El monestir de Sant Joan té, trenta-cinc anys després, un nou llibre de referència

La presentació del volum, coordinat per Marta Crispí i Míriam Montraveta, va comptar el conseller Mascarell

| 17/04/2012 a les 08:08h
Arxivat a: Cultura, romànic, patrimoni, monestir de Sant Joan de les Abadesses, Terra de Comtes i Abats, Ferran Mascarell

Galeria de fotos (Arnau Urgell)

Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/04/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Míriam Montraveta i Marta Crispí són les cooordinadores del llibre sobre el monestir. Foto: Arnau Urgell

Eduard Junyent va escriure l'any 1976 el darrer llibre de referència sobre el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Trenta-cinc anys després, Marta Crispí i Míriam Montraveta, investigadores i documentalistes d'art medieval, han estat encarregades la de coordinar un nou volum que aborda la història d'aquest cenobi fundat el 885. La presentació, realitzada en una freda tarda plujosa en el marc incomparable del claustre, va comptar amb la presidència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el bisbe de Vic, Romà Casanova.

El monestir de Sant Joan de les Abadesses ha estat fruit de l'acord entre la Junta del Monestir i el projecte turístic Terra de Comtes. De fet, tant el president del Consorci Ripollès Desenvolupament, Josep Maria Farrés, com l'alcalde santjoaní, Ramon Roqué, van destacar que la col·laboració entre les diverses institucions està permetent millorar aspectes com el guiatge de les visites d'aquest element clau en el romànic de la comarca.

Les coordinadores del llibre van destacar dos elements que singularitzen el monestir. Per una banda, un riquíssim patrimoni encapçalat pel Santíssim Misteri; per l'altra, un arxiu que conserva documentació des de la seva fundació fins al segle XIX. “Cap cenobi català ha conservat un volum d'informació similar” va explicar Míriam Montraveta.

Les autores consideren que el llibre és “una petita aportació” en l'estudi d'un monestir que ja va tenir el primer treball de referència el 1859 de la  mà de Pau Parassols i el segon el 1926 de mossèn Josep Masdeu. “És un punt de partida per a nous treballs” van assenyalar. El volum, de 240 pàgines, s'estructura en cinc grans blocs: fundació, segles XII-XIII, segles XIV-XV, època moderna i les restauracions contemporànies.

El treball ha permès, entre altres novetats, determinar l’abast de la intervenció al monestir d’artistes d’època medieval i moderna així com el paper determinant d’abats com Ramon de Bianya, Arnau de Vilalba i, el fins ara el poc conegut Pere de Montcorb, figures cabdals en la renovació d’altars i l’aixovar litúrgic i de la reconstrucció de l’església i el claustre al segle XIV i XV. La intervenció de l’important llinatge dels Morató en la decoració del cambril del Santíssim Misteri al segle XVII i XVIII i l’atribució d’altres de pintures, retaules i escultures a artistes de primera fila trenca amb el tòpic de decadència que ha envoltat el monestir durant aquestes centúries de penúria econòmica, guerres i setges, són alguns altres aspectes que aporta el llibre.

Hi han participat Antoni Pladevall, historiador i bon coneixedor de la història de l’Església catalana, Martí Aurell, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Poitiers i director de la revista Cahiers de Civilisation médiévale, Francesca Español, professora de la Universitat de Barcelona, Rosa Martín, experta en teixits i indumentària i tècnica del Museu Tèxtil de Barcelona, Marta Crispí i Míriam Montraveta, investigadores i documentalistes d’art medieval, Francesc Miralpeix i Teresa Avellí, professors de la Universitat de Girona, Carles Puigferrat, medievalista, Francesc Xavier Mingorance, professor de la Universitat Pompeu Fabra i Francesc Fajula, professor de la Universitat de Barcelona, escultor i membre de la Junta del Monestir.



Precisament el conseller Mascarell va aprofitar la presència dels autors dels diversos capítols per reivindicar la tasca “silenciosa” dels centenars d'investigadors que “treballen a les biblioteques i als arxius i que ens permeten avançar a partir de conèixer el passat”.



Ferran Mascarell va presidir la presentació del llibre. Foto: Arnau Urgell

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una imatge d'arxiu del torrent de la Cabana massificat | Rastres Fotografia
01/01/1970
A l'espai natural de Campdevànol i les Llosses, els vigilants han advertit 46 persones per portar el gos deslligat i vuit ciutadans per acampar o fer fogueres | En els caps de setmana de juny s'han registrat 2.546 visitants que han pagat 11.940 euros amb l'ecotaxa
Signatura del conveni del Cluster de Muntanya | UIER
01/01/1970
L'associació ha signat un conveni amb la Cambra de Comerç de Girona i la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès
Així lluïa el pollancre del passeig de la Font-Viva aquest estiu passat | CUP Ripoll
01/01/1970
La CUP diu que s'haurien d'haver pres mesures de protecció i conservació del pollancre i que la seva tala es deu a interessos ''polítics i personals'' | Aparentment l'arbre tenia bona ''vitalitat'', tot i que hi havia alguna branca morta i d'altres s'havien trencat