Ripoll compta amb una àrea de trial permanent autoritzada. Foto: Arnau Urgell
L'accés motoritzat al medi natural –com en general, totes les activitats d'oci que es desenvolupen als boscos- és un element de controvèrsia entre els diversos agents implicats. El Govern, en el
marc de la Llei òmnibus –que incideix en una vuitantenta de temes d'àmbits molt diversos- vol flexibilitzar alguns dels punts inclosos en la Llei 9/1995 com el sempre polèmic límit de quatre metres per determinar si en un camí hi poden circular o no vehicles de motor.
La nova proposta de l'executiu d'Artur Mas és eliminar el límit dels quatre metres. En canvi, proposa que s'hagi de delimitar mitjançant ordres del conseller competent quins camins són aptes per circular-hi. L'altra principal modificació és permetre autoritzar competicions en espais protegits com el PEIN, que la llei vigent prohibeix expressament. Unes modificacions que formen part d'un paquet d'accions per “dinamitzar el sector de la moto”.
Entre el suport i la desconfiança
Els plans del Govern generen opinions molt diverses entre els agents implicats. Els més favorables als canvis són, òbviament, els usuaris de motos. En aquest sentit Josep Soldevila, president del Ripoll Motor Club, celebra una modificació que recorda que “era una promesa electoral de CiU”. El responsable de l'entitat esportiva ripollesa recorda que des del 2006 tenen autoritzada una àrea de trial a l'àrea del Catllar que els ha permès realitzar la seva activitat sense problemes ni amb les autoritats ni amb altres usuaris del bosc.
Tot i això, considera que la nova proposta permetria marcar camins que interconnectin les diverses àrees de trial autoritzades –a la comarca hi ha l'experiència pionera de Sant Joan així com les de Ripoll i del Noassar, a Camprodon-. Soldevila també es mostra favorable a la instauració d'una targeta verda per tal de poder utilitzar els camins marcats a canvi d'una quota i un compromís de respecte al medi ambient. El president de l'entitat recorda però que tradicionalment hi hagut una gran diferència entre els trialers i els practicants d'enduro que, amb llei o sense, “passen per qualsevol camí”.
Molt més negatiu ho veu Josep Sagués, propietari forestal i secretari de l'ADF Catllar-Montgrony. En aquest sentit recorda que l'actual llei “ja no s'aplicava” i pateix perquè una flexibilització encara afavoreixi més una situació de campi qui pugui. El propietari forestal tampoc veu clar que funcioni el sistema de marcar en quins camins es pot circular. De fet, recorda que el Ripollès és una de les tres comarques amb un consell per determinar aquesta qüestió –una figura inclosa en la llei del 1995- però considera que “s'ha avançat poc”.
Més contemporitzador es mostra Àngel Ferrer, conseller comarcal de Medi Ambient en funcions, que entén que la comissió ha estat “efectiva” a l'hora de determinar problemes concrets. Tot i això, a l'espera d'estudiar a fons les disposicions de la Llei òmnibus, es mostra desfavorable a la flexibilització perquè entén que fins ara “ja s'ha estat molt tolerant”. “La llei actual ja és correcte” conclou.
Una llei aplicable?
El principal argument que pot justificar un canvi a la llei –més enllà d'afavorir un sector en crisi com el de la moto- és la impossibilitat de fer-la complir. Fins ara la circulació motoritzada estava limitada a camins de quatre metres. Això per una banda evitava l'accés a una bona part dels camins del país –fins i tot deixava en una situació d'al·legalitat accedir a zones habitades- però també creava situacions kafkianes ja que aquestes vies, per norma, tenen una amplada variable (un mateix camí podia ser apte un tram i deixar-ho de ser en el següent). Per altra banda, la impossibilitat de controlar tots els camins acabava degenerant en una situació de
laisser faire que de tant en tant es combatia en ràtzies dels Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra en els punts més sensibles.
Ara, el principal dubte és si la situació continuarà però més “flexible”. És a dir, si realment es marquen els camins –independentment de la seva amplada- aptes per a circular-hi (i se'n controla el seu compliment) o, al contrari, s'institucionalitza el
laisser faire .