Ja fa temps que vaig dir que la crisi encara no havia començat, be ara ja fa un temps que s'esta agreujant, Casals,TMI,JAP,Comforsa...d'aci a poc cauran S&P i d'altres.
Recordo molts comentaris que'm deien catastrofista i d'altres adjectius. M'agradaria saber que'n pensen ara.
Repeteixo un cop mes, aquesta crisi just comença ara, s'agreujara d'una forma cruenta fins 2013, no aixecara cap fins 2015. No es tornara mai mes als nivells d'abans del 2007. Es produira una recuperacio lenta que acabara al 2018-2020.
Ja ho sabeu, qui vulgui mes informacio:"El crash del 2010" autor: Santiago Niño Becerra.

el Gran Nostradamus el catatrofista a parlat, hi han dues opcions o has escrit tu el llibre, o el Sr, Santiago Niño t'ha menjat la ceba ben menjada, apa que no fa dies que dones la bara amb el tema company, realment he arribat a pensar que estas desitjant que tot aixó passi, tens comissió per les ventes??

Esta societat feia temps que anava malament. La gent que últimament portaba l'empresa no sabien ni del ofici ni de gestió empresarial. L'unica persona que sabia del tema era l'antic soci fundador que el van acomiadar de males maneres l'any 2004, per demanar els conptes clars. Desde llavors la cosa anat de mal en pijor, gracies al "NEN" i al seu llepaculs de Candevanol. Esta clar que EL TEMPS FICA A CADA UN AL SEU PUESTO. Suposo que el altre soci que tenen en TORRE-JAP ja s'haura donar conte de com son, sino ja l'informarem.

I si portessim la novel.la del que pronostica el crack del 2010 i del 11, i el 12, i el 13..., (això sembla una "quiniela")a la insdústria cinematogràfica, amb efectes especials, sang i fetge, catàstrofes, xafastres, herois de pà sucat amb oli, visionaris i demés mariconades... Fariem la primera pela, no us sembla?
Posem-nos a treballar que de necessitats n'hem tingut sempre, sempre hem necessitat anar a comprar per viure i tenir el dret a guanyar-nos la vida. Al cap i a la fi tampoc es demanar tant, viure a condicó de treballar per poder pagar el que es compra, i deixar-se d'especulacions, que si el partit d'en Pere li diu al d'en Pau, per no citar noms de partits que remenen el cotarro, espolssant-se cadascú les puces i fotent les pedres al terrat de l'altre perque, clar, la culpa és negra i ningú la vol...
Que es deixin de poses per les fotos, tonteries i mamoneos i acceptem d'una vegada que la seva ineptitud no tenim perqué pagarla a base d'enviar curriculums que no fan més que engrossar les papereres dels que els demanen, esperar que s'acabi la prestació d'atur i apendre a malviure amb l'ajuda dels 400 i pico d'€...
Se m'enfot que siguin d'esquerra de dreta, del centre, d'amunt, d'avall o de tres hores més enllà del déu que els va parir, el que han de fer és donar feina i procurar aixecar aquest país de merda, només intentar-ho...

La crisi es una de les millors coses que li poden passar a un pais, es fa neteja i a la recuperacio tot va molt millor.
El llibre esmentat nomes aclareix el perque de les coses i es molt recomanable per a el personal inquiet amb ganes de saber les raons de tot plegat.
Sense estridencies ni desqualificacions.