07
d'agost
del
2012
Sardanes a la Festa Major de Pardines. Foto: Joan Vila i Triadú
Pardines va tancar diumenge una Festa Major marcada per la calor, per la gran participació popular als actes i per la intensitat amb la qual la van viure els pardinencs. La pluja no va arribar fins que se celebrava el darrer acte del programa. A més, era un dels pocs actes sota cobert, el Quinto, amb què, tradicionalment o, si més no, els darrers anys, es tanca el programa d'actes. Un quinto amb molts participants (la sala polivalent de l'edifici de l'Ajuntament, de gom a gom) i amb més regals que mai, força repartits entre diverses famílies.
La pluja va ser anecdòtica i, de fet, la Festa Major d'enguany serà recordada com una de les de més càlides (meteorològicament parlant) de la dècada, sobretot les tardes: tant la “guerra d'aigua” no programada de dissabte a la tarda com la festa de l'escuma més oficial de diumenge a la tarda van celebrar-se en un ambient de calor i xafogor més propi d'un clima costaner que pirinenc. Parlant de meteorologia, cal citar evidentment el pregoner d'enguany: el responsable de Meteoribes, Josep Manuel Mercader, gran aficionat no només a seguir tempestes i calorades sinó també a l'astronomia i a l'horticultura ecològica.
Els balls de nit (el de divendres, més íntim i enfocat cap a la gent del poble –vilatans o estiuejants-, amb l'orquestra Flash, i el de dissabte, molt més multitudinari i amb presència absoluta de jovent de tot el Ripollès, fins al punt de superar el miler de persones, amb l'orquestra Nueva Eclipse van celebrar-se sota una lluna brillant i amb menys fresca de l'habitual.
En l'àmbit cultural, cal destacar la representació que es va fer dissabte al vespre a l'església de Sant Esteve, la principal del poble, recentment restaurada en tot els seus interiors. Es tracta de la performance titulada Gesta èpica d’arrels profundes, de Jordi Roca i Tubau (artista present i creador del concepte i les lletres, a més de fer un obra d'art en directe) i música de Josep Maria Serracant. Es tractava d'una mescla de música, poesia, art, dansa, i altres ingredients, al voltant de la situació del poble català en la cruïlla actual, a punt de poder alliberar-se nacionalment, així com una reflexió sobre les arrels culturals i lingüístiques que el marquen. L'església es va omplir i els aplaudiments al final de l'acte es van allargar diversos minuts, tot i alguna queixa per la dificultat d'entendre bé els textos en no haver-hi megafonia i ressonar força la sala.
En resum: una Festa Major curta però molt intensa, i al final de la qual es va saber que l'actual president de la Comissió de Festes, l'omnipresent Edu, deixa el càrrec després de sis anys i en passa el relleu als joves del poble que, amb 19 o 20 anys, volen garantir-ne la continuïtat, i mantenir l'èxit de participació i d'atracció de la festa al conjunt de la comarca.
Pardines va tancar diumenge una Festa Major marcada per la calor, per la gran participació popular als actes i per la intensitat amb la qual la van viure els pardinencs. La pluja no va arribar fins que se celebrava el darrer acte del programa. A més, era un dels pocs actes sota cobert, el Quinto, amb què, tradicionalment o, si més no, els darrers anys, es tanca el programa d'actes. Un quinto amb molts participants (la sala polivalent de l'edifici de l'Ajuntament, de gom a gom) i amb més regals que mai, força repartits entre diverses famílies.
La pluja va ser anecdòtica i, de fet, la Festa Major d'enguany serà recordada com una de les de més càlides (meteorològicament parlant) de la dècada, sobretot les tardes: tant la “guerra d'aigua” no programada de dissabte a la tarda com la festa de l'escuma més oficial de diumenge a la tarda van celebrar-se en un ambient de calor i xafogor més propi d'un clima costaner que pirinenc. Parlant de meteorologia, cal citar evidentment el pregoner d'enguany: el responsable de Meteoribes, Josep Manuel Mercader, gran aficionat no només a seguir tempestes i calorades sinó també a l'astronomia i a l'horticultura ecològica.
Els balls de nit (el de divendres, més íntim i enfocat cap a la gent del poble –vilatans o estiuejants-, amb l'orquestra Flash, i el de dissabte, molt més multitudinari i amb presència absoluta de jovent de tot el Ripollès, fins al punt de superar el miler de persones, amb l'orquestra Nueva Eclipse van celebrar-se sota una lluna brillant i amb menys fresca de l'habitual.
En l'àmbit cultural, cal destacar la representació que es va fer dissabte al vespre a l'església de Sant Esteve, la principal del poble, recentment restaurada en tot els seus interiors. Es tracta de la performance titulada Gesta èpica d’arrels profundes, de Jordi Roca i Tubau (artista present i creador del concepte i les lletres, a més de fer un obra d'art en directe) i música de Josep Maria Serracant. Es tractava d'una mescla de música, poesia, art, dansa, i altres ingredients, al voltant de la situació del poble català en la cruïlla actual, a punt de poder alliberar-se nacionalment, així com una reflexió sobre les arrels culturals i lingüístiques que el marquen. L'església es va omplir i els aplaudiments al final de l'acte es van allargar diversos minuts, tot i alguna queixa per la dificultat d'entendre bé els textos en no haver-hi megafonia i ressonar força la sala.
En resum: una Festa Major curta però molt intensa, i al final de la qual es va saber que l'actual president de la Comissió de Festes, l'omnipresent Edu, deixa el càrrec després de sis anys i en passa el relleu als joves del poble que, amb 19 o 20 anys, volen garantir-ne la continuïtat, i mantenir l'èxit de participació i d'atracció de la festa al conjunt de la comarca.