El Parlament ja estudia els efectes del «fracking»

El dictamen de la comissió podria obrir la porta a prohibir aquesta tècnica d'extracció d'hidrocarburs

Quico Sallés/Arnau Urgell
05 de juliol del 2013
Una imatge de la constitució de la comissió al Parlament. Foto: QS/ND

Núria de Gispert ha presidit aquest migdia la sessió constitutiva de la comissió d’estudi dels permisos de prospecció i explotació d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulica. El seu objecte és estudiar la normativa vigent, l’impacte ambiental, social i econòmic i els problemes derivats de la tècnica coneguda com a fracking.

La comissió tindrà una durada no inferior a tres mesos ni superior a sis -de fet, esperen enllestir el mes d'octubre- i redactarà un informe final. Un dictament que podria obrir la porta a prohibir el fracking al nostre país. La comissió ha ratificat com a president Lluís Guinó alcalde de Besalú (la Garrotxa) i diputat de CiU, amb el suport de tots els grups i l’abstenció de la CUP. La presidenta ha posat a la seva disposició el suport i material que puguin requerir del consell assessor del Parlament sobre ciència i tecnologia.

El ple va acordar el 10 d’abril la creació d’aquesta comissió per unanimitat, arran d’una proposta d’ERC, el PSC, ICV-EUiA, C’s i la CUP. La componen, a més de Guinó, Cristina Bosch i Antoni Fernández Teixidó (CiU); Pere Bosch i Marc Sanglas (ERC); Xavier Sabaté i Jordi Terrades (PSC); María José Garcia Cuevas i Sergio García (PPC); Salvador Milà i Marc Vidal (ICV-EUiA); Inés Arrimadas i Jordi Cañas (C’s), i Quim Arrufat i Isabel Vallet (CUP). En aquella mateixa sessió CiU i PP van tombar una proposta d'ICV per tal de prohibir el fracking a Catalunya en considerar que abans se n'havien d'estudiar els impactes.

Les plataformes continuen alerta

Fa unes setmanes el Govern va retirar definitivament el permís del projecte Ripoll que preveia investigar l'existència d'hidrocaburs en una àrea de 50.000 hectàres de la Garrotxa, el Ripollès i Osona. Tanmateix, des de les plataformes antifracking van alertar que la guerra no estava guanyada ja que van assegurar que des de feia mesos hi havia altres empreses interessades en buscar gas i petroli. Fins i tot, l'empresa Teredo Oils, que havia aconseguit inicialment el permís, va intentar convèncer sense èxit les institucions del Ripolles per reactivar el projecte.