El Monestir de Ripoll, tal com era el 1867

Monestir de Ripoll 1867 Foto: Josep Boadas Baguer/RABASF-DIAG-ACRI

El Monestir de Santa Maria és el gran símbol de Ripoll i una de les icones arquitectòniques del país. Tanmateix, hi ha pocs testimonis gràfics anteriors a la restauració del 1886 que li va confegir l'actual aspecte. Ara, per primera vegada, una exposició i un llibre mostraran una trentena de fotografies del 1867 realitzades en el marc d'una visita de la Comissió Provincial de Monuments de Girona. La mostra Fotografies de 1867 del Monestir de Santa Maria de Ripoll s'inaugurarà aquest divendres 19 d'abril a les set de la tarda i es podrà veure fins al 13 de maig a la sala Abat Senjust.

Un dels comissaris de l'exposició, Antoni Llagostera, considera que les imatges suposen  per una banda una important aportació al coneixement de la història de Ripoll, però per una altra també a la història de la fotografia, ja que no hi ha gaires monuments que puguin lluir una quantitat tan alta de fotos en una data tan pretèrita.

La història de les fotografies

La Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid va encarregar a l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol elaborar un projecte de restauració del Monestir de Santa Maria de Ripoll. Sureda va concebre que el treball d’aixecament de plànols, seccions i alçats, podia simplificar-se amb l’ús de fotografies. Entre els treballs fets el 1867 hi ha un interessant dibuix frontal de la portada fet pel pintor olotí Josep Berga i Boix que aleshores treballava com a delineant de l’arquitecte gironí.

De l’existència d'aquestes fotografies se'n tenia notícia per indicacions que Josep Maria Pellicer i Pagès havia fet en els seus llibres Santa Maria de Ripoll (1878) i Santa Maria del monasterio de Ripoll (1888), però no estaven localitzades. El 2004 la professora universitària Concepció Peig Ginabreda, l'altra comissària de l'exposició, en els curs d’una recerca feta a la institució madrilenya va trobar 25 fotografies de Ripoll acompanyades d’un ofici de presentació.

Però si la troballa tenia un valor extraordinari, el més curiós va ser comprovar que a més de les còpies d’aquestes fotografies, a l’Arxiu Comarcal dels Ripollès (ACRI), a l’arxiu de la Comissió Provincial de Monuments de Girona existent al Museu d’Arqueologia de Girona (DIAg) i a una col·lecció particular de Barcelona (família Plana Berga) hi havia noves imatges de la sèrie, fins a totalitzar 30 fotografies amb 67 còpies. Un material que, a més, donen relleu al treball d’un fotògraf gironí poc conegut, Josep Boadas Baguer, que amb aquest treball entra amb nom propi dins de la història de la fotografia catalana.

Tot aquest material es podrà veure a l'exposició i, a més, formarà part d'un llibre. La publicació, patrocinada per la Fundació Eduard Soler en el marc de la Capital de la Cultura Catalana, es titula Santa Maria de Ripoll en el segle XIX: el procés d’una transformació i és fruit del treball de Peig, Llagostera i també d'Antoni Pladevall i Font.