Mor Sofia Castillo, professora i historiadora de Ripoll, als 55 anys

Coneguda pel seu compromís polític i social es va especialitzar en la recerca sobre la Guerra Civil

| 30/12/2013 a les 15:50h
Arxivat a: Societat, Sofia Castillo, història
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/12/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sofia Castillo, professora i historiadora de Ripoll, ha mort a l'Hospital de Girona als 55 anys d'edat. Castillo era coneguda pel seu compromís polític i social en partits i moviments d'esquerra, una tasca que va combinar amb la recerca relacionada amb la Guerra Civil. En aquest sentit va publicar juntament amb Olga Camps el llibre La Guerra Civil a Ripoll (1936-1939), editat per primera vegada el 1994, i havia organitzat una exposició sobre els anomenats Papers de Salamanca. També havia estat articulista en publicacions com El 9 Nou i la seva afició pel cinema l'havia dut a col·laborar en diversos programes de Televisió del Ripollès.

Castillo, originària de Ciudad Rodrigo (Salamanca). serà molt recordada com una de les professores “històriques” de l'Institut Abat Oliba on impartia assignatures com història, història de l'art i geografia. Actualment tenia plaça a l'IES Cirviànum de Torelló (Osona) després d'exercir en diversos instituts com el de Martorell.

La cerimònia fúnebre en record de Sofia Castillo es realitzarà aquest dimarts 31 de desembre a dos quarts d'onze del matí al Tanatori del Ripollès.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Moltes gràcies Sofia
Joaquim Merino, 30/12/2013 a les 16:02
+31
-0
Sofia moltes gràcies per la teva gran tasca docent i pedagògica que amb aquella sensibilitat social ens vas ensenyar amb tanta passió. Marxes massa aviat però restaràs per bé o per mal, pero mai per indiferència, a la memòria dels estudiants que hem passat pel IES Abat Oliba.
Gràcies
Miquel Sitjar Serra, 30/12/2013 a les 19:34
+17
-0
Avui hem perdut una amiga i una companya, a qui ja no podrem agrair com ella mereixia la seva generositat en tots els àmbits, en els quals va participar. Em sento molt afortunat d'haver compartit amb ella algunes de les empreses de la meva vida. Hi vaig aprendre molt. La trobarem a faltar. Descansi en pau.
A reveure
Albert Martínez, 30/12/2013 a les 20:43
+13
-0
En record a una gran professora,amant de la seva feina...Sabia com cridar l'atenció i despertar l'interés...vas fer que la pre-història fos molt més que un simple punt del temari.
Vam coincidir ara fa un any,en la xerrada de la Marató al Cirvianum,que presisament anava sobre el càncer...gran lliçó de valentia vas demostrar-me!
Lluitadora fins el final!
A reveure...
grat record
Mònica Roca, 30/12/2013 a les 20:56
+13
-0
Ostres... m'acaben de donar la notícia i em sap molt molt greu. La Sofía va ser la meva professora durant uns quants anys a l'institut de Ripoll i també tutora nostra en un dels cursos. Recordo com ens agradaven les seves classes... ho vivia tant! en gaudia tant que se't acabava encomenant! :) I ja no només les classes d'història! si no també vivències i experiències... recordo el com ens va explicar com funcionava "l'espai vital" que tenim les persones i com arrel de l'explicació ens en vam anar amb les meves amigues Laura i Silvia al parc, a la hora de dinar d'aquell dimecres i vam posar-ho en prova.... seient-nos mooooolt aprop d'algú que estava sol en un banc... hahahhaha

En tenia un record molt grat. El tinc encara. Lamento molt la seva prematura mort! Una abraçada als seus més pròxims.
Eternament agraïts
Núria Formatger i Augé, 01/01/2014 a les 23:08
+6
-0
Amb la Sofi ens coneixíem des de sempre. Teníem la mateixa edat. Érem veïnes quan, de molt menuda, va arribar a Ripoll amb la seva família. Cap de les dues coneixia la llengua de l'altre, però com fan les criatures, compartint pilotes i nines vàrem anar intercanviant les bastides de les paraules.

Molts anys més tard, havia de ser la Sofia qui va convèncer la meva família per treure les teranyines de records molt dolorosos. Se'm fa difícil pensar qui més podia es haver guanyat la confiança dels de casa per esdevenir la dipositària del feix de cartes que el meu avi, en Pau Augé Vilamitjana, havia escrit des de la presó.
Amb paciència i dedicació va saber combinar el rigor de la professió amb una sensibilitat exquisida a l'hora de transcriure, ordenar i donar cos a tot el llegat . Amb la seva obra “Cartes d'un condemnat a mort”, va trencar un de tants petits cadenats que empresonen la memòria col•lectiva d'aquests país, però per la meva família va suposar redreçar amb dosi de dignitat un passat abatut pel dolor afegit de l'oblit.
Una abraçada ben forta als seus familiars.
En restarà una petjada ben profunda d'una vida massa curta.
Records d'una professora genial
Núria Colomer, 04/01/2014 a les 23:22
+2
-0
Recordo especialment a aquesta professora. Sempre he pensat que ella va ser la persona que em va fer estimar la història. No fa massa, en la presentació de la guia de St.Joan, vaig tenir el plaer de recórrer uns quants carrers amb la seva companyia. Hi ha professors que no els oblides mai perquè et deixen una petja.
Ella va ser una d'aquestes persones.
Una trista notícia.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Bona afluència de visitants a la segona Fira Internacional del Formatge | Aj. Camprodon
01/01/1970
L'esdeveniment es consolida i creix aprofitant la seva celebració enmig del pont del 12 d'octubre
L'edifici del carrer del Prat que ha de ser enderrocat | Google Maps
01/01/1970
Les afectacions aniran del 30 d'octubre al 13 de novembre
01/01/1970
Està emmarcat en els actes de commemoració del Centenari Manel Surroca