitat.
S’ha pogut constatar que la multimorbilitat en tots els grups d’edat afecta més a les dones. Aquest és un tema candent en els estudiosos de les desigualtats de gènere. Alguns experts indiquen que el fet que les dones visitin més els serveis d’atenció primària que els homes, s’explica en part per la seva actitud més proactiva enfront la prevenció, pel seu pitjor estat de salut i perquè realitzen visites d’acompanyament d’altre persones. Aquestes raons farien que les dones consultessin més els metges de família i per tant hi hauria més possibilitat de ser diagnosticades de condicions cròniques.
Altres dades d’interès que s’extreuen dels estudis fets per l’IDIAP, és que en dones d’edats joves (per sota dels 45 anys ) destaquen la presència de trastorns psicològics. L’ansietat esdevé la malaltia més prevalent en les dones de 19-44 anys, i la depressió és la segona malaltia més prevalent en les dones de 25-44 anys. A partir dels 45 anys assoleixen preponderància en ambos sexes malalties com la hipertensió i l’alteració dels lípids (dislipèmia).
La multimorbilitat té implicacions a diferents nivells. A nivell individual, incrementa el risc de mort prematura, d’hospitalització, de discapacitat, de depressió, de polimedicació i d’empitjorament de la qualitat de vida. I a nivell social, es calcula que les malalties cròniques són responsables del 60% del les morts i també tenen un impacte econòmic gegantí.
Per disminuir aquest impacte són primordials les activitats que intentin evitar l’aparició d’alteracions de la salut (la prevenció). En aquest sentit convé recordar els 10 punts essencials que contribueixen a la salut i el benestar (Salut i Benestar, Agència de Salut Pública de Catalunya) que de forma resumida són: alimentació equilibrada, vida activa, dents saludables, sol amb precaució, relacions sexuals segures, aire sense fum, consum d’alcohol moderat, benestar emocional i seguretat al volant.
* Metge de família i psiquiatra. Servei d’urgències. Hospital de Campdevànol.