Fa vint-i-cinc anys vaig entendre perquè servia fer ràdio local. Les nevades de finals de gener de l’any 1986 varen deixar aïllada la comarca del Ripollès: les torres elèctriques es blegaren amb el pes de la neu, la carretera va quedar bloquejada i el tren estava aturat a mig recorregut. En aquell moment, mercès a un generador de l’ajuntament i a una línia telefònica que es mantenia operativa, es va poder donar informació dels ripollesos que varen quedar aïllats a l’estació de Manlleu. A les cases convivien les espelmes i els transistors amb bateries, la ràdio ajudava a explicar la situació i a fer-la més amable. No cal dir que la gratificació va venir els dies posteriors amb el reconeixement dels veïns per la feina feta aquells dies.

La ràdio és un mitjà del qual molts municipis en disposen. Serveix d’una manera molt especial en els plans d’emergència local, per la seva singularitat i focalització de l’avís, i perquè ens permet una fàcil elaboració distribució i recepció del missatge. Sobretot en els casos en els quals les emergències ens deixen sense subministrament elèctric o les torres de telefonia es veuen afectades. Actualment tots els vehicles disposen d’un receptor de ràdio que fa que aquest mitjà sigui el millor també per advertir de possibles perills en ruta i sobretot a l’interior de túnels.

Les emissores de proximitat són les millors vies per alertar a la població perquè són les úniques que poden donar missatges tan localitzats. La seva immediatesa fa que arribi a la població de la manera més ràpida, eficaç, ordenada i creïble, multiplicant l’eficàcia de la difusió al rebre la informació de les persones que ens són més properes.