Maria Dolores Serrat presentant la nova llei que menysprea el català a la Franja. Foto: Govern d'Aragó

Els pitjors temors s'han superat. El Partit Popular va arribar al Govern aragonès amb la voluntat de derogar la tímida Llei de llengües que, per primera vegada, reconeixia (sense oficialitzar) el català i l'aragonès en aquesta comunitat. Tanmateix, la realitat ha superat la ficció i l'avantprojecte del nou text s'inventa el concepte “d'aragonès oriental” per evitar qualsevol referència al català. L'encarregada de presentar la nova llei va ser Maria Dolores Serrat, nascuda a Ripoll i que durant divuit anys va viure a la vila.

L'avantprojecte de la nova Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó ha rebut les crítiques de les entitats en defensa del català i de col·lectius educatius de la Franja. El canvi legislatiu pot suposar, entre altres, aturar la introducció de la llengua pròpia a les escoles, curiosament en un territori on el 80% dels ciutadans són catalanoparlants. Per Serrat, consellera d'Educació, Universitat, Cultura i Esports del Govern d'Aragó, el nou text “pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part fonamental del patrimoni cultural aragonès” però evitant “qualsevol tipus d'imposició”. De moment però, la primera imposició ha estat inventar una nova denominació pel català (“llengua aragonesa de l'àrea oriental d'Aragó”) que, fins ara, només feien servir grupúsculs espanyolistes d'Aragó.

La ripollesa María Dolores Serrat Moré va marxar de Catalunya per estudiar Medicina a Saragossa. Ha estat regidora de la capital aragonesa des del 2003 i portaveu dels populars en aquesta institució durant dos anys. Tot i que abans d'assumir la cartera de Cultura mai s'havia posicionat públicament sobre la Llei de llengües, en el seu bloc va afirmar el 2008 que “ha augmentat el radicalisme nacionalista, que en algunes comunitats autònomes com Catalunya i el País Basc, ha suposat la reducció de les llibertats pels ciutadans bé per ser no nacionalistes o per qüestions de llengua”.

La nova ofensiva del PP contra el català se suma a la històrica que manté al País Valencià com la més recent iniciada a les Illes Balears on acaba d'eliminar el requisit de saber català per accedir a al funció pública. Un canvi al qual es va oposar el batlle popular de Manacor i que li ha suposat un expedient d'expulsió de la formació. La majoria de partits catalans, excepte el PP, han reaccionat amb indignació i estupefacció per la proposta del Govern aragonès.