Reunió de seguiment del Pacte comarcal per a les infraestructures. Foto: CCR

Un any i mig després de la seva signatura, el Pacte comarcal per a les infraestructures del Ripollès, ha assolit el 47% dels objectius pactats. Tot i el bon ritme de compliment, els principals punts febles se situen en les infraestructures ferroviàries i en la millora del transport públic.

El document, que es va desenvolupar amb un procés participatiu amb la participació d'agents socials, polítics i econòmics del territori, planteja 37 accions a desenvolupar en infraestructures viàries, ferroviàries i transport públic, energètiques, de telecomunicacions i hidràuliques i la gestió de residus. D’aquestes se n’han assolit unes 17,5 (un 47% sobre el total).

Aquesta és la principal dada que s’extreu de la primera reunió de seguiment del document que van fer els signants del pacte -partits, la patronal i sindicats- el dimarts passat a la seu del Consell Comarcal del Ripollès.

Les telecomunicacions, al capdavant

En infraestructures de telecomunicacions és on més s’ha avançat amb l’assoliment de 8 dels 11 objectius marcats. Pérez ha destacat el gran salt endavant que ha fet la comarca en els darrers quatre anys gràcies al desplegament del pla Ripollès Connecta, que ha suposat una inversió de més de 6 milions d’euros per part de la Secretaria de Telecomunicacions. S’ha millorat la connectivitat amb el desplegament de banda ampla, també de banda ampla rural, de la cobertura de telefonia mòbil, de la cobertura de 3G, de la TDT, etc. Per Pérez, “vist el salt endavant fet en connectivitat ara volem encaminar-nos cap al desplegament de la fibra òptica aprofitant l’eix de la C-17. Ja tenim un primer document dels principals punts estratègics a connectar, com l’Hospital Comarcal de Campdevànol, els CAP, les escoles i els ajuntaments i una partida del PUOSC de 2012 per començar el desplegament”. El president del Consell espera que la Secretaria de Telecomunicacions se sumi a l’aposta del territori.

Pel que fa a infraestrucures hidràuliques i la gestió de residus, s’ha assolit gairebé la meitat de les sis accions plantejades. Respecte a l’abastament d’aigua potable, s’ha impulsat la redacció de plans directors de l’aigua als municipis i ara falta aplicar-los per aconseguir una actualització de les xarxes i fer-ne una millor gestió. Pérez ha dit que s’ha estudiat fer un ens comarcal per fer aquesta gestió, un plantejament que s’haurà de desenvolupar en la legislatura següent.

Pel que fa a la depuració de les aigües, s’ha fet un salt endavant amb l’impuls de la construcció de les noves estacions depuradores de Molló, Ogassa, Vilallonga de Ter i Pardines, que es posaran en funcionament el proper setembre; i les de Vallfogona, Queralbs i Font Rubí, mentre que a Campelles hi ha el projecte pendent d’aprovar. També s’han instal·lat nous col·lectors a Camprodon i a Llanars, on en falta una part, i s’està ampliant la depuradora de Ribes. Pérez ha dit que falten les depuradores de Toses i Gombrèn, per les quals es començarà a treballar aviat.

En matèria de gestió de residus, el president del Consell ha explicat que “ens haurem de posar d’acord amb Osona per optimitzar al màxim les instal·lacions i centralitzar-les en un sol lloc. Penso en l’abocador d’Orís, on podria anar la panta de compostatge”. A l’antic abocador del Ripollès la proposta seria fer-hi una planta de transferència per acumular els residus ja classificats i poder minimitzar els viatges a les plantes de reciclatge.

Respecte a la recollida, Pérez ha explicat que al 2012 hi ha un nou concurs per executar el sistema de recollida de residus al Ripollès i que s’haurà de treballar per “encaminar-nos a models que promoguin la justícia pel que fa a la producció de residus”. Pérez ha posat com a exemples molt positius el porta a porta de Sant Joan o els compactadors instal·lats a Vallfogona, que han permés reduir de 20 a 2 els viatges anuals per recollir les restes.

Pel que fa a infraestructures energètiques, s’han assolit dues de les cinc accions plantejades gràcies a l’impuls dels recursos forestals per a l’aprofitament energètic, el seu estudi i la instal·lació de les primers calderes per escalfar equipaments públics; i a la creació d’un Punt d’Infoenergia al Ripollès, que s’instaurarà propermanet gràcies al finançament de l’ICAEN i l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura i que en una primera fase controlarà la despesa dels ajuntaments, esperant aconseguir un estalvi del 15%.

Millor en infraestructures ferroviàries que viàries

Respecte a infraestructures viàries, s’han assolit tres dels set objectius amb el desdoblament de la C-17 i la millora de les xarxes viàries locals, com les actuacions fetes a la carretera de Molló, el pont de Setcases, el pont de les Rovires, les travesses urbanes de Ripoll, la variant de Planés, la supressió del pas a nivell de Toses o la millora de la seguretat a Campdevànol. Queden sobre la taula projectes molt importants com la millora de la connectivitat amb Berga, l’impuls de la connexió amb la Garrotxa per la N-260, la variant est de Ripoll, pendent d’un replantejament consensuat; les variants de l’Eix Pirinenc (des de la sortida del túnel de Collabós fins a Camdpevànol), l’estudi informatiu de les quals “sembla que està parat” i el túnel de Toses i la variant de Ribes, projecte pendent d’aprovació per un informe del Ministeri de Medi Ambient.

Finalment, pel que fa a les infraestructures ferroviàries i el transport públic, és on menys s’ha avançat. S’ha avançat en transport públic amb la millora de la connectivitat interna de la comarca i amb Girona a través de busos més directes, però no en la línia ferroviària. “Tot i que s’han posat en marxa els semidirectes, el funcionament de la línia no és l’òptim”, ha dit Pérez, que espera que el desdoblament de la via s’impulsi definitivament gràcies a la candidatura Bacelona-Pirineus als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. “Crec que seria l’oportunitat per millorar d’una vegada per totes la connectivitat amb el Pirineu a través de la línia ferroviària”. Tot i així, l’objectiu immediat és el canvi del material mòbil per combois adaptats al segle XXI.

Presentació del Pacte de les infraestructures el novembre del 2009. Foto: Arnau Urgell