13
de setembre
del
2012
Imatge virtual de la proposta d'ordenació de la Devesa del Pla. Foto: Agustí Vilà- Per quins motius li convé a Ripoll un desenvolupament urbanístic com el de la Devesa del Pla?
- Perquè és un desenvolupament previst al POUM i que soluciona la situació d'abandonament d'una part central i estratègica de Ripoll que pot acabar-se convertint en un niu de problemes i degradació si no s'actua, i perquè aquesta modificació converteix aquest sector de la Devesa del Pla en el pol d'atracció de serveis que farà revitalitzar tota la vila. Un altre motiu important és que no costarà ni un euro a l'Ajuntament i que aquesta inversió farà bullir l'olla a Ripoll durant els propers anys.
- La propietat ha parlat d'una inversió de 8 milions d'euros en una primera fase (i 30 en el global del projecte). Quants llocs de treball, directes i indirectes, estimeu que es poden crear?
- Durant la fase d'obres podríem estar parlant d'un mínim d'una trentena de persones. Un cop en explotació al 100% podríem estar parlant d'un centenar de directes. Pensi que només Mercadona, que està negociant amb la propietat la seva instal·lació, ens parla de crear uns 40 contractes fixes de persones de Ripoll. És molt difícil valorar els indirectes a partir de la pròpia activitat de construcció i manteniment de tota la zona i dels establiments o equipaments que s'hi instal·lin.
- Quan CiU estava a l'oposició va reclamar –i aconseguir- una consulta sobre el projecte de l'ARE. Ara no se n'hauria de celebrar una altra perquè la ciutadania refrendés la nova proposta?
- La situació és molt diferent; el tripartit no portava l'ARE al seu programa electoral del 2007 i, a més, es proposava ampliar fins a 520 habitatges la zona del Pla molts pocs mesos després de l'aprovació d'un pla general que havia mantingut amb absolut secretisme un conveni amb la Preparación Textil signat el 2006. Aquell conveni permetia uns 420 habitatges a la zona, i la principal queixa de CiU i de molts ciutadans era que aquesta proposta de tants habitatges no s'havia debatut als tallers de participació per a la revisió del POUM, ni tampoc s'oferia com a informació pública a les persones que consultaven el POUM amb la possibilitat de fer al·legacions. Tot d'amagatotis.
Nosaltres creiem que la consulta ciutadana va servir per dir-li al conseller Nadal i als que defensaven aquest model imposat de creixement urbà d'alta densitat humana que no era el que volíem els ripollesos i ripolleses per al barri de la Carretera de Barcelona ni per Ripoll. Per nosaltres, el resultat d'aquella consulta demanava una alternativa engrescadora i una reducció substancial del nombre d'habitatges al sector de la Devesa del Pla i fou precisament el detonant de l'actual proposta. Vam entendre el què sí que volíem els ripollesos i ripolleses i vam oferir un nou projecte que va ser el puntal del nostre programa de les eleccions del maig del 2011. Vam apostar fort amb aquell compromís electoral i vam rebre un ampli suport electoral. No farem una consulta quan el que estem fent és complir un compromís electoral que Ripoll ens va confiar amb una àmplia majoria. Som gent de paraula que volem complir el que el poble ens ha encomanat que tirem endavant.
- Han anunciat uns terminis de sis mesos de tràmits i 15 d'obres... Creu que a la tardor de 2014 la nova Devesa del Pla serà una realitat?
- Parlar de terminis en termes urbanístics sempre és més aviat agosarat, però sí, treballem amb aquesta previsió.
- L'estrella de la nova proposta és el firal. En què consistirà? No afectarà l'aposta per fires (grans i petits) al centre?
- Cal imaginar aquest “firal” com un porxo diàfan, semiobert, com un espai multifuncional, de gran capacitat. Com a exemple pensem en el porxo del pati dels Salesians en més gran i més alt, que ens permeti ofertar i incorporar actes de més gran format a l'activisme social, cultural, comercial, festiu i esportiu de Ripoll.
En cap moment no pensem en canviar ni reduir –ans al contrari- les fires i mercadets o actes que ja tenim i es fan al centre de la vila. De fet ens imaginem un nou gran espai d'aixopluc que eviti haver de suspendre per culpa de la meteorologia cap activitat gran de les que es fan a Ripoll i que l'espai de La Lira no pot encabir i a la vegada poder-ne oferir de noves; pensem en activitats com la Fira de la Vaca Bruna, el Concurs de Cavall Pirinenc, el Concurs de Doma Vaquera o l'Esplaiada 2012,... que han requerit despesa important en llogar carpes i envelats per evitar la pluja. La nova Devesa del Pla no és una competència al centre comercial i històric –qui ho pensi així s'equivoca-; serà un bon complement per fer créixer les activitats que es fan a Ripoll durant tot l'any i que totes aporten públic, visitants i per tant persones que faran despesa al nostre poble en benefici directe del comerç, l'hostaleria, els serveis....
- L'altre element clau és la instal·lació d'un Mercadona. Serà el sisè hipermercat de Ripoll –el tercer a l'interior del nucli urbà-. No pot acabar sent el cop definitiu al petit comerç?
- Pot acabar essent una competència dels hipermercats existents. No podem oblidar que des de la instal·lació del primer supermercat a Ripoll als vuitanta i fins l'actual oferta d'hipermercats hem perdut molts establiments comercials de botigues d'ultramarins, alimentació i petits autoserveis (recordem amb enyorança Ca la Rumalda, Can Selva, Can Sorinas, Can Sidru Vila, Can Castells, Ca l'Estrada, Can Torres, Can Nabà, Ca la Teresa, Ca la Mimí, l'autoservei Teresa, la Bodega, Ca la Flora, Ca la Laieta, Can Segú, Can Pous, Ca l'antic, Ca la Pepi, Ca la Vda. Bou, Ca la Guillermina,... i segur que me'n deixo molts d'altres) però també se n'han especialitzat molts i se n'han obert de nous. A CiU sempre hem defensat el comerç de proximitat com a un dels pals de paller de l'economia del poble, i entenem que el petit comerç pugui estar espantat, però no els deixarem de banda. Des de l'Ajuntament treballarem conjuntament amb ells per convertir les pors en oportunitats.
D'altra banda, Mercadona és una primera marca que no oblidem que vol venir a Ripoll perquè els ripollesos de la comarca ja compren habitualment als seus establiments de Vic i Manlleu, i molt properament ens temem que ho facin als nous Mercadona de Torelló i Olot; es tracta per tant d'evitar i reduir la fuga comercial i de despesa fora de Ripoll i al contrari ser atractius perquè tot l'entorn comarcal i del Bisaura vegin a Ripoll una oferta comercial i un petit comerç variat, especialitzat, competitiu i potent conjuntament amb una oferta continua d'activitats (firals, esportives, culturals, socials...) i serveis de tot tipus que els motivin i els encisin a venir a Ripoll cada setmana a comprar, passejar, mirar i sobretot gastar al nostre poble.
- La proposta de modificació del POUM també preveu 189 habitatges. Malgrat que són més de la meitat dels previstos inicialment no és molt difícil que tirin endavant en l'actual context?
- Hem d'entendre que l'urbanisme treballa en tres etapes temporals, planifiquem sempre a curt, mitjà i llarg termini. Segurament de pisos al sector de la Devesa del Pla no en veurem cap en els propers anys, però ningú entendria que no ho tinguéssim a punt pel dia que acabi la crisi i a mitjà termini quan els joves i adolescents d'avui desitgin emancipar-se o formar una família el dia de demà. Passa el mateix amb el sòl per a activitats econòmiques, quan comencem a sortir del pou, el poble que no hagi fet els deures quedarà l'últim de la fila per no poder oferir emplaçaments. Pensem també que d'aquests habitatges un 10% formarà part de l'oferta municipal d'habitatge de protecció pensant en aquest futur a mitjà termini.
- El POUM preveu creixements residencials en diversos punts de la vila. Des de l'equip de govern es prefereix o es prioritzarà el sector de la Devesa del Pla respecte els altres?
- Siguem seriosos, nosaltres no podem prioritzar res entre privats. Des del primer dia treballem amb la mateixa intensitat per a desencallar qualsevol activitat que generi un sol lloc de treball en qualsevol lloc de Ripoll que ho prevegi el planejament vigent; i fins i tot ens avenim a estudiar i aprovar modificacions puntuals si permeten desencallar qualsevol iniciativa. Repeteixo, qualsevol activitat i a qualsevol lloc, aquí el que compta és que l'administració sigui més eficient i eficaç que mai i que sapiguem encisar, engrescar la iniciativa privada a invertir a Ripoll.
- El conveni aposta per les empreses i professionals locals per executar el projecte. Tindran capacitat per competir –especialment les de construcció- per competir amb les foranes?
- M'insinua que no la tenen? Nosaltres creiem fermament que sí. A Ripoll tenim empreses constructores i industrials que treballen des de fa molts anys al primer nivell i arreu del país i fora, que són capaces de competir tècnicament i econòmicament amb qualsevol altra empresa que vingui de fora. Si volen aquests contractes seran seus, surten amb l'avantatge que els dóna el conveni impulsat des de l'Ajuntament i la propietat pel fet de ser de Ripoll. Volem que les empreses locals es puguin guanyar la vida i mantenir o crear llocs de treball; aquest és també un dels ànims principals d'aquest projecte i una de les nostres il·lusions com a Ajuntament.
- El nou conveni descarta construir el pont que havia de finançar la propietat. S'és menys exigent que en l'anterior acord?
- No. Hem estat exigents amb el fet de no construir un pont que no va enlloc i que a més, una part l'hauria hagut de pagar l'Ajuntament per completar el seu elevat cost. També hem estat exigents a no rebaixar l'aportació de la propietat d'1.750.000 euros, recordem que el conveni de l'any 2006 deia que aquesta quantitat s'actualitzaria en base a l'índex de preus de la construcció! Podríem estar parlant de la meitat o menys. Per tant fixi's si hem estat exigents en aquest sentit, sempre convençuts que el nou destí d'aquesta aportació ajudi a fer bullir l'olla a Ripoll amb el porxo firal i les millores en equipaments previstes a la nova proposta. Un nou pont de ben segur ajudaria poc a crear llocs de treball una vegada construït.