El llibre analitza exhaustivament el monestir de Sant Joan. Foto: Terra de Comtes i AbatsEl conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el bisbe de Vic, Romà Casanova, presidiran la presentació del llibre El monestir de Sant Joan de les Abadesses que han coordinat Marta Crispí i Míriam Montraveta. L'acte, que se celebrarà al claustre del monestir, es farà el proper dissabte 14 d'abril a les cinc de la tarda. El llibre també es presentarà el dilluns 16 a les set a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) de Barcelona.
El treball, que s'emmarca en el projecte Terra de Comtes i Abats, es tracta d'un estudi exhaustiu de la història del monestir romànic des del segle IX fins al XX realitzat per professors universitaris i experts. Hi han participat Antoni Pladevall, historiador i bon coneixedor de la història de l’Església catalana, Martí Aurell, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Poitiers i director de la revista Cahiers de Civilisation médiévale, Francesca Español, professora de la Universitat de Barcelona, Rosa Martín, experta en teixits i indumentària i tècnica del Museu Tèxtil de Barcelona, Marta Crispí i Míriam Montraveta, investigadores i documentalistes d’art medieval, Francesc Miralpeix i Teresa Avellí, professors de la Universitat de Girona, Carles Puigferrat, medievalista, Francesc Xavier Mingorance, professor de la Universitat Pompeu Fabra i Francesc Fajula, professor de la Universitat de Barcelona, escultor i membre de la Junta del Monestir.
Arran de la consulta de documents de l’arxiu del monestir i de la bibliografia publicada en els darrers anys ha estat possible apuntar i determinar l’abast de la intervenció al monestir d’artistes d’època medieval i moderna així com el paper determinant d’abats com Ramon de Bianya, Arnau de Vilalba i, el fins ara el poc conegut Pere de Montcorb, figures cabdals en la renovació d’altars i l’aixovar litúrgic i de la reconstrucció de l’església i el claustre al segle XIV i XV. La intervenció de l’important llinatge dels Morató en la decoració del cambril del Santíssim Misteri al segle XVII i XVIII i l’atribució d’altres de pintures, retaules i escultures a artistes de primera fila trenca amb el tòpic de decadència que ha envoltat el monestir durant aquestes centúries de penúria econòmica, guerres i setges.
D’altra banda, un dibuix del 1905 de Lluís Domènech i Montaner on esbossa l’aspecte que ell intuïa que tenia la capçalera romànica de l’església, aleshores amagada pel cambril barroc, mostra la clarividència de l’arquitecte modernista, anterior en el temps als dibuixos que traçarà Puig i Cadafalch per a la restauració de l’església a partir de 1911.
El monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel Guifré el Pilós i Guinedella l’any 885 on van lliurar la seva filla Emma, que en fou la primera abadessa, és una de les joies del patrimoni artístic català i un dels monuments més ben coneguts gràcies a la conservació, gairebé íntegra del seu arxiu.
