Sant Sadurní de Fustanyà. Foto: Antonio Mora Vergés

Ens quedàvem estorats la Irene Tironi Laporte ,la Sonia Ortiz Tironi, el Celestino Cajucom Velasco, i l’Antonio Mora Vergés, quan ens topàvem amb Sant Sadurní de Fustanyà. Una església romànica que s’esmenta ja l’any 978 en l’acta de consagració de Sant Jaume de Queralbs –que aleshores n’era sufragània-, i que segons les cròniques pertangué al monestir del Canigó.

Actualment Queralbs -situada relativament prop del llit del riu Freser- és la capital de la part alta de la Vall de Ribes, durant l’edat mitjana –alta i baixa– per qüestions defensives, la població vivia en punts més elevats.

Sant Sadurní va ser reformada al segle XII; l'església de magnifica factura romànica, és d'una nau amb volta puntada i un absis més petit amb cornisa amb mènsules i una finestra central. L'absis és separat de la nau per un arc triomfal mentre que el portal és a la façana de migdia, i està format per arquivoltes amb degradació. La porta conserva la ferramenta romànica.

S’explica d’aquesta església, per la perfecció en què estan posades les seves pedres i carreus, que la seva construcció fou duta a terme per unes fades. Per dir-ho de forma que ho faci conciliable amb la fe catòlica, enlloc de "fades", entenem que hauria de dir "àngels".

El comunidor–campanar, de factura maldestra, està clar que fou construït pels homes durant les reformes dels segle XVI.

Secció Racons del Ripollès

Bloc Conèixer Catalunya

Mostra el mapa més gran